El comerç mundial es fractura: per què la UE necessita més que mai el Pacte Verd

Com a consumidors conscienciats amb el medi ambient, comprar un telèfon nou pot ser un repte. Hui dia, la majoria dels xips procedixen d'Àsia Oriental, el muntatge se sol realitzar a la Xina i és quasi impossible rastrejar l'impacte mediambiental i social de la producció. A més, les terres rares procedents de la Xina s'utilitzen cada vegada més com a palanca geopolítica.

Imaginem ara una alternativa: un telèfon fabricat a Europa, seguint estrictes normes mediambientals i socials, amb components reutilitzats i reciclats. Pot semblar un somni, però amb un canvi en la política comercial i industrial podria fer-se realitat.

Després de dècades de globalització i expansió del comerç, les convulsions econòmiques dels últims anys han posat de manifest la fragilitat de les cadenes globals de valor (CGV). En resposta, els governs i les empreses estan treballant per a acurtar i reestructurar les cadenes de subministrament amb la finalitat de fer-les més robustes i sostenibles.

Trump, proteccionisme i reordenament de recursos

El nou mandat del president Trump està amplificant est ús com a arma política de les relacions comercials, espentant a empreses i governs a reavaluar la seua exposició als riscos de les cadenes globals de valor.

Per a reduir la dependència i augmentar la resiliència, les empreses europees estan explorant estratègies de reestructuració comercial com el backshoring (reubicació de la producció de tornada al propi país), el nearshoring (reubicació en països pròxims) i el friendshoring (trasllat a nacions aliades).

Finançada pel Programa Horitzó de la UE, la nostra investigació, TWIN SEEDS, explora si l'augment de la resistència de les cadenes globals de valor pot incrementar també la seua sostenibilitat.

Les estructures comercials són crucials en la intensitat de les emissions de carboni. Els canvis en les CGV efectuats en el passat han incrementat la petjada de carboni de la UE, per exemple, en traslladar la producció a països amb normes mediambientals més laxes. No obstant això, acostar la producció al territori de consum de productes estratègics podria reduir les emissions de la UE.

Reestructurar les CGV per a reduir les emissions

Encara que les reduccions d'emissions de la UE després de la crisi financera de 2008 s'han degut en gran manera a la millora de l'eficiència dels processos, les alteracions en les cadenes de subministrament de la UE han soscavat estos esforços. Entre 1995 i 2008, els canvis de proveïdors van suposar el 23,4 % del creixement de la petjada de carboni de la UE, i van obstaculitzar una reducció potencial del 6 % entre 2009 i 2018.

Tanmateix, això podria canviar, ja que la volta a la Unió Europea de producció prèviament deslocalitzada més enllà de les seues fronteres així com la relocalització cap a països veïns o afins podrien alinear la resiliència de la producció amb els objectius climàtics. La nostra investigació ha demostrat que la relocalització de cinc sectors estratègics (ferro i acer, motors elèctrics i bateries, xips i circuits, antibiòtics i vacunes) podria reduir significativament la petjada de carboni de la UE.

En este context, les estratègies sectorials són importants: el backshoring és més eficaç per a reduir les emissions de carboni dels metalls bàsics, mentres que una combinació de nearshoring i friendshoring és millor per a xips, circuits i motors elèctrics.

I si la UE es tornara verda?

En altres sectors, triar proveïdors amb menors emissions de carboni, la qual cosa es coneix com a “contractació ecològica”, és una altra estratègia que pot reduir significativament les emissions. Els sectors clau són la construcció, la fabricació, la reparació de maquinària, els vehicles de motor i l'electrònica.

Encara que la relocalització d'estes cadenes de subministrament de tornada a la UE o a països pròxims o afins podria millorar la petjada de carboni de la UE, la reducció d'emissions sol ser major quan es recorre als proveïdors mundials més sostenibles. En el cas dels vehicles de motor, per exemple, la reorientació cap als proveïdors intracomunitaris més nets podria reduir les emissions un 27,7 %, mentres que la selecció dels proveïdors mundials més sostenibles podria elevar eixa xifra fins al 42,5 %.

No obstant això, la redistribució de recursos (resource shuffling) derivada d'estes noves dinàmiques comercials podria soscavar els beneficis de la reestructuració de les CGV. Si la producció més neta es reserva al mercat de la UE mentres altres països recorren a proveïdors més bruts, les emissions mundials podrien fins i tot augmentar un 0,5 %.

