Les Arts ompli València... i esclata amb crits de protesta
#FestivalDeLesArts #València #MazónDimissió
Durant el concert de Siloé, mentre sonava ‘Todos los besos’, milers de veus van corejar “Mazón dimissió” en un clam col·lectiu que va travessar l’escenari i va ressonar com una altra cançó més del festival.
No va ser un crit aïllat. Va ser un cor. Un moment que no estava al programa però que es va fer lloc, com ho fan les emocions sinceres. Divendres, durant l’actuació de Siloé al Festival de les Arts, enmig de la cançó ‘Todos los besos’, el públic va començar a cridar “Mazón dimissió”. El grup acabava de baixar de l’escenari per cantar des de la pista, i aquell gest d’apropar-se a la gent va trobar resposta immediata en una veu compartida que es va escampar com un onatge. No era només un eslògan: era una resposta popular que, entre llums i acords, també tenia el seu lloc.
Este moment —que ja corre per les xarxes i es pot veure en estos vídeos— resumeix com l’espai públic, fins i tot el més lúdic, pot convertir-se en escenari de crítica, d’expressió i de comunitat.
https://twitter.com/i/status/1931412859734356147
I és que molta gent hi havia, sí. Però més enllà de la xifra —més de 40.000 persones entre divendres i dissabte—, el que va passar este cap de setmana al Festival de les Arts és que València va tornar a sonar fort, divers i viu. L’edició d’enguany ha deixat clar que no parlem només d’un festival amb èxit de públic, sinó d’una experiència que ja forma part de l’imaginari col·lectiu d’una ciutat que estima la música.
El cartell d’entrades esgotades va durar tan sols mitja hora. Mitja hora. Una mostra clara del vincle que este esdeveniment ha teixit amb el seu públic: una comunitat que cada any respon, s’entrega i fa del festival una cita que va molt més enllà dels escenaris.
Enguany, dos espais nous han ampliat l’oferta musical i han aportat textures diferents al paisatge sonor de la Ciutat de les Arts i les Ciències. L’Hivernacle by Scalpers va acollir Bèrnia, Carlos Ares, Barry B, Besmaya o Cala Vento. I Les Arts Club by RedBull va posar-li beats a la festa amb sessions de Blan.trss, Calabasa o Boranimals.
Als escenaris principals, a més, es van viure moments com els focs artificials amb Crystal Fighters i Viva Suecia, o les abraçades a peu de pista. Però no tot era música. Les Arts Kids va fer festa per als més menuts i Ricard Camarena va cuinar per als VIP amb sabor valencià.
Amb tot això, València ha viscut un cap de setmana intens i ple de vida. El festival no és només un èxit organitzatiu o una efemèride rodona. És una expressió cultural amb rostre propi i una veu que ressona any rere any. I eixa veu, enguany, ha sonat més forta que mai —amb crits, cançons i besos.
Redacció Crònica