#MenorsMigrants #PolíticaMigratòria #AcollidaSolidària
El Ministeri d'Infància es reuneix este matí amb les comunitats per a comunicar la "capacitat ordinària" d'acollida de xiquets i adolescents migrants sols. Este càlcul determinarà quan un territori, com Canàries, podrà sol·licitar derivacions, tot enmig d'un ambient tens amb les autonomies del PP, que rebutgen el mecanisme.
A vore, la cosa està així: el Govern central té previst explicar hui mateix a les comunitats autònomes quants xiquets i adolescents migrants que han arribat sols a Espanya li tocaria acollir a cada territori. Esta xifra no és una anècdota, perquè a partir d'ací se sabrà quan una comunitat, si està molt per damunt del que li pertoca, pot demanar a l'Estat que li traga xiquets d'allí i els envie a altres llocs.
Tot açò es parlarà en una reunió que tenen este matí, a les nou i mitja, que li diuen Comissió Sectorial d'Infància i Adolescència. Allí estarà el secretari d'Estat de Joventut i Infància, Rubén Pérez, amb tècnics de cada comunitat. És com una preparació per a una altra trobada més grossa, la Conferència Sectorial, que encara no té data.
El punt clau de la reunió de hui és que el Ministeri que du Sira Rego els diga a les autonomies quina és la seua "capacitat ordinària" d'acollida dins del sistema. Per a calcular-ho, el Govern fa uns números: dividix la població de tot el país entre el total de xiquets migrants que ja estan acollits per totes les comunitats juntes. Després, dividix la població de cada autonomia entre eixe resultat. Així ix la capacitat de cada una.
I per què és tan important esta "capacitat ordinària"? Pues perquè si una comunitat té el triple de xiquets acollits del que li tocaria segons este càlcul, pot demanar al Govern que declare una "contingència migratòria". Canàries, per exemple, que té vora 6.000 xiquets tutelats, segurament estarà en este cas i podrà demanar que es comencen a derivar xiquets a altres llocs.
Això sí, des del Ministeri ja han dit a EFE que hui no donaran xifres de quants xiquets s'hauran de traslladar a cada comunitat, perquè això encara no ho han pogut calcular.
Ademés, el nombre final de menors que cada comunitat acabarà rebent dependrà d'un bon grapat de coses. Es tindrà en compte la població (que compta un 50%), la renda per càpita (un 13%), la taxa d'atur (un 15%), l'esforç que ja ha fet cada comunitat acollint gent (un 6%), com de gran és el seu sistema d'acollida (un 10%), si la població viu molt escampada (un 2%) i si són llocs especials, com una ciutat en la frontera (un 2%) o una illa (un altre 2%).
El Govern central seguix pensant que este estiu començaran a traslladar uns 4.400 xiquets i adolescents des de Canàries i Ceuta cap a altres territoris. Però abans d'això, han d'aprovar un altre decret que explique més clarament com funcionarà tot el mecanisme.
El PP en rebeldía institucional
Però no tots estan d'acord, ni molt menys. Les comunitats on governa el Partit Popular no volen ni sentir parlar d'este sistema. De fet, algunes com la Comunitat de Madrid, Aragó, Extremadura i Cantàbria ja l'han denunciat al Tribunal Constitucional. La cosa amb Aragó està tan tensa que fins i tot s'han creuat denúncies als tribunals entre la comunitat i el Govern central.
Les últimes reunions sobre este tema, pel que es veu, han sigut un poc mogudetes per esta falta d'acord. I la d'hui arriba en un moment en què el PP ha apujat el to amb el tema de la immigració. Ahir mateix, el cap del partit, Alberto Núñez Feijóo, va dir que el migrant que no complisca les normes i valors d'Espanya "haurà d'anar-se'n per on ha vingut".
Quan li van preguntar per estes paraules, la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, va contestar que el que li preocupa és què farà el PP amb els menors: "cada vegada que posem una resposta damunt la taula, el PP, per descomptat, la vota en contra, però ademés sense submissió en les comunitats on governa", va lamentar.
Redacció Crònica
 |
| Sira Rego (EFE) |
Cap comentari :