El referèndum escolar, promogut e imposat  pel president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, ha conclòs amb una victòria del valencià com a llengua vehicular preferida per a l'educació dels xiquets. Aquesta consulta, que formava part de les promeses electorals de Mazón, ha revelat una realitat lingüística diversa i complexa a la Comunitat Valenciana.

El valencià ha obtingut un 50,53% dels vots, enfront del 49,47% que ha optat pel castellà. Aquest resultat, tot i que ajustat, mostra una preferència per la llengua autòctona en dues de les tres províncies valencianes. A Castelló, el valencià ha aconseguit un suport del 70,50%, mentre que a València, la preferència pel valencià ha estat del 57,84%. Només a Alacant, el castellà ha guanyat amb un 65,89% dels vots.

La participació en el referèndum ha estat del 58,61%, amb un total de 339.411 famílies votants. Aquest percentatge ha estat considerat un revés, especialment tenint en compte que la decisió sobre la llengua és crucial per a la trajectòria educativa dels alumnes.

El referèndum ha estat criticat per diversos sectors. La baixa participació i el fet que el castellà només haja guanyat a Alacant, la terra natal de Mazón, han posat en evidència una desconnexió de Mazón i el seu govern amb la resta de la Comunitat Valenciana. A més, la implementació dels resultats del referèndum en els centres educatius pot generar diverses situacions complexes, com ara la necessitat de canviar materials i llibres, trasllats d'alumnes i professors, i problemes de ratios en les classes.

El referèndum era més una decisió ideològica que ha perdut l'equip de Mazón front a les famílies i la tranquil·litat i el consens del valencià que tenien les famílies.