#Olocau #OlocauDOrella
Contes a peu de carrer, rimes als balcons i rap reivindicatiu per tancar. Olocau ha viscut dos dies intensos de cultura viva amb la tercera edició del Festival Olocau d’Orella, una proposta que transforma el poble en escenari i fa de la paraula l’autèntica protagonista.
El III Festival Olocau d’Orella ha deixat petjada. Durant dos jornades, la cultura es va escampar pels racons del municipi amb una programació farcida de paraules dites, cantades i recitades. Organitzat per l’Ajuntament d’Olocau i la Regidoria d’Educació, Cultura i Joventut, amb la col·laboració de la plataforma El Sitio de las Palabras i sota la direcció de Jesús Ge i Mar Benegas, el festival ha sabut combinar el teatre, la narració oral, la poesia i el rap en espais emblemàtics del poble. I el públic ha respost.
La festa va començar divendres amb la reobertura simbòlica del Llavador Municipal, rebatejat per al festival com a Espai 1. Allí, el Taller de Teatre d’Olocau va donar el tret d’eixida amb una actuació col·lectiva que va donar pas a l’espectacle Cuentos y cantos de lavanderas. Elia Tralará, narradora, i Uxía López, músic especialitzada en folklore, van recrear l’imaginari de les bugaderes a través d’històries i melodies que van captivar el públic.
Dissabte, la jornada va començar ben prompte amb contes per a la canalla. Sherezade Bardají va dur dos propostes pensades per als més menuts. Primer, al pati-jardí de la Casa de la Senyoria (Espai 2), amb Contes amb olor de cel blau, una sessió que combinava narració, cançons i elements visuals. Els xiquets van acabar jugant amb els ninots i objectes que havia utilitzat la narradora. Després, a l’escalinata del carrer Sant Francesc (Espai 3), Bardají va presentar La casa del vent, una altra funció que va nàixer entre rialles i interacció amb el públic mentre s’“alzava” una casa imaginària feta de paraules.
Cap al migdia, la poesia va prendre el relleu a la plaça Mestre José Lizón (Espai 4). Elia Tralará va proposar ¡Toma poema!, un joc participatiu on el públic triava a l’atzar poemes de Pedro Mañas, Mar Benegas, Gianni Rodari o David Hernández Sevillano, que ella recitava amb molt de ritme i algunes cançons incloses.
Un dels moments més esperats del festival va ser la ‘Jam’ de poesia infantil, presentada per Mar Benegas. L’escriptora va aprofitar per llegir un fragment del seu nou llibre, Con las botas de la A, i després va obrir el micro als xiquets i xiquetes del poble. Un espai on van poder llegir versos propis o poemes que els agradaven. I ho van fer amb emoció, naturalitat i molt d’amor per la paraula dita.
Ja a la vesprada, la poesia va eixir al carrer —literalment. Des de l’encreuament de Les Eres i Cova Santa, es va posar en marxa Poesia als balcons, una comitiva cívica i festiva que va anar recorrent el poble. Des dels balcons, les poetes Isabel Martín, Iria Fariñas i Myriam Soteras van anar recitant els seus versos amb crítica, emoció i una energia que va enganxar als presents. Mentrestant, Jesús Ge i Antonio José Iglesias (Feriafónica) animaven el recorregut amb música i humor. Al final, tots junts van cantar Los cuatro muleros, una cançó popular que també havia sonat el primer dia al Llavador.
Després d’este trajecte col·lectiu, i ja al pati de la Casa de la Senyoria (Espai 5), va arribar el tancament del festival amb un espectacle carregat de força i originalitat. Sola en la sala, de la rapera i actriu Eskarnia, va ser el punt final. Amb bases creades a partir de sons quotidians i rimes contundents, va parlar de temes com l’amor, la igualtat o la guerra. També va retre homenatge a veus com Marifé de Triana o Gloria Fuertes, amb versions i referències als seus poemes més reivindicatius.
Abans de cloure, el codirector Jesús Ge, la regidora Desa Vilaplana i l’alcalde Antonio Ropero van agrair el treball de tot l’equip —voluntaris, Protecció Civil i personal municipal— i van reafirmar el compromís del consistori amb la cultura.
Ara Olocau torna a la rutina, però amb l’eco viu d’un cap de setmana ple de paraules.
Redacció Crònica
No hay comentarios :