El teu Diari digital, plural i progressista, amb informació del Camp de Túria, del món i els drets humans.
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benaguasil, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant, Casinos, Marines, Loriguilla, Los Serranos, Paterna

Aras de los Olmos acull un projecte europeu per repensar les cures al món rural

✉️ Enviar per correu



#ArasdelsOlms #CuresRurals #ProjecteSONYA

La comarca de la Serrania‑Ademús és el laboratori valencià del projecte europeu SONYA, que busca transformar l’ecosistema de les cures a les zones rurals. Esta setmana, una delegació francesa ha visitat diversos municipis per recollir experiències locals i incorporar-les a un nou model de cures europeu, amb la Fundació El Olmo i el CIT RuralTEC al capdavant.

La setmana passada, a Aras de los Olmos, es va poder escoltar parlar francés per la plaça. Una delegació de la Universitat de Rennes havia vingut a conéixer què passa ací, als pobles menuts del Racó d’Ademús i la Serrania. Volien vore com s’organitzen, qui cuida de qui, com funcionen les xarxes humanes que encara sostenen la vida en els racons on el temps camina més a poc a poc. I tot això forma part del projecte SONYA.

SONYA és una iniciativa europea dins del programa Horizon Europe, i el seu nom no és només un acrònim: és una mirada cap al futur de les cures en el món rural. Aposta per repensar com es cuida la gent gran, com es donen suport les persones cuidadores i quina mena de xarxa social i comunitària es pot bastir en llocs on cada vegada viu menys gent, però on la vida continua.

En Espanya, este projecte té com a centre d’operacions la comarca de la Serrania‑Ademús, i el motor principal és la Fundació El Olmo, que coordina els treballs des del CIT RuralTEC, un centre d’innovació rural amb base a Aras de los Olmos. Este centre juga un paper clau: és qui articula els estudis, les entrevistes, les trobades, i qui connecta el món acadèmic amb la realitat del territori.

Durant la visita, els investigadors francesos s’han reunit amb agents socials, professionals sanitaris, representants d’associacions i gent dels pobles. Volen entendre com funcionen ací les cures, quines dificultats hi ha, però també quines solucions pròpies s’han anat creant. La idea és que tot això ajude a definir un model europeu de cures rurals, amb dinàmiques que siguen útils a altres territoris del continent.

El CIT RuralTEC, a més, impulsa esta línia de treball com una de les seues apostes estratègiques: garantir una atenció digna i sostenible a les persones majors que viuen al territori. Parlem d’una necessitat urgent —l’envelliment de la població és un fet— però també d’una oportunitat per a pensar en un nou model d’envellir, actiu, respectuós i arrelat al lloc.

A nivell estatal, qui coordina la participació espanyola al projecte és la consultora Zabala, especialitzada en estratègies d’innovació i finançament.

El paper de RuralTEC

El CIT RuralTEC és una iniciativa que impulsen el Ministeri de Transformació Digital i Reto Demogràfic i la Diputació de València. El seu objectiu és clar: portar la innovació tecnològica als pobles i ajudar-los a fer el pas cap al futur, però des de la realitat de cada lloc. És el primer projecte d’este tipus a la Comunitat Valenciana i un dels pioners a tot l’Estat.

Treballen sobretot en municipis afectats per la despoblació i amb dificultats per accedir a serveis digitals de qualitat. I des d’eixa base, desenvolupen projectes que no busquen transformar els pobles des de fora, sinó des de dins, amb les seues pròpies veus.

 Redacció Crònica