#PapaFrancisco #RelacióÉvolePapa #JordiEvole
En un moment de dol global, recordem els vincles que transcendeixen les institucions.
Audio amb l'Entrevista completa de RAC1 al final de l'article
La mort del Papa Francisco, ocorreguda el 21 d’abril de 2025 a conseqüència d’un ictus cerebral i un col·lapse cardiovascular irreversible, ha deixat un buit en l’àmbit religiós i en moltes consciències socials. El pontífex argentí, de 88 anys, havia sigut una figura clau per a la renovació interna de l’Església catòlica i un referent per a col·lectius vulnerables. Entre les múltiples relacions que va forjar durant el seu papat, destaca especialment la que va mantindre amb el periodista Jordi Évole.
Esta connexió insòlita va ser rememorada per Évole mateix durant una conversa amb Òscar Camps, fundador d’Open Arms, al programa El món a RAC1 dirigit per Jordi Basté. Tot començà l’any 2019, quan Évole entrevistà el Papa al programa Salvados. L’entrevista, que es va gestar gràcies a la intermediació d’Òscar Camps i al documental Astral —centrat en el drama de les persones refugiades a la Mediterrània—, fou el primer contacte entre el periodista i el líder religiós. El documental havia impressionat el Papa, que va voler saber qui era “eixe xic”.
Des d’aleshores, la relació entre ambdós va evolucionar cap a una amistat sincera, basada en la confiança mútua. Francisco rebia l’equip d’Évole cada vegada que viatjaven a Roma, i es mantenien en contacte mitjançant correus electrònics i videotrucades. Durant la pandèmia, col·laboraren en un programa especial i, posteriorment, en un documental amb joves de perfils ideològics molt diversos. Una de les escenes més inusuals d’aquella gravació va tindre lloc als afores de Roma, on el Papa accedí a un espai alternatiu amb grafits a través d’un montacàrregues industrial.
Évole relatà en antena diverses anècdotes que mostren el caràcter pròxim i espontani de Francisco. “Sempre em demanava que tastara jo primer el cafè”, digué amb un somriure. La seua mare, afegí, es va emocionar fins a les llàgrimes en una missa al Vaticà on també hi havia persones refugiades, i on Évole va fer d’acòlit. “Era una persona capaç de posar-se a l’alçada de la gent”, va afirmar emocionat.
El Papa també mantenia converses disteses amb Évole sobre temes com el futbol. Aficionat del San Lorenzo, el pontífex argentí compartia bromes amb el periodista, seguidor del Barça. “Déu és del Madrid, però el Papa és del Barça”, li deia Évole.
Òscar Camps, per la seua banda, va recordar com Francisco va rebre una armilla salvavides d’una xiqueta siriana i va mostrar una gran sensibilitat cap a la causa migratòria. A partir d’aquella trobada, el Vaticà impulsà la creació d’un dicasteri específic dedicat a les migracions i refugiats, una acció que Camps considera històrica. “Ens va donar veu i visibilitat en un moment clau”, assenyalà.
Évole va definir Francisco com “el nostre dic ètic i polític en una època en què triomfen idees reaccionàries”. Tant ell com Camps van coincidir a assenyalar que una relació com la que mantingueren amb ell seria molt difícil de repetir amb un altre pontífex. “No era només el cap de l’Església, era una figura amb la qual es podia parlar de tot, des de la fe fins als drets humans”, subratllà el periodista.
Amb la seua mort, el món perd una figura complexa però essencial per a entendre els reptes de l’Església contemporània i la seua voluntat de diàleg amb la societat civil. El record d’aquesta amistat, alimentada per valors compartits com la justícia social, la dignitat humana i la defensa dels més vulnerables, romandrà viu en la memòria de molts.
No hay comentarios :