#8M #Igualtat #Cultura #Olocau
El municipi d'Olocau ha fet del 8 de març una jornada de reivindicació i cultura, amb un acte que va omplir la Casa de la Cultura de reflexió i emoció. L’Acte Institucional i la preestrena de l'obra Yo, Clarita: las raíces de Clara Campoamor han sigut el colofó a setmanes d'activitats dedicades al Dia Internacional de la Dona.
Compromís institucional i un missatge clar
Amb prop d’un centenar d’assistents, l’acte va començar amb la lectura del Manifest Institucional a càrrec de l’alcalde, Antonio Ropero. El missatge era clar i contundent: “No podem donar ni un pas arrere en tot el que hem aconseguit”. En un moment en què certs discursos intenten desfer els avanços en igualtat, l’alcalde va reivindicar la importància de la sensibilització i la coeducació per a garantir els drets de les dones. “La cultura”, va afegir, “és una eina poderosa per a transmetre un missatge clar i rotund sobre la necessitat imperiosa d’aconseguir la igualtat”.
Junt amb ell, van estar presents diversos membres de la corporació municipal: Pascual Esteve, Desa Vilaplana, Juan González, Salvador Navarret i Olga Brínquez, qui es va encarregar de presentar l’acte.
Clara Campoamor, en primera persona
La regidora d’Igualtat i Dona va donar pas a la representació teatral Yo, Clarita: las raíces de Clara Campoamor, una obra dirigida per Antonia Bueno que va captivar el públic des del primer minut. Aquesta peça, basada en un relat homònim guardonat en l’XI Certamen de Narrativa Breu de l’Ajuntament de València, fa un recorregut per la vida de Clara Campoamor, des de la seua infantesa en 1898 fins a la consecució del vot femení en 1931.
L’obra, que es va preestrenar en Olocau, va oferir un muntatge innovador on l’escenari es transformava en la memòria de Campoamor. Un viatge en el temps que va mostrar les dificultats que va haver de superar per a impulsar un canvi social en un sistema dominat pel patriarcat. Les interpretacions de Pilar Rochina (Clara Campoamor), Antonia Bueno (mare) i Arantzazu Pastor (Victoria Kent) van emocionar un públic que va sentir de prop la lluita de la protagonista.
Un debat per a continuar reflexionant
Després de la funció, les actrius es van quedar per a un col·loqui amb els assistents, on es van compartir impressions i reflexions sobre la figura de Campoamor i la situació actual de la igualtat de gènere. Una oportunitat per a connectar amb la història i traure lliçons per al present.
Olocau ha deixat clar que el feminisme i la cultura poden anar de la mà per a construir un futur més just. I que, com va dir Ropero, no hi ha marxa arrere en els drets aconseguits.
Cap comentari :