#TecnologiaSostenible
#InvestigacióValenciana
#Intel·ligènciaArtificial
Investigadors del IATA-CSIC participen en el desenvolupament d’un dispositiu que combina cèl·lula solar i bateria en un sol sistema, capaç d’alimentar aparells d’IA només amb llum ambiental. Una de les claus del seu rendiment és una membrana elaborada a partir de residus de bolets.
L’Institut d’Agroquímica i Tecnologia dels Aliments (IATA), amb seu a Paterna i vinculat al CSIC, ha contribuït a posar en marxa un dispositiu que, en aparença, podria sonar a ciència-ficció: un fotocondensador capaç d’alimentar dispositius d’intel·ligència artificial i de l’Internet de les Coses sense necessitat de bateries. Literalment, viu de la llum. I, per si fora poc, incorpora una membrana feta amb residus de bolets. Sí, de bolets.
Este invent, desenvolupat per un equip internacional i publicat a Energy & Environmental Science, combina el que fins ara anava separat: una cèl·lula solar i una bateria. Però tot en un. Un sol sistema compacte que capta llum i la transforma, i alhora la guarda. El cor d’este aparell és una estructura amb tres terminals on conviuen una cèl·lula solar d’alt rendiment, un supercondensador dissenyat molecularment i una membrana ecològica que fa de separador.
La part que han aportat des de València —des del grup BIOFUN del IATA-CSIC— és precisament esta membrana, feta amb films biodegradables derivats de restes de bolets comercials. Films que, segons explica la investigadora María José Fabra, han sigut “fonamentals per al rendiment del dispositiu”. No es tracta d’un detall anecdòtic: gràcies a esta peça biobasada, el fotocondensador pot funcionar amb més eficiència, amb una càrrega que arriba fins a 0,92 volts, suficients per alimentar un led, un rellotge o sensors menuts.
I tot això, amb llum ambiental. En proves, l’aparell ha sigut capaç de funcionar durant 72 hores seguides sense recórrer a cap bateria, simplement aprofitant la claror de l’entorn. Sota condicions de llum interior habituals, carrega amb una eficiència del 18%, superant en més del triple als mòduls comercials de silici. “Este resultat ens acosta a una nova generació de dispositius realment sostenibles i autònoms”, apunta Marina Freitag, de la Universitat de Newcastle, que coordina el projecte.
En este sistema conflueixen ciències molt diverses: des de la computació —responsabilitat de la Universitat Tècnica de Munic— fins a la química aplicada i la caracterització de materials, que ha estat a càrrec de l’Escola Politècnica Federal de Lausana. A Itàlia, la Universitat de Roma Tor Vergata i la de Nàpols han treballat en la integració dels supercondensadors i l’anàlisi teòrica. El IATA, per la seua part, ha aprofitat la seua trajectòria en aprofitament de residus agroindustrials per obrir una via inesperada: que les restes de bolets puguen acabar formant part d’un sistema electrònic d’última generació.
Com diu Amparo López, investigadora del IATA i coautora de l’estudi, “encara que habitualment ens centrem en aplicacions alimentàries, la col·laboració amb altres camps ens permet arribar més lluny”. I esta vegada, el més lluny ha sigut un aparell electrònic sostenible, menut, i amb potencial per funcionar sense bateries en entorns on cada gota d’energia compta.
Redacció Crònica
Bolets de les quals s'obtenen films biodegradables. / CSIC
Cap comentari :