La visita de Volodymyr Zelensky a la Casa Blanca no va eixir segons el planejat pel president d'Ucraïna. La conferència de premsa entre Zelensky i Donald Trump es va tornar en acritud, amb el president estatunidenc reprenent en veu alta al seu homòleg, a qui va acusar de «jugar amb la tercera guerra mundial».

«O arribeu a un acord o ens anem», li va dir Trump a Zelensky. El seu vicepresident, J. D. Vance, també es va sumar a l'amenaça de Trump, acusant el president ucraïnés de «litigar enfront dels mitjans de comunicació estatunidencs» i dient que el seu enfocament era «irrespectuós». En un moment donat, li va preguntar a Zelensky: «Has donat les gràcies alguna vegada?».

Els periodistes presents van descriure l'ambient com acalorat amb veus elevades tant per Trump com per Vance. The New York Times va dir que l'escena va ser «un dels moments més dramàtics que s'han produït en públic en el Despatx Oval i subratlla la ruptura radical entre els Estats Units i Ucraïna des que Trump va assumir el càrrec».

Darrere dels irats intercanvis de missatges es trobaven les diferències entre l'administració Trump i el govern ucraïnés sobre l'anomenat «acord de minerals» que Zelensky tenia previst firmar. Però qualsevol falta d'entusiasme ucraïnés per el acord és comprensible.

En la seua forma actual, sembla més una declaració d'intencions que deixa diverses qüestions vitals sense resoldre. L'acord que s'oferix és la creació del que es denominarà un «fons d'inversió per a la reconstrucció», que serà gestionat conjuntament pels Estats Units i Ucraïna.

El fons proposat rebrà el 50 % dels ingressos procedents de l'explotació de «tots els actius de recursos naturals propietat directa o indirecta del govern ucraïnés» i «altres infraestructures rellevants per als actius de recursos naturals (com a terminals de gas natural liquat i infraestructures portuàries)».

D'esta manera, la infraestructura privada, en la seua major part propietat dels oligarques rics d'Ucraïna, passaria a formar part de l'acord. Això podria augmentar encara més la fricció entre Zelensky i alguns ucraïnesos molt poderosos.

Les contribucions dels EUA estan menys definides. El preàmbul de l'acord deixa clar que Ucraïna ja està en deute amb els EUA El primer paràgraf assenyala que «els Estats Units d'Amèrica han proporcionat un important suport financer i material a Ucraïna des de la invasió a gran escala de Rússia al febrer de 2022».

Esta xifra, segons Trump, ascendix a 350 000 milions de dòlars estatunidencs (337 milions d'euros). La quantitat real, segons el Rastrejador de suport a Ucraïna de l'Institut Kiel per a l'Economia Mundial, és aproximadament la mitat.

Occidentals i ucraïnesos també han assenyalat que pot haver-hi menys jaciments de minerals i terres rares a Ucraïna i que estos són menys accessibles del que se suposa actualment. Les estimacions s'han basat principalment en dades de l'era soviètica.

Atés que l'esborrany actual deixa els detalls sobre la propietat, la governança i les operacions perquè es determinen en un futur acord del fons, el gran pacte de Trump és, en el millor dels casos, un primer pas. Cal esperar futures rondes de negociacions.

Declaració d'intencions

Des de la perspectiva ucraïnesa, això és més una fortalesa que una debilitat. Li dona a Kíev l'oportunitat d'aconseguir termes més satisfactoris en futures negociacions. Fins i tot si les millores són només marginals, manté als EUA immers en un procés que, en general, és beneficiós per a Ucraïna.

Quant a les garanties de seguretat, l'esborrany de l'acord no oferix a Ucraïna res que s'acoste a la pertinença a l'OTAN. Però assenyala</> que els EUA «dona suport als esforços d'Ucraïna per a obtindre les garanties de seguretat necessàries per a establir una pau duradora», i afig que: «Els participants tractaran d'identificar les mesures necessàries per a protegir les inversions mútues».

No cal exagerar la importància d'això. Com a mínim, és una declaració d'intencions que no arriba a les garanties de seguretat, però que continua donant als EUA un interés en la supervivència d'Ucraïna com a estat independent.

Però és un senyal important tant en termes del que fa com del que no fa: un senyal per a Rússia, Europa i Ucraïna.

Trump no preveu donar a Ucraïna garanties de seguretat. Sembla pensar</> que estes garanties poden ser proporcionades per tropes europees (el Kremlin ja ha plantejat dubtes sobre esta idea).

Però això no significa que la idea estiga completament descartada. Al contrari, com el compromís dels EUA és tan vague, li dona a Trump avantatge en totes les direccions.

Pot usar-ho com a pal i carlota contra Ucraïna per a aconseguir condicions més favorables per a recuperar el fons d'inversió per a la reconstrucció. Pot usar-ho per a pressionar a Europa perquè prenga mesures més decisives per a augmentar el gasto en defensa, condicionant qualsevol protecció estatunidenca als pacificadors europeus a un repartiment més equitatiu de la càrrega en l'OTAN.

I pot indicar al president rus, Vladimir Putin, que els Estats Units es pren de debò el compliment d'un acord, i que una major participació econòmica estatunidenca a Ucraïna i la presència d'empreses sobre el terreny tindria conseqüències si el Kremlin renega d'un futur acord de pau i reprén les hostilitats.

Que estos càlculs conduïsquen en última instància a la «Ucraïna lliure, sobirana i segura» que preveu l'acord no és un fet.

Ara com ara, no obstant això, malgrat totes les deficiències i imprecisions de l'acord en qüestions clau, i de la discussió d'este divendres a la Casa Blanca, encara sembla que servix als interessos de totes les parts per a avançar en esta direcció.

Stefan Wolff, Professor of International Security, University of Birmingham i Tetyana Malyarenko, Professor of International Relations, Jean Monnet Professor of European Security, National University Odessa Law Academy

Este article va ser publicat originalment en The Conversation. Llija el original.