#UniversitatdeValència #intel·ligènciaartificial #salutmental

Una investigació amb participació de la Universitat de València alerta de la falta de base científica darrere l’alarma social per l’ús intensiu de chatbots com ChatGPT.

Davant els titulars que parlen d’una suposada ‘addicció’ a ChatGPT com si fora una nova forma de dependència comparable a les drogues o al joc, un equip investigador internacional ha posat el fre i ha decidit revisar el que hi ha, en realitat, darrere d’esta afirmació.

L’estudi, publicat a la revista científica Addictive Behaviors, i amb participació del professor Víctor Ciudad-Fernández de la Universitat de València, conclou que no hi ha cap evidència científica sòlida que justifique parlar d’‘addicció’ a la IA. “És com diagnosticar addicció a ballar amb els mateixos criteris que a l’heroïna”, diu clarament Ciudad.

El problema està en els instruments de mesura. Les escales que s’estan emprant per detectar eixa suposada addicció han sigut directament copiades de qüestionaris pensats per avaluar dependències greus com l’alcoholisme o la cocaïna. És a dir, es parla de ‘tolerància’ o ‘síndrome d’abstinència’ per descriure a una persona que passa moltes hores xarrant amb un chatbot. Però això, segons l’equip investigador, no té ni cap ni peus.

Ciutad, junt amb Cora von Hammerstein (Paris Cité University) i Joël Billieux (Université de Lausanne), denuncia que estem davant d’un nou cas de “pànic moral”, com ja va passar en el seu dia amb la ràdio, la televisió o internet. I alerta d’un risc més greu encara: la sobrepatologització de conductes normals.

“El terme ‘addicció’ està perdent el seu sentit”, expliquen. I posen exemples ben reveladors: s’han publicat articles sobre ‘addicció al tango’, ‘a la pesca’ o fins i tot ‘al bronzejat’, però cap d’estos fenòmens mostra danys clínics significatius. Amb ChatGPT, passa el mateix: el que s’observa és curiositat, ganes d’aprendre o buscar maneres d’afrontar el dia a dia, no una malaltia.

Etiquetar com a ‘addictes’ persones que utilitzen esta tecnologia pot portar conseqüències greus: estigmatitzar-les, justificar tractaments innecessaris i empènyer regulacions sense fonament.

“L’ús d’eines com ChatGPT no és el problema. La clau és com, quan i per què les utilitzem”, resumeixen els autors. I conviden a canviar el focus: de la por a l’addicció a la responsabilitat en l’ús. Perquè, al capdavall, com ens recorda Lakoff, el llenguatge que triem per parlar del que ens envolta no és mai neutre: construeix el món que veiem.

Redacció Crònica