A les 12:33 del 28 d’abril, en menys de 5 segons, es van desconnectar 15 GW de generació en la xarxa elèctrica de la península Ibèrica, la qual cosa suposava el 60 % del total. D’aquests, aproximadament 11 GW eren de generació solar fotovoltaica i 3,4 GW d’energia nuclear. Les investigacions preliminars descarten una intrusió en els sistemes informàtics de control de Red Eléctrica.

Red Eléctrica ha comunicat recentment que es van detectar dues desconnexions separades per un interval d’un segon i mig, que podrien haver provocat la desconnexió de la generació. El sistema elèctric s’hauria pogut recuperar després del primer esdeveniment, però no ho va poder fer després del segon. Això va donar lloc al zero del sistema i a l’activació del pla de reposició del subministrament elèctric del sistema ibèric, que inclou Espanya i Portugal.

Restablir el subministrament és un procés lent

A data de 30 d’abril, el sistema elèctric peninsular ha sigut restablit en la seua totalitat i, a poc a poc, també s’han anat recuperant tots els serveis que depenen del subministrament elèctric, particularment els transports en tren, metro i tramvia.

Vist des de fora, pot semblar que es va tardar “massa” a recuperar l’electricitat. Però el procés de reposició del subministrament després d’un zero generalitzat és certament complex per a un sistema tan gran com l’ibèric, ja que cal posar en funcionament els equips del propi sistema elèctric, connectar la generació i, a continuació, connectar els consumidors a la nova generació.

Conscients d’aquesta complexitat, els operadors dels sistemes elèctrics europeus tenen uns plans de reposició i realitzen simulacres periòdics en què els posen en pràctica. En el cas ibèric, hi participen els operadors del sistema espanyol (Red Eléctrica), del portugués (REN) i empreses generadores i distribuïdores. Així mateix, també es compta amb els operadors de sistemes de països adjacents per coordinar el seu possible suport. Aquests plans de reposició i col·laboració naixen de les normes recollides en el Reglament de la Comissió Europea (UE) 2017/2196 pel qual s’estableix un codi de xarxa relatiu a emergència i reposició del servei.

Un problema addicional en la reposició del servei és que no tots els generadors són capaços de posar-se en marxa per si mateixos: alguns requereixen alimentació externa per als seus serveis auxiliars (compressors, bombes, etc.).

La reposició pas a pas

Durant la reposició del servei elèctric, el primer objectiu és energitzar el sistema de transmissió, és a dir, tant les línies com les subestacions de transformació, per les quals flueix l’electricitat. El següent pas és connectar els generadors, per a subministrar els serveis auxiliars necessaris i que així es puguen posar en marxa.

Una vegada els generadors s’han connectat a la xarxa de transmissió, l’operador del sistema indica a les companyies de distribució quina és la potència disponible, perquè connecten un nombre determinat d’usuaris. Normalment, es prioritzen serveis crítics i essencials com hospitals, aeroports, etc.

Aquest procediment es va repetint pas a pas fins que tot el sistema de transmissió està energitzat i es dona per finalitzat el procediment de reposició del servei. En cada pas s’assegura l’estabilitat i robustesa del sistema abans de passar al següent, per evitar apagades secundàries en zones ja restablides.

La xarxa de transmissió peninsular té més de 45 000 km de línies d’alta tensió i 700 subestacions. Afegint al gran nombre de generadors i consumidors, podem fer-nos una idea de l’extrema complexitat del procés. És comprensible, per tant, l’obligatorietat de l’existència prèvia de plans de reposició i els seus corresponents simulacres.

Suport de França i el Marroc

En el cas de l’apagó del 28 d’abril, Red Eléctrica va informar que es va cooperar amb l’operador del sistema francés (RTE) per energitzar el nord d’Espanya i amb l’operador marroquí (ONEE) per energitzar el sud de la península. A partir d’ací, el procediment de reposició es va anar estenent fins a cobrir tota la península.

La generació nuclear no ha contribuït a la reposició del sistema. De fet, a les 23:00 del 29 d’abril, les centrals nuclears espanyoles encara no estaven injectant energia al sistema. L’energia elèctrica s’ha recuperat recorrent a energia eòlica, la part restant de generació fotovoltaica i, especialment, a la generació hidràulica (tradicional i bombeig) i a les centrals de cicle combinat (gas).

Mentre que les centrals hidràuliques poden començar a generar amb relativa rapidesa, les centrals de cicle combinat tarden fins a 6 hores. El que explica, en part, els temps esperats de reposició del servei. La contribució de cada tipus d’energia a aquesta reposició pot veure’s de manera interactiva en Red Eléctrica

Els temps de reposició han estat en línia amb les millors pràctiques internacionals (entre 12 i 18 hores), considerant l’enorme complexitat del sistema ibèric i casos similars.

La generació renovable es pot reconnectar en pocs minuts o segons

El nostre grup d’investigació, junt amb altres espanyols i europeus, treballa per augmentar la participació de les energies renovables en el procés de reposició del servei, amb l’objectiu d’escurçar els temps de recuperació en cas d’apagó, la qual cosa tindria efectes socials i econòmics molt positius.

La generació renovable es pot reconnectar en pocs minuts o segons, la qual cosa és un avantatge evident. Tanmateix, la generació eòlica i fotovoltaica tenen una variabilitat que cal considerar i, addicionalment, és necessari que compten amb sistemes de control que permeten assegurar l’estabilitat de la tensió i de la freqüència del sistema elèctric durant tot el procés. Les proves en camp de reposició del sistema utilitzant parcs eòlics són molt prometedores.

Un incident com el que ha ocorregut ha de servir-nos per identificar possibles accions de millora. Per a això, serà particularment important conéixer les conclusions de l’anàlisi tècnica, tant pel que fa a les raons de desconnexió de la generació com al procediment de reposició del servei.

Ramón Blasco, Director Institut Universitari d’Investigació d’Automàtica i Informàtica Industrial, Universitat Politècnica de València

Este article va ser publicat originalment en The Conversation. Llig el text original.