#DANAValència #Justícia29O #MarxaContraMazón #MazónDimisión
Set mesos després de la tragèdia, les víctimes i els seus familiars han mobilitzat milers de valencians en una jornada marcada pel dol i la indignació. Crits de “Mazón, dimissió” i “no són morts, són assassinats” han recorregut els carrers del centre.
La vesprada del 29 de maig, just set mesos després de la DANA que va colpejar la Comunitat Valenciana, milers de persones van tornar a eixir al carrer per exigir responsabilitats. La marxa, convocada per més de 200 entitats socials, sindicals i col·lectius de víctimes, ha sigut una de les més multitudinàries fins ara. I també la més simbòlica: la primera que es fa exactament el mateix dia de la tragèdia.
Passaven pocs minuts de les 19:15 quan la manifestació va arrancar des de la plaça de l’Ajuntament. Però una hora després encara hi havia gent esperant per començar a caminar. Entre crits de “Mazón, dimissió” i “no són morts, són assassinats”, el centre de València es va omplir de pancartes, torres de muixeranga i banderes sindicals. La imatge del president de la Generalitat, cap per avall, encapçalava la protesta.
Familiars de les víctimes, persones afectades i veïnat de diversos barris portaven cartells on es podia llegir “estem ací per vosaltres” o simplement “justícia”. Moltes mirades estaven clavades en la xiqueta que, entre llàgrimes, va pujar fins al quart pis d’una torre humana. Aplaudiments, silenci, emoció. Ningú oblidava per què estaven allà.
Les associacions convocants xifren en 230 les persones mortes i asseguren que el govern “no va avisar, no va prevenir i no es va anticipar” al que ja es veia vindre. Exigeixen responsabilitats polítiques i penals, però també transparència. Volen saber què va passar realment el 29 d’octubre. Volen veritat.
“Estem en temps de descompte i Mazón no ha dimitit. Els nostres familiars van morir perquè ell no va avisar, no es va anticipar a allò que tothom sabia que venia.” Així de contundent parlava Rosa Álvarez, presidenta de l’Associació Víctimes Mortals 29-O. El va qualificar d’“okupa” i va demanar que se’n vaja: “ja hauria d’haver-se’n anat el 30 d’octubre”.
També Toñi García, que va perdre el marit i la filla, va parlar amb veu ferida però ferma: “parlar-nos ara de pressupostos és indignant i de molt poca vergonya. Els comptes del Consell són el seu flotador, la seua salvació, però no la nostra”.
Des de l’Associació de Víctimes de la DANA 29 d’Octubre, Mariló Gradolí va llançar una altra pregunta: “encara no sabem què va fer Mazón el 29-O”. I va afegir: “no tenim pau ni ens ha arribat la justícia”. També va acusar el govern valencià de prioritzar els interessos econòmics per damunt de la seguretat dels treballadors i de tindre abandonats sectors com l’educació o la cultura.
La manifestació ha coincidit amb una jornada de vaga general convocada per diversos sindicats, com Intersindical Valenciana, CGT, CNT i COS. A primera hora del dia ja hi havia piquets a Mercavalència i les cotxeres de l’EMT. Al matí, més de 2.500 persones van recórrer els carrers de Colón en una altra protesta.
Des de la primera marxa, que es va fer onze dies després de la DANA, la convocatòria s’ha repetit cada final de mes. L’última, la del 28 d’abril, es va prohibir per motius de seguretat. Però l’endemà, els col·lectius es van plantar davant una seu del Partit Popular Europeu per seguir demanant la dimissió de Mazón.
Les associacions de víctimes no han deixat d’insistir. Han arribat a Brussel·les, on s’han reunit amb Ursula von der Leyen i Roberta Metsola. I fa només uns dies, Pedro Sánchez les va rebre a València. Al dia següent, Mazón les va telefonar. Volia una trobada. Però després de mesos de silenci institucional, la resposta ha sigut més d’escepticisme que d’agraïment.
L’acte va acabar a la plaça de la Verge, amb l’última interpretació de la “Processó de la Memòria” i una ovació col·lectiva. Encara hi havia gent arribant, escoltant, demanant. I entre els crits, una paraula que es repetia com un eco: justícia.
Redacció Crònica
