Alacant, a un pas de ser reconeguda com a Lloc de Memòria Democràtica per l’Estat

 

Memòria del bombardeig de 1938

#MemoriaHistórica #Alacant

Hi ha ciutats que porten gravades en els seus carrers les ferides de la història.

El Govern espanyol ha iniciat el procés per declarar la ciutat d’Alacant com a Lloc de Memòria Democràtica, destacant episodis com el bombardeig del Mercat Central en 1938, l’exili des del port i la presència de la tomba de Miguel Hernández com a símbols d’una memòria col·lectiva marcada per la repressió i la resistència.

Segons ha informat l’Executiu mitjançant un comunicat, la proposta ja ha sigut publicada al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). El reconeixement es fonamenta en dos fets especialment significatius: el bombardeig sobre el Mercat Central d’Alacant el 25 de maig de 1938 i l’episodi de l’exili a través del port durant els últims dies de la Guerra Civil.

Un dels episodis més colpidors viscuts per la població fou el bombardeig del Mercat Central, que es va produir a les onze del matí. L’aviació italiana, en suport a les tropes sublevades, va llançar fins a 90 bombes sobre un espai ple de gent. La tragèdia va causar 273 morts i almenys 244 persones ferides, algunes de gravetat, així com danys materials a nombrosos edificis.

La resposta internacional no es va fer esperar. Davant l’atac a la població civil, es va crear la “Comissió internacional per a la investigació dels bombardejos aeris a Espanya”, amb representació de Gran Bretanya, Noruega i Suècia. Esta comissió va visitar la ciutat els dies 19 i 20 d’agost i va concloure que el bombardeig sobre la zona civil havia sigut deliberat.

També els últims dies de la Guerra Civil van marcar el destí d’Alicante. Al març de 1939, el port es va convertir en l’escenari de l’exili. Des d’allí van salpar vaixells com el Winnipeg, el Marionga, el Ronwyn, l’American Trader o el conegut Stanbrook, que va ser atacat per l’aviació franquista amb 2.638 persones refugiades a bord. Afortunadament, el bombardeig no va causar víctimes.

Moltes de les persones que no van poder fugir van patir les conseqüències de la repressió. Al port s’hi van viure escenes de desesperació, inclosos suïcidis davant la por a les represàlies. Els combatents capturats van ser tancats en camps de concentració com els de Los Almendros o Albatera.

El reconeixement també inclou la tomba del poeta Miguel Hernández al cementeri d’Alacant. L’autor d’Oriola va morir en la infermeria de la presó de la ciutat el 28 de març de 1942, i el seu sepulcre s’ha convertit en un lloc de record i homenatge.