#EscolaValenciana #LlenguaEnLluita #NouCicle
L’assemblea extraordinària per renovar la direcció de l’entitat es va fer aquest dissabte a Sueca, amb una única candidatura i una consigna clara: reforçar el valencià davant l’emergència lingüística
Redacció Crònica
Dissabte de renovació a Sueca. L’Escola Valenciana va reunir les seues bases al Museu Joan Fuster per elegir una nova Junta Directiva, amb Rosanna Martínez al capdavant. Només hi havia una candidatura, però el suport va ser ampli i clar. A les dotze del migdia, després del recompte de vots, es feia oficial: Martínez encetava etapa com a presidenta de l’entitat, amb la intenció de “subvertir la injustícia lingüística”.
L’acte va arrancar a les 10 del matí amb la constitució de la mesa electoral i el balanç de l’equip sortint, encapçalat per Alexandra Usó. A continuació, la nova candidata va desgranar el seu programa, centrat a reforçar el valencià en tots els àmbits i a fer créixer la base social del moviment. El relleu es va tancar amb un acte institucional i l’actuació musical de Mireia Tortosa, més coneguda com a ‘Tendur’.
Rosanna Martínez no és nova en això. Nascuda a El Camp de Mirra el 1973, mestra de primària i música a Biar, forma part de la Coordinadora de l’Alcoià i el Comtat pel valencià. A més del seu bagatge docent, compta amb estudis en Llengua i Literatura Catalanes. Al seu costat hi haurà Marisol Pinilla i Guillermina Delgado (vicepresidència), Toni Vizcarro-Boix (tresoreria), Esteve Juan (secretaria), Esther Casaban (vicesecretaria) i Josep Moreno i Elisabet García com a vocals.
Durant la seua intervenció, Martínez va remarcar que “presidir Escola Valenciana és el repte més important de la meua vida” i va qualificar l’entitat com “un dels referents més visibles en l’explosió de dignitat col·lectiva” al país. Paraules que van ressonar entre les coordinadores comarcals, que segons l’anterior presidenta “són el cor del projecte”, un reconeixement que Rosanna també va fer seu.
El nou equip dirigirà Escola Valenciana fins al 2028, en un moment que defineixen com de “situació d’emergència” per al valencià, davant un procés de substitució lingüística avançat. Per això, aposten per enfortir l’ús social de la llengua, pressionar els governs perquè legislen a favor seu i fer créixer la força del moviment. A l’escola, tenen clara la prioritat: consolidar el valencià com a llengua vehicular i de convivència.
