#RibaRojaDeTúria #MemòriaHistòrica #DonesSilenciades

Demà, al Castell de Riba-roja, les IV Jornades de Memòria Històrica donaran veu a les històries ocultes de dones represaliades pel franquisme.

Demà dissabte, a les 10 del matí, la Sala Noble del Castell de Riba-roja de Túria s'omplirà de noms, veus i records. S’hi celebra la quarta edició de les Jornades de Memòria Històrica, una iniciativa de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica del municipi, amb el suport de la regidoria del ram i la col·laboració del CEL i l’Institut d’Estudis Comarcals (IDECO).

Amb el lema “DONES: Refugi de Memòria”, esta edició posa el focus en aquelles que van patir en silenci. Dones perseguides per pensar diferent, per resistir, o senzillament per existir fora dels límits que el règim marcava.

La jornada començarà amb la taula redona “La veu de les silenciades”, amb tres veus imprescindibles: Gema López, antropòloga forense; Arantxa Jansen, arqueòloga; i Antonia Sanjuán, besneta d’Antònia Cerdà, afusellada pels sublevats el 1940 al Terrer de Paterna. A través d’elles, eixirà a la llum una història que fins ara havia romàs enterrada.

Tot seguit, dues ponències aprofundiran en aspectes concrets de la repressió i la resistència femenina. Carmen Cardona, historiadora i agent d’igualtat, parlarà sobre “Les rapades: imatge del castic i la burla”, i Dora Gorrea, mestra i veïna de Riba-roja, rescatarà la memòria d’un espai simbòlic del poble: l’antiga escola Cervantes, que durant la guerra va esdevindre hospital de sang i refugi antiaeri.

El cartell de les jornades, creat per la dissenyadora gràfica KURONEKO, és una interpretació lliure del Guernica de Picasso. Un homenatge visual a totes aquelles dones que, des de la tenebra, van sostenir la memòria de tot un poble.

Eva Lara, regidora de Memòria Històrica, ho resumeix amb una invitació clara: “Estes Jornades són una oportunitat imprescindible per a continuar reconstruint la nostra memòria col·lectiva des d'una perspectiva justa i inclusiva.”

Redacció Crònica