#DiaDeLaDona #Feminisme #Conciliació #Leliana

El documental 'Diàlegs en Clau Feminista. Conciliació i Corresponsabilitat' dona veu a 16 dones de l'Eliana que posen damunt la taula els desafiaments quotidians per a compaginar la vida personal i laboral. Un projecte que trenca amb la idea que la conciliació és un problema individual i evidencia la necessitat de solucions col·lectives.

L'Eliana ha celebrat el Dia Internacional de les Dones amb una estrena especial: el documental 'Diàlegs en Clau Feminista. Conciliació i Corresponsabilitat'. No és una pel·lícula amb grans efectes ni un relat de ficció. És la realitat crua i sincera de 16 dones del municipi que han compartit les seues experiències i reflexions sobre un tema fonamental en la lluita per la igualtat de gènere: com fer malabarismes entre la vida laboral i personal sense perdre la salut pel camí.

El projecte, impulsat des de l'àrea d'Igualtat, ha sigut un exercici de valentia i compromís per part de les protagonistes. Parlem de dones amb perfils diversos: jubilades, mares monomarentals, estudiants, empresàries... Totes amb una cosa en comú: la lluita constant per gestionar el seu temps sense que la societat els ho pose més difícil del que ja és.

Les sessions de diàleg es van gravar a la Biblioteca els dies 1 i 4 de febrer. Es van agrupar de quatre en quatre i van abordar temes que, per a moltes, són el pa de cada dia: la famosa (i pesada) càrrega mental femenina, la importància de cuidar-se a una mateixa sense sentir-se egoista, la necessitat d'unes lleis que vagen al ritme dels temps, i eixa eterna dicotomia entre ser una professional entregada o una mare present sense renunciar a res.

Però si una cosa deixa clara el documental és que el problema de la conciliació i la corresponsabilitat no és una qüestió individual. No és una mala organització de temps ni una decisió personal, com molts volen fer creure. És un problema social que exigeix solucions col·lectives. Els testimonis mostren que, històricament, les dones han hagut de carregar soles amb esta responsabilitat, amb un suport familiar escàs o inexistent. Encara que les polítiques públiques han anat obrint camí, el documental ens recorda que la meta encara està lluny i cal seguir pressionant perquè el canvi siga real.

Aquest documental és una finestra oberta a històries que sovint queden en la intimitat, un crit col·lectiu per visibilitzar una realitat que moltes viuen en silenci. Un projecte que mereix ser vist, comentat i, sobretot, escoltat.