Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benaguasil, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant, Casinos, Marines, Loriguilla, Los Serranos, Paterna

Europa es rearma mentre creix la veu per una economia de pau

Leer en castellano



#PauEuropa #Economía #LaVallDUixó

“Mentres la guerra i la repressió continuen, cada vegada més veus reclamen alternatives.”

Activistes, acadèmiques i responsables polítics es reuniren el passat 26 de juny a la Biblioteca Municipal de la Vall d'Uixó per analitzar el rearmament europeu, la guerra a Ucraïna i Palestina, i debatre si existeixen alternatives reals al bel·licisme.

La Biblioteca Municipal de la Vall d’Uixó va acollir un encontre organitzat per Esquerra Unida sota el títol "Economia per la Pau. Europa es rearma mentre la guerra a Ucraïna i el genocidi a Palestina continuen". Entre els ponents, destacava Carlos Sánchez Mato, economista i professor universitari, exdelegat d’Economia i Hisenda de l’Ajuntament de Madrid entre 2015 i 2017, i participant en equips de recerca d’ONGs com Intermón, Oxfam i Mans Unides. Ara responsable del programa econòmic d'Izquierda Unida. Juntament amb ell, Rosa Pérez Garijo i Laura Ferré Sanjuan aportaren arguments i reflexions sobre si "hi ha alternatives a tant bel·licisme".

Carlos Sánchez Mato va afirmar que "dedicar ingents recursos econòmics a la guerra ens portarà a més guerra, ja vos ho dic jo, perquè això és el que la història ens demostra". Segons va explicar, la "gigantesca inversió milmilionària" en armament beneficia sobretot "les grans fortunes i les grans empreses", generant un "cercle viciós" on la indústria bèl·lica alimenta nous conflictes. "Destinar eixa barbaritat de diners anuals de forma addicional a gasto militar és activar els mecanismes que faran possibles guerres en el futur", va advertir.

L’economista va exposar que "les guerres estan servint a interessos econòmics" que afavoreixen a grans corporacions. Va posar com a exemple la guerra d’Ucraïna, apuntant que els Estats Units estaven "interessadíssims en que hi haguera una guerra i que es tallara la dependència amb Rússia" per "valoritzar el seu gas liquat" i elevar-ne els preus. Segons Sánchez Mato, el tall del Nord Stream era "obvi per a qualsevol economista que no cobre de les grans corporacions energètiques" i va qualificar la relació entre els EUA i Europa com la d’un imperi amb els seus "vasalls", per a "que li comprem avions, míssils i li paguem la factura del seu paper com a imperi".

Respecte a les conseqüències socials, Sánchez Mato va calcular que l’augment del pressupost militar implicaria un "deteriorament del conjunt de gasto social, inclòs pensions, educació i sanitat d’un 13%". Va criticar que mentre es retallen serveis essencials, "no hi ha parient pobre a l’hora del gasto militar", deixant clar que "les necessitats van per una atenció primària que mereixca eixe nom, que no ens donen cita per a dins de 30 dies, que l’educació universitària no siga afonada, que els nostres majors siguen atesos de forma digna".

També va assenyalar que les "regles fiscals absolutament demolidores" de la Unió Europea per al gasto social no s’apliquen a l’àmbit militar: "Ustedes tiren, usen els recursos que facen falta, que no els van a afectar per a les regles fiscals". Per a ell, açò demostra que la "manca de recursos" no és tècnica sinó "un problema de voluntat política": "Quan hi ha voluntat política, els recursos apareixen", com es va veure amb els rescats bancaris.

Davant esta realitat, es va plantejar la pregunta clau: "Hi ha alternatives a tant bel·licisme?" Des d’Esquerra Unida es reivindica la "cultura de la pau des del més absolut dels convenciments". La seguretat col·lectiva, afirmaren, no es construeix "amb més carros de combat i més cazabombarders", sinó "amb posicions de diàleg a nivell multilateral" i reforçant el paper de les Nacions Unides.

Sánchez Mato va qüestionar la presència de "cazabombarders espanyols en la frontera de Letònia amb Rússia" i la invitació del president ucraïnés Zelenski a la cimera de l’OTAN, que veu com una maniobra per "mantindre la guerra d’Ucraïna tres o quatre mesos més", amb milers de morts. Segons ell, formar part d’una organització "militarista com l’OTAN" "mai hauria de tindre sentit".

En contraposició, va defensar el "marc de Nacions Unides", insistint que Espanya "hauria d’implicar-se al màxim" i que l’aposta per la pau no és "buenisme absurd" sinó realisme polític: "No diguen que no tenim alternatives".

El missatge final va ser clar: "Hi ha alternativa, no sols és necessari, sinó que no consentirem que es dediquen 60.000 milions d’euros més a l’any a gasto militar". Perquè "la pau es construeix no amb més carros de combat i més cazabombarders, sinó amb la convicció que és possible un futur diferent".

