Atapuerca descobrix el rostre humà més antic d'Europa occidental

L'equip d'investigació dels jaciments de la serra d'Atapuerca (a Burgos, Espanya) acaba de batre el seu propi rècord mundial, en trobar, per tercera vegada, a l'humà més antic de tota Europa occidental.

Ho va fer per primera vegada l'any 1994, quan en el nivell TD6 del jaciment de la Gran Dolina va desenterrar les restes humanes de una nova espècie a la qual van batejar com Homo antecessor. Estos fòssils, datats en uns 900 000 anys, desafiaven la noció que la presència humana més antiga d'Europa occidental no superava el mig milió d'anys. Però, a més, Homo antecessor donava la cara amb un rostre d'aspecte sorprenentment modern.

Els homínids de la Gran Dolina exhibien una cara plana, molt semblant a la de la nostra pròpia espècie, Homo sapiens, malgrat la seua antiguitat. En una bella paradoxa científica, Homo antecessor ens mostrava la cara moderna més antiga de la humanitat.

Antecessor no era el més antic

L'any 2007, en l'Avenc de l'Elefant, un jaciment situat a no més de 300 metres de la Gran Dolina, es trobava novament l'humà més antic d'Europa. Esta vegada es tractava d'una mandíbula humana, trobada en el nivell TE9, datat en aproximadament 1.2 milions d'anys.

La nova mandíbula, catalogada com ATE9-1, presentava en la part anterior de la regió de barbeta o símfisi una sèrie de trets primitius, una cosa lògica donada la seua gran antiguitat. No obstant això, en la superfície interna de la símfisi, l'os era vertical i més gràcil de l'esperat, especialment en comparació amb altres homínids contemporanis.

Amb tot, el fòssil era massa fragmentari com per a poder assignar-lo a cap espècie, ni tan sols per a confirmar o descartar la seua pertinença a Homo antecessor. Així que ATE9-1 es va classificar com Homo sp., un terme amb el qual reconeixíem la seua pertinença al gènere Homo, però acceptàvem també la nostra incapacitat per a afinar més en eixe moment i amb l'evidència disponible.

No hi ha dos sense tres

Com bé diu el refrany, “no hi ha dos sense tres”. I en 2022, contra tot pronòstic, l'equip d'excavació del jaciment de l'Avenc de l'Elefant va descobrir la mitat esquerra de la cara d'un homínid en el nivell TE9. Este fòssil es trobava dos metres i mig per davall del nivell en el qual s'havia trobat la mandíbula ATE9-1, la qual cosa implicava que era encara més antic.

En els dos anys següents, un equip interdisciplinari i multinstitucional, amb la participació destacada de l'Institut Català de Paleocología Humana i Evolució Social (IPHES) i el Centre Nacional d'Investigació sobre l'Evolució Humana (CENIEH), es va dedicar a l'estudi i la restauració del fòssil. Utilitzem per a això tant mètodes clàssics com tècniques avançades d'imatge, entre elles la microtomografia (mCT). La mCT, basada en raigs X, permet visualitzar l'interior dels fòssils i manipular-los digitalment, sense necessitat de tocar-los, la qual cosa facilita la reconstrucció del puzle i la comparació amb altres espècimens sense haver d'accedir als fòssils originals, repartits per tot el món.

El nou fòssil va ser sobrenomenat “Pink”, en al·lusió a la banda musical Pink Floyd i el seu àlbum La cara oculta de la Lluna. Encara que he de confessar que, en gran manera, l'equip d'investigació va adoptar eixe nom com un reconeixement a la nostra companya Rosa Huguet (pink és la traducció a l'anglés del color “rosa”), investigadora de l'IPHES-A prop, coordinadora dels treballs del jaciment de l'Avenc de l'Elefant, i l'autora principal de l'estudi, publicat en la revista Nature.

Pink té un rostre més robust

La principal conclusió de l'estudi que acaba de publicar Nature és que Pink no pertany a l'espècie Homo antecessor. El nou fòssil presenta diferències clares a la regió, precisament, del rostre, que és més robust i projectat cap avant en el cas d'ATE7-1, i en clar contrast amb la cara gràcil dels homínids de la Gran Dolina. A més, creiem que en Pink la regió del nas era aplanada i afonada, similar a la de l'espècie Homo erectus i altres primats no humans.

No obstant això, ATE7-1 també té algunes característiques que no ens permeten acomodar-ho directament dins de H. erectus, com el seu rostre comparativament més estret i curt.

A la vista d'estos trets, l'equip d'Atapuerca ha decidit classificar-lo com Homo affinis erectus (abreujat com H. aff. erectus) un terme amb el qual es reconeixen les similituds que té amb l'espècie H. erectus però es deixa oberta la possibilitat que pertanga a una altra espècie completament distinta.

La foto de família es completa

Esta troballa revela l'existència d'una espècie humana que, fins ara, no teníem documentada a Europa. L'àlbum de fotos de la família del Plistocé europeu incloïa la fotografia de H. antecessor, neandertals i humans moderns. Afegim ara a este àlbum la fotografia, un poc borrosa, d'un nou parent, amb l'esperança que més estudis i més fòssils ens permeten enfocar-la millor.

D'altra banda, el descobriment ens porta a una reflexió sobre la ciència que es pot i deu fer. No hi ha dubte que Atapuerca és un complex arqueològic i paleontològic excepcionalment ric. Els anys demostren que les coves burgaleses han sigut capaces de capturar evidència, per escassa i fragmentària que esta siga, de tots i cada un dels episodis en els quals Europa va estar habitada, des del primer a l'últim.

Però a Atapuerca no tot és sort –que també n'hi ha– sinó que, sobretot, existix tenacitat i compromís. No es deixa res a l'hazar. I el jaciment és una prova fefaent que quan un es pren la ciència de debò, els resultats arriben. I que, per a prosperar, fa falta temps i dedicació constant, tant dels investigadors com de les institucions que la recolzen i vetlen per la seua sostenibilitat.

Tant de bo este assoliment ens brinde l'alé necessari per a continuar mirant cap a nous cims.

María Martinón-Torres, CENIEH Director, Atapuerca Research Team and author of "Homo imperfectus" (Ed. Destí), Centre Nacional d'Investigació sobre l'Evolució Humana (CENIEH)

Este article va ser publicat originalment en The Conversation. Llija el original.