#Compromís #Iniciativa #PaísValencià

El conflicte dins Compromís s’agreuja: Iniciativa acusa Més de trencar els acords interns i explora eixides més enllà de la coalició per refer una estratègia d’esquerres.

La fractura és clara. I és interna. Dins de Compromís, la relació entre Iniciativa i Més s’ha trencat. No s’ha esquerdat, s’ha trencat. I la tensió ja no es pot dissimular.

Tot ha esclatat després que Més, el partit majoritari de la coalició, decidira pel seu compte que la diputada Àgueda Micó abandonara el grup parlamentari de Sumar al Congrés per passar al Grup Mixt. La decisió, votada per més del 90 % del consell nacional de Més-Compromís, es va prendre sense consens amb Iniciativa, que ho ha qualificat de moviment “unilateral” que “ha trencat les dinàmiques de consens establides dins de la coalició”.

Per Iniciativa, açò no és només una diferència puntual. És una ruptura política profunda. Denuncien que esta acció “ha afectat greument la dinàmica de treball conjunt”, i han convocat una Mesa Nacional per avaluar “les conseqüències d’aquesta ruptura dels mecanismes de consens per part dels seus socis”.

No és la crisi de Sumar, és la vella baralla dins de Compromís i les dues ànimes que conviuen

El que està passant no és només un episodi més dins de la crisi de l’espai Sumar. En realitat, esta ruptura és l’últim capítol d’una tensió latent dins de Compromís entre dues cultures polítiques que conviuen des de fa més d’una dècada. D’una banda, Més, amb un perfil més nacionalista i majoritari dins la coalició. De l’altra, Iniciativa, amb una orientació més ecosocialista i vinculada a espais estatals com ara Sumar. Les diferències no són només estratègiques, són de projecte. I esta vegada, la falta de consens ja no s’ha pogut maquillar. Compromís continua sent una coalició plural, però ara mateix, molt més fragmentada que mai.

La situació ha revelat el malestar acumulat entre dues ànimes dins Compromís. Més, amb una posició majoritària, defensa que calia trencar amb Sumar per poder exercir un control més autònom sobre el govern de Sánchez, i Àgueda Micó parla de la necessitat de tindre “les mans lliures” per fiscalitzar-lo. Reclamen que Sánchez comparega en la comissió d’investigació sobre la dana i critiquen que el grup Plurinacional de Sumar ha impedit aquest moviment. “És la catàstrofe natural més gran d’Europa en aquest segle. El president ha de donar explicacions”, afirma Micó.

Però Iniciativa no ho veu igual. Consideren que la sortida de Més no ha sigut pactada, que desestabilitza el projecte i que posa en risc la representació unitària dels interessos valencians al Congrés. La seua aposta va per un altre camí: més enllà de les fronteres internes de Compromís, obrir-se a altres forces de l’esquerra.

“Combatir l’auge de les polítiques regressives al País Valencià i a l’Estat espanyol” –diu el seu comunicat– requerix “unir i ampliar l’espai polític de l’esquerra” amb “amplitud de mires”. És a dir: si dins Compromís no es pot treballar amb consens, cal buscar-lo fora.

La seua proposta apunta a reconstruir un espai d’esquerres plurinacional que puga ser una alternativa real al govern de Carlos Mazón, “inepte i perillós”, segons el comunicat. També posen el focus en la lluita contra la corrupció i demanen mesures immediates a l’Estat per garantir la regeneració democràtica. De fet, han encomanat als seus portaveus, Aitana Mas i Alberto Ibáñez, que traslladen aquestes exigències a Madrid.

El moviment d’Iniciativa no és aïllat. A les Illes Balears, Més per Mallorca també debat eixir de Sumar i passar al Grup Mixt. I la Chunta Aragonesista obri la porta a fer el mateix si no es compleixen els seus requisits de regeneració democràtica.

Per entendre la visió de Més, Àgueda Micó explica en aquesta entrevista a Vilaweb la seua aposta per una veu pròpia, sense subordinació a Sumar ni al PSOE. Insisteix en què Compromís ha de funcionar com una coalició plural, on no s’imposen les posicions per força, però per ara el que han fet ha segut això..

Una cosa queda clara: la unitat de Compromís està en dubte. I Iniciativa ja no vol continuar sent un actor subordinat dins una casa on no sent que hi haja consens.

Redacció Crònica

Micó i Ibañez en una de les compareixences conjuntes abans del trencament