#ProtecciónMenores #España
Cada xiquet i xiqueta té dret a créixer en un entorn segur, i estos centres busquen garantir-ho.
Un total de 1.375 centres residencials donen cobertura a quasi 20.000 menors en situació de protecció a tot l’Estat. L’estudi, elaborat en 2024 per la Càtedra de Drets del Xiquet de la Universitat Pontifícia Comillas i l’associació Nuevo Futuro, recull dades oficials facilitades per totes les comunitats autònomes. En el cas valencià, reflecteix el resultat de la gestió realitzada pel govern del Botànic fins al juliol de 2023.
Catalunya lidera el mapa estatal amb 260 centres de protecció i 4.651 places, el que representa quasi un de cada cinc centres d’Espanya i el 24,4 % de totes les places disponibles. Andalusia ocupa la segona posició amb 224 centres i 3.000 places. El País Basc compta amb 122 centres i 1.491 places, mentre que la Comunitat Valenciana en té 117 centres i 1.618 places. La Comunitat de Madrid, amb 102 centres, suma 1.894 places, situant-se com la tercera en nombre de places. També destaca Canàries, amb 92 centres i 1.063 places.
Un segon grup l’integren cinc comunitats amb xifres similars: Castella i Lleó i Aragó, amb el 4,7 % dels centres cadascuna; Galícia amb el 4,4 %; Castella-la Manxa amb el 4,1 %; i Navarra amb el 3,9 %. Totes elles tenen entre 53 i 65 centres i en conjunt representen un 22 % del total de centres a l’Estat i un 16 % de les places.
Les regions amb menys infraestructures són Balears, Astúries, Múrcia, Extremadura, Cantàbria i La Rioja. Entre les sis, sumen un 11 % dels centres i un 10,5 % de les places.
Pel que fa a la titularitat i gestió dels centres, l’estudi remarca que quasi tots els centres tenen titularitat pública —és a dir, són finançats i supervisats per les administracions autonòmiques—, però la seua gestió és majoritàriament privada. Només 168 centres (un 12,2 %) són de gestió directa pública, mentre que la resta, 1.207 centres, estan dirigits per entitats col·laboradores o concertades, tot i ser centres públics.
A més, els centres gestionats directament per l’administració concentren el 19,9 % de les places i tenen una mida mitjana major: 22,6 places per centre, en comparació amb les 12,6 places dels centres gestionats per entitats privades o del tercer sector.
Quant a l’atenció a menors migrants no acompanyats, tot i que el nombre de centres específics baixa respecte a 2021 —de 260 a 236—, hi ha autonomies que han reforçat esta línia. Balears ha passat de dos a huit centres i ha duplicat les places; Aragó ha obert sis nous centres; el País Basc suma quatre; Madrid en té cinc més; Castella i Lleó ha ampliat a nou els seus centres; i Extremadura, que no en tenia cap, en disposa ara de quatre. En canvi, Catalunya i Navarra opten per integrar estos menors en centres mixtos.
Galícia, Múrcia i La Rioja continuen sense centres específics per a este col·lectiu, si bé l’estudi assenyala que poden existir centres utilitzats majoritàriament per menors migrants de manera puntual.
Des de 2021 s’han obert 28 centres nous a Espanya. Més de la meitat es localitzen a Madrid (nou) i Balears (huit). En termes relatius, destaquen també els increments a La Rioja (de 10 a 13 centres), Castella i Lleó (de 59 a 65) i Aragó (de 59 a 64).
Pel que fa a places, el País Basc ha sumat 108 —una de cada tres noves places a Espanya—. Balears ha afegit 66, un increment del 29 %, i Aragó 88, arribant a les 459. Navarra és la comunitat amb una davallada més gran, amb 31 places menys, tot i que no s’han comptabilitzat tres centres provisionals nous amb 24 places. També baixen les places a Astúries (33 menys) i Cantàbria (13 menys).
