 |
| Festa caníbal a l'illa de Tanna, oleo de Charles E. Gordon Frazer (1863-1899). Representa una escena de canibalisme de guerra, on membres d'un grup es disposen a consumir als seus enemics. Wikimedia Commons |
El canibalisme entre humans es considera un tabú en la major part de les societats actuals. No obstant això, els estudis etnogràfics, històrics i arqueològics mostren que les pràctiques caníbals han ocorregut de manera recurrent en contextos socials diversos. L'explicació d'estes conductes oscil·la entre extrems emocionals, des de l'amor a l'odi cap a la persona consumida.
El estudi que ara publiquem en Scientific Reports ha buscat les raons darrere del canibalisme que evidencien restes humanes trobades en la cova de Maszycka, Cracòvia (Polònia).
Com s'identifica el canibalisme en la prehistòria?
Entendre els episodis de canibalisme íntegrament és un desafiament, especialment quan retrocedim en el temps. Afortunadament, l'arqueologia compta amb un corpus metodològic cada vegada més sofisticat que permet inferir la relació social entre els individus consumits i els qui van participar en estes pràctiques, aportant una comprensió més profunda d'eixes complexes dinàmiques.
La clau està en la tafonomía, la ciència que analitza les marques i modificacions en els ossos. Els arqueòlegs busquen evidències concretes, com a marques de tall realitzades amb ferramentes, fractures en ossos llargs per a extraure la medul·la, marques de mossegades humanes o senyals de cuinat. Estes pistes ens permeten reconstruir comportaments humans de fa milers d'anys.
En les últimes dècades, s'han identificat 25 casos de canibalisme a Europa, abastant l'últim milió d'anys. Esta conducta inclou a diverses espècies humanes, des de Homo antecessor i els neandertals fins a Homo sapiens.
Durant el Magdalenià, en particular, es coneixen almenys cinc jaciments amb restes humanes manipulades, la qual cosa destaca el caràcter recurrent d'esta pràctica en eixa època.
Canvis a Europa
Fa 20 000 anys, Europa era un continent molt diferent de l'actual. Ens trobem en l'inici del retrocés de la última Gran Glaciació, un període en el qual vastes extensions del nord estaven cobertes de gel. Amb l'augment progressiu de les temperatures, les glaceres van començar a retirar-se, transformant el paisatge i oferint noves oportunitats per a la fauna i la flora.
Este canvi va obrir l'accés a recursos abans inaccessibles i va permetre als humans explorar i colonitzar noves regions, afavorint el creixement de les seues poblacions. És en el context on van emergir els magdalenians.
Magdalenià: molt més que art rupestre
Quan pensem en el Magdalenià, probablement recordem les pintures rupestres de Altamira o les detallades figures d'ivori d'Europa central. No obstant això, els grups humans que van viure en aquella època, fa aproximadament entre 19 000 i 14 000 anys, van deixar un llegat que va molt més allà de l'art.
El seu nom prové del jaciment de La Madeleine, a França, descobert en el segle XIX. Este lloc és un referent per a comprendre la seua complexa cultura material i la seua forma de vida.
 |
| Representació d'un bisó en la Cova d'Altamira (Cantàbria, Espanya) Wikimedia Commons |
Entre les seues característiques més cridaneres es troba el tractament dels morts. Mentres que en alguns casos els van enterrar amb cura i ofrenes, en uns altres, les restes apareixen manipulats amb ferramentes de sílex, dispersos i barrejats amb ossos d'animals consumits, el que apunta a comportaments caníbals.
La cova de Maszycka i el canibalisme humà
La cova de Maszycka, situada prop de Cracòvia (Polònia), és un lloc clau per a entendre el canibalisme prehistòric. En la dècada de 1880, es van descobrir allí les restes de deu individus de fa 18 000 anys: sis adults i quatre xiquets, un d'ells d'uns sis anys. Estos ossos, probablement pertanyents a una unitat familiar, presentaven evidències clares de manipulació per a extraure la medul·la i el cervell. Es van trobar al costat de restes d'animals consumits.
 |
| Vista des de l'interior de la cova de Maszycka. Witold Mirek/ Wikimedia |
Encara que inicialment es va pensar que el tractament se centrava en els cranis com a part d'un ritual funerari, l'estudi que ara publiquem en Scientific Reports demostra que estem davant un cas de canibalisme. Esta anàlisi va revelar un processament metòdic dels cossos i noves evidències que confirmen el consum humà.
No obstant això, a diferència de l'observat en Gough’s Cave (el Regne Unit) i Brillenhöhle (Alemanya), on els cranis es van manipular per a fabricar “cranis copa” rituals, en Maszycka no s'han trobat signes d'un tractament ritual especial. Això suggerix que els individus podrien haver sigut consumits com a part d'un conflicte entre grups rivals.
El cas de Maszycka posa de manifest la complexitat social del Magdalenià, on probablement un grup familiar va ser sotmés i canibalizado en la lluita pels recursos.
 |
| Fragment de crani humà de Maszycka amb marques de tall. Antonio Rodríguez-Hidalgo/ IAM (CSIC-Junta d'Extremadura), Francesc Marginedas/ IPHES-A prop |
Lluny de ser un fet aïllat, el canibalisme va formar part de la cultura i les dinàmiques d'estos grups. Hui, les restes es troben en el Museu Arqueològic de Cracòvia, un lloc clau per a explorar el fascinant passat de la nostra espècie.
Francesc Marginedas Miró, Investigador predoctoral en l'àrea de tafonomía i zooarqueología, Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, Universitat Rovira i Virgili; Antonio Rodriguez-Hidalgo, Investigador contractat Ramón y Cajal, Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i Palmira Saladié Ballesté, Investigador en l'àrea de tafonomía i zooarqueología, Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, Universitat Rovira i Virgili
Este article va ser publicat originalment en The Conversation. Llija el original.
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Cap comentari :