Poc més d'un mes transcorre entre l'11 de febrer, Dia Internacional de la Dona i de la Xiqueta en la Ciència, i el 8 de març, Dia Internacional de la Dona. Es tracta de dos dates que recorden el compromís que les societats encara devem a la promoció dels drets i igualtat en les dones.

L'últim informe del Parlament Europeu, que aborda la bretxa salarial de gènere a Europa, constata que les dones guanyen per hora quasi un 12,7 % menys que els seus companys hòmens i que les pensions d'elles, superats els 65 anys, són un 28,3 % més baixes que les d'ells.

Estes diferències tenen diferents causes:

1. Hi ha moltes més dones contractades a temps parcial que hòmens, fonamentalment per la feminització de les cures familiars.

2. Hi ha més dones en ocupacions pitjor valorats socialment. Fins i tot en estos, és notable que, exigint un nivell de formació similar i presentant riscos per a la salut comparables, existisquen diferències. Per exemple, els salaris de la construcció són més elevats que els de la neteja, tradicionalment ocupats per dones.

3. Hi ha menys dones en llocs de presa de decisions, la qual cosa es coneix com sostre de cristall. Una de les raons és la menor disponibilitat femenina per a tasques de networking o hores extra, que contribuïxen a ascendir en la carrera professional, perquè són elles les que dediquen més temps al treball domèstic no remunerat.

Què ocorre en l'àmbit acadèmic?

Una de les línies de treball per a mitigar la bretxa salarial a la Unió Europea és l'anàlisi de la representació de les dones en l'àmbit acadèmic. Informes europeus recents com el de She Figures 2024 constaten que, encara que elles acaben amb major freqüència estudis de batxiller, fins i tot de Ciències, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques, posteriorment existix una infrarepresentació de dones en este sector laboral.

Al seu torn, en els àmbits de Ciències Tecnològiques, Enginyeria i Matemàtiques hi ha més hòmens amb estudis de doctorat; mentres que les dones són majoria en els doctorats orientats a l'Educació (més del 60 %).

Quant a la investigació, solament un 34 % de les persones amb contracte d'investigació són dones, encara que en l'última dècada s'ha acurtat la bretxa en l'àrea de Ciències Socials, on les dones aconseguixen el 55 % dels contractes, enfront de la de Ciències Naturals (32 %) i a la de Tecnologia (25 %).

A Espanya, per exemple, malgrat que les dones estudien més (són el 59,6 % de l'alumnat universitari), estan menys presents en les carreres amb millor inserció laboral (com les enginyeries i la informàtica, on són un 11,9 % dels estudiants).

Disparitat d'oportunitats en la carrera acadèmica

A igual nivell de formació, hòmens i dones es desenrotllen acadèmicament de manera diferent en funció del gènere. Alguns estudis apunten al fet que en un món en el qual les dones investigadores ja estan infrarepresentades, a més investiguen i publiquen amb menor periocidad, la qual cosa repercutix en la seua promoció acadèmica i en el seu salari. Al seu torn, el menor volum de dones investigadores comporta col·lateralment una major absència de referents femenins.

Fent l'anàlisi i més enllà de les característiques dels contractes laborals, les condicions dels quals estan estandarditzades per conveni i no poden modificar-se (és a dir, no pot existir bretxa salarial, per exemple, entre un home i una dona amb el mateix lloc), existixen moltes altres activitats que atorguen visibilitat a la qualitat investigadora i a la possibilitat d'ingressos externs que contribuïxen a la citada bretxa salarial.

Per exemple, l'assistència a congressos, seminaris i estades d'investigació internacionals permeten establir xarxes professionals i potenciar les línies pròpies d'investigació. En este context també existix una major disponibilitat d'ells que d'elles, fonamentalment en els períodes d'edat que competixen les tasques de maternitat i de criança.

Estos períodes són crítics en el desenrotllament de la investigació per ser etapes jóvens en la vida investigadora, i sovint, coincidixen amb la etapa de maternitat i de criança. Són estes oportunitats les que “obrin portes” en el món acadèmic a noves línies d'investigació, contractes o beques.

Al mateix temps, esta menor producció acadèmica es traduïx en una menor coautoria de treballs i en menors oportunitats de ser citades, fet que en el món acadèmic també contribuïx al progrés, a la visibilitat i a la consolidació professional.

Igual que ocorre en altres sectors, tots estos elements sostenen la bretxa salarial i la infrarepresentació de les dones en l'àmbit acadèmic, per la qual cosa precisen un abordatge estructural. Es fa necessària una revisió del sistema que sustenta estes desigualtats i es requerix d'un compromís sòlid i comunitari per a obrir camí cap a la igualtat d'oportunitats en el món acadèmic, i fora d'ell.

Marta Guarch-Rubio, Doctora en Psicologia, Universitat Sant Jordi; Federica Cavazzoni, Post-Doc Fellow Researcher, University of Milà-Bicocca i Guido Veronese, Associate Professor, University of Milà-Bicocca

Este article va ser publicat originalment en The Conversation. Llija el original.