#CòmicValencià #DANA2023 #MemòriaCol·lectiva
Durán i Giner Bou, coneguts pel seu còmic sobre l'accident de metro, es llancen ara a relatar el seu pas per la DANA del 29 d’octubre. Com ells, altres autors i autores valencianes transformen la vivència en paraules, dibuixos o versos per no deixar que el desastre s’esborre de la memòria.
A Benetússer, el 29 d’octubre no és només una data: és el dia que el fang els va entrar a casa, literalment. Cristina Durán i Miguel Ángel Giner Bou, els mateixos que reberen el Premi Nacional de Còmic per El dia 3, estaven allí. La DANA va fer mal a tot arreu, però en el seu cas també s’emportà l’estudi on treballaven i bona part de la casa.
Entre l’aigua i el desconcert, Miguel Ángel va fer una cosa que pareix estranya, però que a ell li ix natural: va començar a escriure. Una llibreta, unes quantes anotacions entre descansos de neteja i fum de lleixiu. «Volia anotar tot allò que no podia oblidar», diu. Cristina, en canvi, trobava un poc d’aire parlant amb la gent. Era una manera distinta de pair el desastre, però el cap ja els començava a funcionar com a autors.
«Sempre hem contat històries amb mirada social, i sabíem que això també ho contaríem», recorda ella. I així ho han fet. Ara, mig any després, tenen clar que hi haurà còmic. Però no serà només un recull d’anècdotes ni una crònica personal. Estan parlant amb el veïnat, escoltant històries dures. «No volem fer un anecdotari, sinó una obra que mostre tant la nostra vivència com la de la gent pròxima, i també explicar què va passar a les zones afectades», explica Cristina.
Per a ells, contar és també una forma de reconstrucció. No només física. «És com quan vam fer Una possibilitat, sobre la nostra filla i la seua paràlisi cerebral», diu ella. «És com rellegir un guió sobre una cosa que no t’hauria agradat viure». Però que igualment t’has d’enfrontar a ella.
Miguel Ángel diu que escriure era l’únic que li calmava. I de fet, el primer tast del projecte ja ha vist la llum: un còmic curt publicat a El País Semanal, que consideren com una mena de tràiler, i una portada per al llibre Renàixer del fang, editat per Ara Llibres, que ha recaptat més de 43.000 euros per ajudar a les llibreries damnificades.
En cada acte on van, el públic els pregunta: «Com ho esteu vivint? Necessiteu alguna cosa?». Ells responen amb el que millor saben fer: dibuixar i escriure. Ara bé, no tenen ni idea de quan acabaran. «Cada vegada van eixint més pàgines», diu Cristina.
No són els únics. El periodista Paco Cerdà, que no pensava escriure sobre la DANA, reconeix que altres sí ho han de fer. «La literatura ha de capturar la fotografia emocional del desastre, perquè no se manipule la història. És una manera de protegir-nos com a societat», explica.
També Carmen Amoraga, des de Picanya, va veure sa casa inundada. No farà una novel·la sobre això, però la marca quedarà. «Això canvia la teua mirada. I això es notarà en tot el que escriga d’ara endavant», diu.
Fins i tot la poesia ha sigut una via per encarar el dol. Carlos Aimeur ja ha escrit uns versos després del temporal. «Sé que acabarà eixint alguna cosa més. No sé si serà una novel·la, un guió o un assaig, però sé que hi ha alguna cosa bategant. I com jo, molts altres».
Redacció Crònica
Exposició de les Escoles Sant Josep
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
No hay comentarios :