#RibaRojaDeTúria #JustíciaiMemòria #APLEC

El jurista Baltasar Garzón i la presidenta de FIBGAR, María Garzón, omplin el castell de Riba-roja en una nova sessió d’APLEC, amb una reflexió crítica sobre la justícia internacional, la memòria històrica i els perills de la indiferència.

El Castell de Riba-roja de Túria es va quedar xicotet ahir de nit. Més de cent persones van omplir la sala per escoltar Baltasar Garzón i la seua filla, María Garzón, en una nova sessió d’APLEC, l’‘Àgora del Pensament Lliure Espai Cultural’. El tema central: justícia internacional, memòria i democràcia. Però també, i sobretot, la crítica directa al present.

L’alcalde, Robert Raga, va encetar la conversa amb una pregunta directa: “La justícia és la solució als mals actuals?” A partir d’ací, Garzón va entrar a matar. “I si la justícia no té solució?”, es preguntava. I rematava: “Què fan jutges amb les seues togues a la porta d’un jutjat en comptes d’estar treballant?” Segons ell, això és “un desafiament a l’Estat com a concepte d’institucions”.

Per a Garzón, “els jutges no són el poder judicial, són mers administradors de la justícia”, i ho deia mirant de reüll el pols entre la judicatura i el govern central. “S’equivoquen quan diuen que són els titulars de la justícia. La justícia residix en el poble”, afirmava, amb un to clar i contundent.

Després li tocava el torn a María Garzón, presidenta de la Fundació FIBGAR. Va traçar un recorregut per la història de la jurisdicció internacional, des dels inicis de la Cort Internacional fins a la Cort Penal. I va posar el focus en la memòria històrica com a eina per a les generacions futures.

Baltasar Garzón, en la mateixa línia, va recordar que “l’Estat té l’obligació d’aplicar la llei de memòria històrica en favor de les víctimes, i determinar com van morir, on i per què”. Només així, deia, poden sentir una mica de justícia i reparació. I criticava que no es fera fins a 2007: “És un deute molt alt, també de sectors de l’esquerra, que no van impulsar la llei tot i que el dictador va morir en 1975”.

Garzón també va parlar de l’extrema dreta i del perill de la indiferència. “La indiferència davant la injustícia és el pitjor que pot passar”, afirmava. I posava exemples clars: “No els preocupa el que passa a l’Afganistan, perquè no és Ferraz”.

APLEC, impulsat fa un any i mig per l’Ajuntament de Riba-roja, vol precisament això: alimentar l’esperit crític i portar figures que aporten una mirada informada i compromesa. Raga ho va recordar amb un parell d’al·lusions a Palestina i la necessitat de no mirar cap a un altre costat.

Per este fòrum ja han passat noms com Pilar Mateo, Esteban Beltrán, Ximo Puig, Enric Juliana, Joaquim Bosch o Susana Gisbert. Un espai obert i plural, com volen que siga la ciutadania a qui s’adreça.

Redacció Crònica