#PensamientoRepublicano #València #EUPV
Parlar de república és parlar de la vida que volem, no només del passat que recordem.
Aquest dissabte passat, 17 de maig, la seu d’EUPV acollí una trobada centrada en el pensament republicà i les estratègies de futur en clau valenciana, amb veus de la filosofia, la història, la política i els moviments socials.
Sota el títol “Proposta Republicana. Vigència i estratègies de futur en clau valenciana”, l’Institut d’Estudis Polítics, JEUPV i Esquerra Unida del País Valencià han organitzat una jornada de reflexió i debat oberta a la ciutadania. Tingué lloc al carrer Borrull, 25, a València, des de les 10 del matí.
La sessió inaugural, titulada Vigència del pensament polític republicà: llibertat, igualtat, utopia i emancipació, comptà amb les intervencions de Joaquín Miras Albarrán, filòsof marxista i president d’Espai Marx, i Francisco Martorell Campos, professor de Filosofia a la Universitat de València. La presentació de l’acte va anar a càrrec de Marta Martín.
Des del primer moment, Miras va voler trencar esquemes sobre el concepte de república. “La democràcia que ens venen no és la república que defensem”, va advertir. Per a ell, el republicanisme parteix d’una idea radical: la sobirania no es delega. I va posar l’exemple clàssic: un govern que concentra tot el poder, encara que haja sigut elegit, continua sent una forma de monarquia electiva.
A través d’un recorregut apassionat per la història del pensament republicà, Miras va citar figures com Francisco de Vitoria, Aristòtil o Juan de Mariana per reivindicar drets considerats fonamentals: el dret a la república com a comunitat, el dret a la insurrecció i, fins i tot, el dret al tiranicidi. “És pecat no exercir-lo quan cal”, va afirmar, entre somriures i complicitat del públic.
Francisco Martorell va prendre la paraula per portar el debat cap a un altre terreny igualment profund: la utopia. Amb un to didàctic i vital, va explicar com la literatura utòpica, des de Utopia de Tomàs Moro fins als relats contemporanis, ha sigut motor de transformació social. “Sense imaginació política no hi ha emancipació”, va defensar.
Martorell va posar l’accent en com moltes conquestes que hui considerem bàsiques —la sanitat pública, l’educació universal, la jornada de huit hores— van nàixer com a idees escandaloses. “Les utopies només pareixen boges... fins que es fan realitat”, va dir.
El debat va girar també al voltant del que ell va anomenar “el bloqueig del futur”. Després de la caiguda del mur de Berlín, segons va exposar, ha guanyat força una visió del món en què el capitalisme es presenta com l’única opció possible. Una situació que genera, dins de l’esquerra, una nostàlgia per les lluites del passat però també una dificultat per imaginar alternatives.
Tot i això, Martorell va reivindicar l’esperança com a valor central: “L’utopia no és certesa de victòria, és decisió de no rendir-se”.
El torn de paraules va afegir encara més matisos. Es va debatre sobre el concepte de llibertat apropiat per la dreta, sobre el paper emancipador dels moviments feminista i ecologista, i sobre la necessitat d’una renda bàsica que no siga només un pegat assistencial, sinó una eina per trencar el cercle de submissió.
Un dels organitzadors, Jorge, va tancar la sessió recordant que la participació activa és la clau per a qualsevol projecte republicà. “Si no participem, no som lliures”, va dir. I va fer una crida a entendre la república no només com una forma d’estat, sinó com una pràctica col·lectiva per garantir drets i sobirania popular.
Així va arrancar “Proposta Republicana”, amb una mirada crítica però esperançadora. Amb arguments sòlids i veus diverses. I amb la convicció que parlar de república, hui, és parlar de dignitat, de futur i de vida compartida.
Cap comentari :