#Gaza #DerechosHumanos

Un paisatge de ruïnes i silenci s’imposa a pocs metres d’una frontera convertida en abisme.

La comunitat internacional ha d’actuar de manera immediata per detindre la massacre a Gaza. La societat civil de tot el món té la responsabilitat de fer sentir la seua veu i exigir-ho sense dilació.

Mentre la població civil de Gaza continua atrapada en una ofensiva militar cada vegada més devastadora, creixen les protestes dins d’Israel i la pressió internacional s’intensifica davant l’actuació del govern de Netanyahu, acusat de permetre i impulsar accions que podrien constituir un genocidi.

Diumenge passat a Sderot, a només tres quilòmetres de Gaza, dues concentracions oposades escenificaren el conflicte que travessa la societat israeliana. Mentre un grup de persones animava el pas de camions militars, altres 300 manifestants intentaven arribar a la frontera per protestar contra la nova ofensiva. La policia els va dispersar amb empentes i detingué una desena.

El soroll dels avions de combat i les explosions en la distància acompanyava la protesta, on es mostraven imatges de xiquets morts en els bombardejos. Segons les autoritats de Gaza, en 19 mesos de guerra han mort més de 53.900 persones, prop de 17.000 d’elles menors d’edat. Més de 900 tenien menys d’un any.

Nacions Unides ha alertat que, si no augmenta l’ajuda humanitària, 14.000 xiquets més podrien morir en els pròxims mesos. L’ONU ha qualificat l’assistència actual com “una gota d’aigua en un oceà de necessitat”.

Al mateix temps, el govern d’Israel continua implementant una agenda que, segons analistes com Mairav Zonszein, es correspon amb els objectius del moviment radical de colons: expulsió de la població palestina, ocupació de territori i construcció de nous assentaments, tant a Gaza com a Cisjordània.

En novembre de 2024, la colona Daniella Weiss va visitar Gaza en vehicle militar per inspeccionar terrenys. La seua organització impulsa assentaments a Cisjordània i reivindica el retorn a colònies desmantellades el 2005. Mentrestant, el govern autoritzava la construcció de més de 16.800 habitatges per a colons en territori ocupat, una xifra rècord.

Des de l’arribada al poder en desembre de 2022, Netanyahu governa amb el suport de tres partits d’extrema dreta religiosa: Noam, Poder Judío i Sionismo Religioso. Estos grups, abans marginats fins i tot per la dreta laica, ocupen ara ministeris clau i influïxen directament en la política militar i d’assentaments.

Figures com Itamar Ben-Gvir i Bezalel Smotrich han assumit competències decisives en seguretat, assentaments i recursos públics. El control que exerceixen sobre organismes com el COGAT, que regula l’entrada d’ajuda a Gaza, incrementa el poder d’estes formacions en l’estratègia del conflicte.

El 28 de gener, una conferència de la dreta ultranacionalista a Jerusalem va reunir una quarta part del Parlament. S’hi defensà públicament la reinstal·lació de colònies a Gaza i la “desheretació” de la seua població. Pocs dies després, Netanyahu anunciava nous atacs i el bloqueig total de l’ajuda humanitària.

Els atacs de Hamàs del 7 d’octubre de 2023, amb quasi 1.200 morts i 251 persones segrestades, van reforçar el discurs que nega la possibilitat de pau i justifica una resposta militar sense distinció entre civils i combatents. Eixa narrativa ha legitimat, segons la politòloga Zonszein, la ideologia dels colons.

La societat israeliana, cada vegada més escorada cap a la dreta, dona suport majoritari a estes polítiques. Una enquesta publicada després de l’anunci del pla de Trump per a Gaza mostrava que el 82% dels jueus israelians avalava la “reubicació” de la població palestina.

Entre els joves, el suport a la dreta és encara més elevat: un 73% entre els 15 i els 24 anys es defineix així, segons dades del gener passat. Este context facilita la normalització de polítiques abans considerades extremistes.

Mentrestant, la guerra continua. Alguns dels joves israelis protestant a Sderot, admeten que al principi pensavem que era una resposta necessària. Ara, amb germans combatent a Gaza, ho veuen diferent: “Ja no estan lluitant per Israel, sinó perquè Netanyahu continue en el poder”.

La comunitat internacional ha d’actuar de manera immediata per detindre la massacre a Gaza. La societat civil de tot el món té la responsabilitat de fer sentir la seua veu i exigir-ho sense dilació.

editorial Àgora CT

Foto Unicef.