#Iberfesta2025 #Olocau #PuntalDelsLlops
La trilogia teatral sobre Nauiba i Ikorbeles, junt amb les activitats lúdiques i divulgatives, converteix Olocau en un referent de la memòria històrica viva.
Durant tres dies, Olocau ha viscut una transformació. Del 6 al 8 de juny, el poble ha acollit una nova edició de la Iberfesta, i no una qualsevol: una edició de rècord, que ha omplit els carrers d'història, emocions i visitants. La cita, organitzada per l’Ajuntament i el Museu de Prehistòria de València amb el suport de València Turisme i Turisme Comunitat Valenciana, ha tornat a demostrar que quan la història es conta amb sentit, la gent respon.
La Fira Artesanal al carrer Major va donar el tret d’eixida divendres a la vesprada, però el que realment va marcar l’inici de la festa va ser ‘L’espera de la núvia’, la primera escena de la trilogia teatral centrada en la història de Nauiba i Ikorbeles. Una trobada entre famílies, una promesa, un futur per escriure. Amb balls populars a la plaça i participació del col·lectiu Olocau Viu, l’ambient era clar: ací, la memòria es celebra.
Dissabte va començar amb les paraules. L’acte inaugural, a la Casa de la Senyoria, va reunir autoritats locals i provincials. L’alcalde, Antonio Ropero, va parlar del camí recorregut per la Iberfesta i del treball compartit amb el Museu. Pedro Cuesta, des de la Diputació, va reiterar el suport a esta aposta cultural. I Mª Jesús de Pedro, del Museu, va posar la mirada llarga: des de 1978, amb el Puntal dels Llops, fins hui, un fil que no s’ha trencat.
Després, nova escena teatral: ‘Una boda edetana’. Amb la implicació del CRA Alt Carraixet, es mostraren les rutines dels joves guerrers, els rituals d’unió i una cerimònia plena de música i menjar. Però la pau no va durar: la legió romana, de la mà de la companyia Legión VI Victrix, va interrompre la celebració i va capturar Nauiba. Era el punt d’inflexió.
La nit va portar silenci i foc. ‘El soterrar’, amb torxes, ofrenes i cremació simbòlica, va omplir els carrers d’un respecte col·lectiu que travessava el temps. La Batukada Alí-Maimó va acompanyar un ritual que feia de la pèrdua un acte de resistència cultural.
Diumenge, el relat va arribar al final amb ‘Decisions. Gran desfilada i Silicernium’. A la plaça Cervantes es va escenificar el banquet funerari, les ofrenes al pou sagrat i el jurament de venjança dels ibers. Un final obert, com tota bona història que parla del que som.
Mentre tot això passava, la vida seguia: la Fireta dels Ibers, amb municipis com Llíria, Ademuz o Camporrobles; la Biblioteca Infantil del Museu; les visites al jaciment del Puntal dels Llops; i jocs com ‘Les Proves de Nauiba’. Milers de persones ho han viscut, i el que queda clar és que la Iberfesta no és només una festa: és una manera d’entendre el passat des del present, col·lectivament.
Redacció Crònica
