La desnutrició crònica infantil afecta a milions de xiquets i xiquetes en el món. Tradicionalment s'ha vinculat este problema amb la falta d'aliments, però diversos estudis demostren que l'accés a aigua segura i condicions adequades d'higiene i sanejament són factors clau per a la seua prevenció.

Segons dades de UNICEF, cada dia 6 000 xiquets i xiquetes de menys de 5 anys moren per causes relacionades amb la desnutrició. No obstant això, molts programes no incorporen intervencions d'aigua, sanejament i higiene (WASH, per les seues sigles en anglés), malgrat que prop del 50 % dels casos de desnutrició infantil estan vinculats amb un accés limitat a aigua segura i a condicions inadequades de sanejament i higiene en la llar.

Què tenen a veure l'aigua i la higiene amb la desnutrició?

El consum d'aigua no potable i les pràctiques d'higiene inadequades provoquen infeccions i malalties diarreiques recurrents. La diarrea crònica impedix l'absorció de nutrients essencials, la qual cosa debilita el sistema immunològic i perpetua el cercle de desnutrició.

Un exemple el podem trobar a l'Equador on, segons la Enquesta Nacional de Desnutrició Infantil (2023), el 19 % dels xiquets i xiquetes menors de 2 anys patixen desnutrició i el 30 % de les llars consumix aigua contaminada, especialment amb el bacteri E.coli. Esta situació és més crítica en les zones rurals, on este percentatge aconseguix el 56 %

Malgrat els avanços, persistixen nombrosos desafiaments. La inversió en infraestructura d'aigua i sanejament continua sent insuficient en moltes regions. L'educació en higiene sovint no rep l'atenció necessària.

Què podem fer per a atallar estos problemes?

La implementació de tecnologies de tractament d'aigua potable per a ús domèstic (HDWT, per les seues sigles en anglés) ha demostrat ser una estratègia eficaç per a reduir la incidència de malalties diarreiques i, per tant, la desnutrició infantil. Estudis realitzats a Ghana, Cambodja i República Dominicana mostren que l'ús d'estes tecnologies permet una reducció de més del 50 % de la malaltia diarreica en xiquets i xiquetes menors de 5 anys.

Existixen nombrosos exemples de tecnologies que podem aplicar. Un estudi de revisió bibliogràfica publicat en 2023 va destacar algunes d'elles, reconegudes per la seua eficàcia, assequibilitat, popularitat i aplicació exitosa:

• Desinfecció solar (SODIS): consistix a exposar botelles transparents plenes d'aigua al sol durant almenys 6 hores. La radiació ultraviolada (UV-A) i la calor solar inactiven bacteris, virus i protozous presents en l'aigua. Este sistema no requerix electricitat, productes químics ni equips sofisticats. Només es necessita temps, sol i botelles netes.

• Cloració: es tracta d'agregar clor (líquid o en tauletes) per a desinfectar l'aigua. És altament efectiu contra la majoria de patògens (excepte alguns com Cryptosporidium), econòmic i fàcil d'aplicar. Pot deixar un residu de clor que protegix contra recontaminació, però també generar subproductes químics i afectar el sabor de l'aigua.

• Floculant-desinfectant: s'utilitza quan l'aigua esta térbola, amb partícules flotants, on el clor no és suficient. Es tracta d'una pols o tauleta que, en ser afegit a l'aigua, fa que la brutícia s'aglutine i s'afone al fons, al mateix temps que allibera clor per a matar als microorganismes.

• Filtre BioSand (BSF): es tracta d'un sistema domèstic compost per capes d'arena i grava, on es forma una biocapa microbiana en la part superior que inactiva patògens. L'arena també filtra partícules i contaminants. És efectiu contra bacteris, alguns virus, terbolesa i uns certs químics.

• Filtre ceràmic (CWF): elaborat amb argila microporosa, a vegades impregnat amb plata col·loidal. La seua estructura microporosa reté bacteris i altres contaminants, mentres que la plata ajuda a previndre la seua proliferació dins del filtre.

La importància de la cooperació internacional

En el context equatorià, a través del projecte EDUWASH s'entreguen filtres amb tecnologia de membrana de fibra buida.

Estos filtres eliminen eficaçment bacteris patògens com E. coli. No obstant això, ho fan sense necessitat de productes químics, la qual cosa evita sabors o olors desagradables, i permet un flux d'aigua ràpid i consistent. Això facilita obtindre més aigua en menys temps que amb altres sistemes.

Cada una d'estes tecnologies té la seua acceptació, avantatges i desavantatges. No obstant això, el més important no és només la tecnologia en si, sinó com s'entrega, es promou i es manté el seu ús al llarg del temps. La clau està a educar, acompanyar i adaptar la solució a les persones i les seues realitats.

És fonamental que els països invertisquen a millorar les seues infraestructures d'accés a xarxes de distribució d'aigua potable. Mentres això ocorre, estes tecnologies permeten que xiquets i xiquetes de tot el món cresquen en ambients més saludables i es reduïsca la desnutrició infantil. Per a això, la cooperació internacional continua sent imprescindible.

María Pilar Villena Esponera, Professora d'Acció Humanitària Internacional. Coordinadora Acadèmica del Grau en Cooperació Internacional per al Desenrotllament, UNIR - Universitat Internacional de La Rioja

Este article va ser publicat originalment en The Conversation. Llija el original.