Davant el silenci còmplice de la majoria de líders internacionals, milers de veus s'han alçat per denunciar l'horror que es viu a Gaza. No es tracta d'un conflicte més. Estem parlant d'un genocidi en ple segle XXI, amb xifres i imatges que fereixen la consciència de qualsevol.
La Marcha Global per Gaza, encara no fa una setmana, ha sigut un exemple clar de com la societat civil internacional no pensa quedar-se de braços plegats. Activistes de més de 80 països van intentar, amb les seues pròpies cames i veus, fer visible l'invisible: un poble assetjat, afamat i massacrat des de fa anys. Van voler caminar cap a un corredor humanitari que permetera portar ajuda bàsica a qui ja quasi no té res. Però les autoritats no sols els van bloquejar; també els van detindre, deportar i agredir.
Aquestes detencions massives, la confiscació de passaports i la violència policial contra manifestants pacífics mostren fins a quin punt arriba la por als qui exigeixen justícia. Però malgrat la repressió, la solidaritat internacional s'ha mantingut ferma. La lluita de persones com la periodista i activista Hindu Anderi, deportada abans d'arribar a la frontera, o el polític irlandés Paul Murphy i la diplomàtica nord-americana Hala Rharrit, que també van ser detinguts, simbolitza la força d'un moviment que no es resigna.
Les dades són demolidores: més de 53.000 morts, la gran majoria dones i xiquets; 1,7 milions de persones desplaçades; hospitals bombardejats; el 95% de l'aigua contaminada; la fam com a arma de guerra. I malgrat això, el bloqueig continua i la inacció de moltes institucions internacionals persisteix. Tal com ha resumit un alt responsable humanitari de l'ONU, Gaza ja no és una crisi: és un matador a cel obert.
Però hi ha qui no vol mirar cap a un altre costat. Les mobilitzacions internacionals, la flotilla Madleen interceptada fa pocs dies intentant arribar per mar, els camps d'activistes organitzats per preparar la marxa... Tot respon a una mateixa voluntat: visibilitzar un drama que molts volen esborrar del mapa informatiu.
La repressió no sols pretén frenar aquestes accions, sinó també desviar l'atenció del drama quotidià que pateixen els habitants de Gaza. Com denunciava Hindu Anderi després de la seua deportació: "Ens poden deportar, però no poden deportar la nostra lluita per la justícia".
La solidaritat dels pobles no coneix fronteres. Hui són les veus de Gaza les que demanen auxili, però demà poden ser unes altres. Callar seria ser còmplice. La denúncia internacional i la mobilització ciutadana continuen sent l'únic contrapès real davant la impunitat.
El dolor dels altres no pot ser ignorat si volem un món on la humanitat siga més que un eslògan. Així ho advertien totes les organitzacions de solidaritat internacional I així ho han reclamat milers de veus arreu del planeta.
Agora CT
Pots visitar el video de les manifestacions de este dissabte en Europa: