#Joventut2024 #InformeJoventut #DretsSocials

La ministra Sira Rego presenta un informe que trenca tòpics i posa el focus en la realitat d’una joventut que resisteix malgrat la precarietat estructural, les desigualtats educatives i l’exclusió del mercat d’habitatge.

La ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, ha fet públic este dijous un document que apunta cap al moll de l’os: la realitat juvenil a l’Estat. El nou "Informe Joventut a Espanya 2024: entre l’emergència i la resiliència" és una radiografia que va més enllà dels tòpics. Coordinat pel catedràtic Carles Feixa, de la Universitat Pompeu Fabra, l’estudi posa damunt la taula dades que no deixen indiferent.

Rego ho ha dit ben clar: “Este informe ens demana mirar la joventut amb empatia i sense prejudicis”. No vol que es quede en paper mullat. Vol que siga un punt d’inflexió. I alerta: “La joventut no és passiva. És una força que mou, que sacseja, que denuncia i que proposa”.

Feixa, per la seua banda, ha explicat que la joventut viu travessada per tres crisis que s’entremesclen: sanitària, climàtica i econòmica. I davant això, el jovent intenta resistir. Amb estratègies noves. Amb resiliència.

Unes xifres que fan pensar

La població jove ha caigut en picat. En 40 anys, s’ha reduït en 1,3 milions de persones. Han passat de representar quasi un quart de la població (23,7%) a només el 15,9%. Tot i això, hi ha avanços. Des de 2010, s’ha reduït a la meitat tant l’abandonament escolar com el nombre de joves que ni estudien ni treballen. I un 23% compagina estudis i fa feina.

Ara bé, també hi ha desigualtats que s’accentuen. L’auge de centres privats està generant una escola segregada. I això, segons l’informe, perpetua les diferències de classe.

Emancipació i precarietat

L’accés a l’habitatge continua sent un mur. Si bé el percentatge de joves que viuen amb la família ha baixat (del 75,5% l’any 2000 al 60,5% en 2023), encara un 30,7% no pot fer front a despeses imprevistes i un 10,5% no pot mantindre la casa a una temperatura adequada. I la gran majoria de llars joves (56,6%) estan de lloguer, una xifra molt per damunt de la mitjana estatal (19,3%).

Rego ha sigut contundent: “Tenim una generació inquilina, atrapada per un mercat que l’expulsa”. I ha exigit a les comunitats autònomes que apliquen la Llei d’Habitatge per frenar una “especulació salvatge”.

Participació, però no a qualsevol preu

La política interessa més que fa dècades: ha passat del 16% en 1988 al 24,2% en 2023. Però la confiança en les institucions tradicionals baixa, sobretot en la Corona o el Congrés. Això no vol dir desconnexió. El jovent continua mobilitzant-se. Les vagues han pujat del 22,5% al 41,2% entre 2019 i 2024, i les manifestacions del 21,2% al 39,4%.

“Moltes joves han deixat de confiar en les institucions, no per desinterés, sinó perquè no han complit. I, tot i això, reclamen més drets i més democràcia”, ha explicat la ministra.

Els temes que més els preocupen: economia, treball, habitatge, educació i salut mental. Però també expressen suports clars: al matrimoni igualitari, a la eutanasia, a la multiculturalitat (el 77% acceptaria un cap d’origen estranger), i a la igualtat de gènere (quasi el 78% vol sancionar les empreses que discriminen per sexe).

El món digital i la salut mental

El 90% es connecta a Internet almenys dues hores al dia. No fan distincions: el món digital forma part del seu dia a dia. Tot i això, encara ixen amb amistats (el 78% almenys una vegada per setmana) i fan esport (el 67%).

Però la salut mental preocupa. I molt. Un de cada tres viu soledat no desitjada. I si parlem de persones LGTBIQ+, el percentatge puja fins al 47%.

En sexualitat, també hi ha canvis: un 21% ha tingut la seua primera relació abans dels 16 anys. I un 10% no ha utilitzat protecció anticonceptiva en la seua última relació.

L’informe s’ha fet a partir d’una enquesta presencial a 5.010 persones d’entre 15 i 34 anys. És la primera vegada que s’amplia fins als 34, s’inclou un capítol específic sobre salut mental, i s’analitza l’evolució històrica i el context europeu.

Redacció Crònica

  

La ministra de Joventut i Infància presenta als mitjans de comunicació l''Informe Joventut a Espanya 2024'.