#ContaminacióPlàstica #Antàrtida

Els microplàstics han arribat fins als confins més remots del planeta, alterant fins i tot la neu verge de l’Antàrtida.

Un estudi científic revela la presència de microplàstics en la neu antàrtica, amb concentracions més altes del que es pensava. Investigadors alerten de les possibles conseqüències ambientals d’esta contaminació, inclosa la seua influència en l’ecosistema polar.

La investigació, publicada en la revista Science of the Total Environment, confirma per primera vegada la presència de microplàstics en la neu recollida a diverses localitzacions de l’Antàrtida. Els mostrejos es van realitzar en campaments del glaciar Union i el glaciar Schanz, prop de les muntanyes Ellsworth, així com en el Pol Sud, on es troba una estació del Programa Antàrtic dels Estats Units.

Els resultats han sigut sorprenents: les mostres analitzades contenien entre 73 i 3.099 partícules de microplàstic per litre de neu. Aproximadament el 95% d’aquestes partícules eren inferiors a 50 micròmetres, una grandària comparable a moltes cèl·lules humanes, fet que suggereix que estudis anteriors podrien haver subestimat la contaminació a causa de tècniques menys precises.

Els científics han utilitzat una nova metodologia per a detectar aquestes minúscules partícules: en comptes del mètode tradicional, basat en la selecció manual de fibres i partícules, han fet servir espectroscòpia d’infraroig d’alta resolució per a identificar plàstics de més d’11 micròmetres. Esta tècnica ha permés obtenir una visió molt més detallada de la presència de microplàstics en la regió.

Fonts de contaminació: impacte humà en un territori “prístí”

Els investigadors han identificat diverses classes de plàstics en les mostres recollides. Els més abundants són la poliamida, utilitzada en tèxtils, i el tereftalat de polietilé (PET), present en botelles i envasos. També s’han detectat polietilé i cautxú sintètic.

La Dra. Emily Rowlands, ecòloga marina del British Antarctic Survey (BAS) i coautora de l’estudi, destaca: “Amb estes noves tècniques, podem analitzar microplàstics molt més xicotets que abans. De fet, hem descobert que l’abundància de microplàstics en aquestes mostres de neu és 100 vegades superior a la detectada en estudis anteriors”.

Una dada significativa és que la poliamida representava més de la meitat dels microplàstics trobats i es va detectar en totes les mostres preses prop dels campaments, però no en el punt de control remot. Segons la Dra. Clara Manno, ecòloga oceànica del BAS, “això indica que hi ha fonts locals de contaminació plàstica, almenys pel que fa a la poliamida. Podria provenir de la roba tèrmica dels investigadors o de les cordes i banderes utilitzades per a marcar rutes segures als campaments”.

Això obri una qüestió fonamental: en quina mesura la contaminació detectada és d’origen local o si una part d’aquests microplàstics han arribat transportats per l’atmosfera des d’altres llocs del planeta. Els científics assenyalen que cal aprofundir en la investigació per a determinar fins a quin punt l’Antàrtida està rebent contaminació microplàstica de fonts externes.

Riscos ambientals i necessitat d’acció

Els efectes dels microplàstics sobre l’ecosistema antàrtic encara són poc coneguts, però alguns estudis han alertat que podrien alterar l’albedo de la neu, és a dir, la seua capacitat de reflectir la llum solar, i així contribuir a l’acceleració del desglaç. A més, poden ser transportats per l’aire i l’aigua a zones de gran sensibilitat ecològica.

Ja s’han detectat microplàstics en espècies antàrtiques com pingüins, foques i peixos. Una altra investigació del BAS apunta que estos contaminants podrien afectar el krill, un organisme clau en la cadena alimentària de l’oceà Antàrtic, i alterar així el cicle del carboni oceànic.

La Dra. Kirstie Jones-Williams, coautora de l’estudi i responsable del treball de camp, destaca: “Malgrat les estrictes regulacions sobre els materials que es permeten a l’Antàrtida, hem trobat microplàstics fins i tot en àrees remotes i altament controlades. Això demostra fins a quin punt la contaminació plàstica està estesa i posa en evidència que cap racó del planeta està realment intacte”.

Este descobriment se suma als esforços internacionals per a reduir la contaminació plàstica, com el Tractat Mundial sobre Plàstics impulsat per l’Assemblea de les Nacions Unides per al Medi Ambient. Els científics subratllen la necessitat d’un monitoratge constant en l’Antàrtida per a comprendre millor l’impacte d’esta contaminació i orientar polítiques ambientals efectives.

La troballa de microplàstics en la neu antàrtica és un recordatori que els efectes de l’activitat humana arriben a tots els racons del planeta, fins i tot als més remots i aparentment verges. Segons tenim constància en Crònica, esta situació posa en relleu la urgència d’actuar davant la crisi de la contaminació plàstica, un problema global que ja ha arribat als llocs més inhòspits de la Terra.

Mount Vinson