Per tant, els esforços de la UE –com el nou aranzel sobre les importacions de carboni– han de contextualitzar-se globalment. Les mesures actuals se centren sobretot en els productes intensius en carboni, com l'acer, i encara que tanquen un gran potencial de reducció, altres sectors també oferixen importants oportunitats. Ampliar l'aranzel del carboni a més indústries podria reduir en gran manera la petjada de carboni de la UE.

Economia circular i reestructuració comercial: una aposta segura?

Per a aconseguir una reestructuració eficaç de les cadenes de valor mundials i reduir les emissions serà necessari passar a una economia més circular, en la qual els dispositius i materials es reutilitzen i reciclen en la mesura que siga possible.

Estratègies com la relocalització depenen d'enfocaments circulars per a substituir inputs estrangers crítics, com les terres rares, que en la seua immensa majoria procedixen de fora de la UE. L'adopció de pràctiques circulars pot reforçar la resiliència en donar a les empreses de la UE un major control sobre les cadenes de subministrament i reduir la dependència de proveïdors estrangers i les vulnerabilitats associades.

Per a avaluar les tendències i els obstacles de l'economia circular, dins del projecte TWIN SEEDS examinem les polítiques i pràctiques de diferents sectors a França i Dinamarca. Entre els reptes comuns per a les empreses es trobaven els elevats costos, els obstacles normatius i logístics en la logística inversa i les dificultats per a determinar la composició dels materials preutilizados. També descobrim que la necessitat d'intermediaris per a connectar als actors de les cadenes de valor és una qüestió crítica.

Encara que la reutilització és l'enfocament circular més desitjable, continua sent més costós i menys pràctic que el reciclatge, que dona suport a les pràctiques actuals sense suposar una alternativa rupturista. La transició a la reutilització requerix mesures polítiques sistèmiques, com facilitar els fluxos de residus en el mercat de la UE, aplicar normes sòlides de disseny ecològic i introduir polítiques que incentiven la producció de productes duradors i reutilitzables.

La nova normativa sobre disseny ecològic i la seua aplicació seran fonamentals per a impulsar estos esforços. La inversió en les capacitats de recondicionament i reciclatge de la UE també és essencial perquè la regió puga ampliar eficaçment els models empresarials circulars. Encara que s'està avançant, els canvis sistèmics necessaris continuen sent lents i incerts.

Cap a un mercat europeu de productes circulars

A més de crear un mercat unificat a la UE per als productes usats, recondicionats i de deixalla, ampliar la cooperació amb les regions veïnes –en particular la zona paneuromediterránea– podria permetre les economies d'escala necessàries. Estes regions oferixen avantatges tant geogràfics com geopolítiques.

Abordar les barreres transfrontereres al trasllat de productes al final de la seua vida útil amb socis comercials clau podria reforçar encara més les cadenes de subministrament circulars. Tals acords podrien formar part de les Associacions de Comerç i Inversió Nets, que posarà en marxa la nova Comissió Europea.

En lloc de continuar perseguint els baixos costos laborals, la reconfiguració de les CGV de la UE ha d'augmentar la resiliència i la sostenibilitat per a afavorir les baixes emissions de carboni i la circularitat. Encara que estes estratègies poden ser costoses hui, les economies d'escala i la innovació reduiran els costos amb el temps. A més, en un món cada vegada més marcat per l'ús de les interdependències com a arma geopolítica, la necessitat de reduir els riscos i vulnerabilitats lligats a les CGV fa que estos canvis siguen urgents.

En lloc de fer un pas arrere en el Green Deal, la nova Comissió ha de reforçar-ho. Integrant objectius ferms en matèria d'emissions de carboni, objectius d'economia circular i transferències de tecnologies hipocarbónicas en la política industrial i comercial de la UE, esta pot aconseguir les sinergies crítiques necessàries per a millorar la resiliència i combatre el canvi climàtic.

María Ángeles Cadarso, Catedràtica d'Universitat, especialista en Economia i Medi Ambient, Universitat de Castella-la Manxa; Ángela García-Alaminos, Professora ajudant doctora, Universitat de Castella-la Manxa; Louise Curran, Professor of International Business, TBS Education i Thibaut Joltreau, Postdoctoral researcher at Tolosa Business School, TBS Education

Este article va ser publicat originalment en The Conversation. Llija el original.