En Castellano


#PazEuropa #Economía #LaVallDUixó

“Mientras la guerra y la represión continúan, cada vez más voces reclaman alternativas.”

Activistas, académicas y responsables políticos se reunieron el pasado 26 de junio en la Biblioteca Municipal de la Vall d'Uixó para analizar el rearme europeo, la guerra en Ucrania y Palestina, y debatir si existen alternativas reales al belicismo.

La Biblioteca Municipal de la Vall d’Uixó acogió un encuentro organizado por Esquerra Unida bajo el título "Economía para la Paz. Europa se rearma mientras la guerra en Ucrania y el genocidio en Palestina continúan". Entre los ponentes, destacaba Carlos Sánchez Mato, economista y profesor universitario, exdelegado de Economía y Hacienda del Ayuntamiento de Madrid entre 2015 y 2017, y participante en equipos de investigación de ONGs como Intermón, Oxfam y Manos Unidas. Ahora responsable del programa económico de Izquierda Unida. Junto a él, Rosa Pérez Garijo y Laura Ferré Sanjuan aportaron argumentos y reflexiones sobre si "hay alternativas a tanto belicismo".

Carlos Sánchez Mato afirmó que "dedicar ingentes recursos económicos a la guerra nos llevará a más guerra, ya os lo digo yo, porque eso es lo que la historia nos demuestra". Según explicó, la "gigantesca inversión multimillonaria" en armamento beneficia sobre todo "a las grandes fortunas y a las grandes empresas", generando un "círculo vicioso" donde la industria bélica alimenta nuevos conflictos. "Destinar esa barbaridad de dinero anual de forma adicional a gasto militar es activar los mecanismos que harán posibles guerras en el futuro", advirtió.

El economista expuso que "las guerras están sirviendo a intereses económicos" que favorecen a grandes corporaciones. Puso como ejemplo la guerra de Ucrania, señalando que Estados Unidos estaba "interesadísimo en que hubiera una guerra y que se cortara la dependencia con Rusia" para "valorizar su gas licuado" y elevar sus precios. Según Sánchez Mato, el corte del Nord Stream era "obvio para cualquier economista que no cobre de las grandes corporaciones energéticas" y calificó la relación entre EE. UU. y Europa como la de un imperio con sus "vasallos", para que "le compremos aviones, misiles y le paguemos la factura de su papel como imperio".

Respecto a las consecuencias sociales, Sánchez Mato calculó que el aumento del presupuesto militar implicaría un "deterioro del conjunto de gasto social, incluidos pensiones, educación y sanidad de un 13%". Criticó que mientras se recortan servicios esenciales, "no hay pariente pobre a la hora del gasto militar", dejando claro que "las necesidades pasan por una atención primaria que merezca ese nombre, que no nos den cita para dentro de 30 días, que la educación universitaria no sea hundida, que nuestros mayores sean atendidos de forma digna".

También señaló que las "reglas fiscales absolutamente demoledoras" de la Unión Europea para el gasto social no se aplican al ámbito militar: "Ustedes tiren, usen los recursos que hagan falta, que no les van a afectar para las reglas fiscales". Para él, esto demuestra que la "falta de recursos" no es técnica sino "un problema de voluntad política": "Cuando hay voluntad política, los recursos aparecen", como se vio con los rescates bancarios.

Ante esta realidad, se planteó la pregunta clave: "¿Hay alternativas a tanto belicismo?" Desde Esquerra Unida se reivindica la "cultura de la paz desde el más absoluto de los convencimientos". La seguridad colectiva, afirmaron, no se construye "con más carros de combate y más cazabombarderos", sino "con posiciones de diálogo a nivel multilateral" y reforzando el papel de las Naciones Unidas.

Sánchez Mato cuestionó la presencia de "cazabombarderos españoles en la frontera de Letonia con Rusia" y la invitación del presidente ucraniano Zelenski a la cumbre de la OTAN, que ve como una maniobra para "mantener la guerra de Ucrania tres o cuatro meses más", con miles de muertos. Según él, formar parte de una organización "militarista como la OTAN" "nunca debería tener sentido".

En contraposición, defendió el "marco de Naciones Unidas", insistiendo en que España "debería implicarse al máximo" y que la apuesta por la paz no es "buenismo absurdo" sino realismo político: "No digan que no tenemos alternativas".

El mensaje final fue claro: "Hay alternativa, no solo es necesario, sino que no consentiremos que se dediquen 60.000 millones de euros más al año a gasto militar". Porque "la paz se construye no con más carros de combate y más cazabombarderos, sino con la convicción de que es posible un futuro diferente".



Escolta el podcast