#PedroSánchez #OTAN #Defensa

Pedro Sánchez i la OTAN han tancat un acord. Espanya gastarà un 2,1% del seu PIB en defensa, lluny del 5% que es posava damunt la taula en les darreres negociacions. El pacte es va segellar este diumenge, després de dies d’intenses converses entre el president del Govern espanyol i el secretari general de l’aliança, Mark Rutte.

Sánchez va comparéixer a La Moncloa per explicar els detalls abans de l’inici de la cimera que es celebrarà dimarts a La Haia, en un context de forta tensió geopolítica. Segons va argumentar, arribar al 5% hauria suposat un colp durísim per a l’Estat del Benestar espanyol: 350.000 milions d’euros addicionals, l’equivalent a pujar 3.000 euros anuals en impostos a cada treballador.

“Gastarem el 2,1%. Ni més ni menys”, va afirmar. Va remarcar que altres aliats poden assumir el 5% que demanen Rutte i Donald Trump, però que Espanya mantindrà el seu compromís actual. El president destacà que esta xifra ja es completarà este mateix 2025, des d’un augment progressiu iniciat el 2018, quan la inversió era del 0,9%.

“Des de fa anys prenem decisions difícils però necessàries. Espanya continuarà sent un actor clau en matèria de seguretat per necessitat, per convicció i per lideratge”, va dir Sánchez.

Va insistir que el 5% seria “desproporcionat i innecessari”. Va explicar que cada país té realitats diferents i que, segons els tècnics de les Forces Armades espanyoles, el 2,1% cobreix els desafiaments actuals. “No té cap sentit gastar més. Seria ineficaç i contraproduent”, va afegir. Segons el president, eixa despesa extra no garantiria una major seguretat ni milloraria el paper d’Espanya com a aliat.

Sánchez va defensar que la solució real passa per reforçar la Unió Europea en matèria de defensa: “No és gastar més, és gastar millor i junts. Cal desenvolupar una indústria de defensa pròpia i crear d’una vegada l’exèrcit comú europeu”, va afirmar, insistint en la compra comuna com a mecanisme clau.

Durant les negociacions, que va qualificar de “discretes”, Espanya va argumentar que el 5% tindria efectes negatius a mig i llarg termini: pujades d’inflació, encariment de matèries primeres, augment del dèficit i del deute. A més, implicaria retallades severes en educació i sanitat, i afectaría prestacions com l’atur i les pensions, que haurien pogut patir reduccions de fins al 40%.

Redacció Crònica