#CalamarColosal #AtlánticoSur

En les profunditats gelades de l’oceà Antàrtic, la vida marina encara guarda secrets que continuen sorprenent la ciència.

Un submergible robòtic ha captat les primeres imatges en directe d’un calamar colosal viu, una espècie gegantina i poc coneguda, a 600 metres de profunditat prop de les illes Sandwich del Sud.

L’Institut Oceànic Schmidt, en col·laboració amb el projecte Ocean Census, ha enregistrat per primera vegada imatges confirmades en viu d’un exemplar de Mesonychoteuthis hamiltoni, també conegut com a calamar colosal, en el seu entorn natural. La filmació ha tingut lloc durant una immersió científica destinada a l’exploració de noves espècies marines.

Les càmeres del submergible robòtic, desplegat en aigües profundes de l’Atlàntic sud, han documentat l’activitat del cefalòpode a una profunditat aproximada de 600 metres, una zona on les condicions ambientals dificulten la detecció de grans invertebrats. Segons l’institut, és la primera vegada que es registra un exemplar viu d’esta espècie en moviment, un fet que suposa un avanç científic remarcable per a la biologia marina.

La descripció formal d’esta espècie data de l’any 1925, a partir d’exemplars incomplets trobats en l’estómac d’un catxalot prop de les illes Shetland del Sud. Des d’aleshores, la seua observació s’ha basat exclusivament en restes o individus moribunds, fet que ha limitat greument la comprensió del seu comportament i del seu cicle vital.

El calamar colosal pot arribar a mesurar entre 6 i 7 metres i pesar més de 500 quilograms, segons estimacions científiques, cosa que el convertix en l’invertebrat més pesant del planeta. Encara que es tenen poques dades sobre la seua biologia, se sap que els exemplars joves són depredats per aus i mamífers marins, mentre que en edat adulta els seus depredadors naturals són principalment els catxalots i els taurons dormilons. També s’han trobat restes de calamars adults en l’estómac de lluços negres, possiblement ingerits com a carronya.

Els investigadors han remarcat que este tipus de registres visuals poden aportar informació clau sobre una espècie tan enigmàtica i contribuir al coneixement general dels ecosistemes oceànics profunds.