Lití, fusió nuclear i la batalla pels recursos: Ucraïna, Amèrica Llatina i el nou conflicte energètic

Marco (no foto) de salines per a liti

#EnergíaRenovable #FusiónNuclear

Des de les bateries dels nostres telèfons fins a la possibilitat de recrear el sol a la Terra, el lití i la fusió nuclear estan transformant la nostra manera d’entendre l’energia.

L’augment exponencial de la demanda de lití per a bateries i l’avenç en reactors de fusió nuclear com el EAST de la Xina obrin noves perspectives en la transició energètica global. Mentre l’Amèrica Llatina es consolida com a epicentre de l’extracció de lití, la guerra a Ucraïna ha reconfigurat el control d’estos minerals, afegint més incertesa al mercat energètic. 

El Lití: L’or blanc de l’era tecnològica

Aplicacions clau del lití

• Bateries: Component essencial en les bateries de ions de lití, fonamentals per a dispositius electrònics i vehicles elèctrics.
• Indústria química i lubricants: S'utilitza en la fabricació de greixos industrials i agents estabilitzadors.
• Vidre ceràmic i aliatges: Millora les propietats de materials d'alta resistència.

Reserves i producció mundial

Els principals jaciments es concentren en el Triangle del Lití (Bolívia, Argentina i Xile), que agrupen prop del 80% dels recursos mundials. Austràlia lidera la producció amb extracció de roca dura, mentre que Xile i Argentina ho fan a partir de salmorres.

Ucraïna també posseïa jaciments estratègics de lití, especialment a Donetsk, Dnipropetrovsk i Lugansk. No obstant això, prop del 70% d'aquests recursos estan ara sota control rus, cosa que ha generat una pugna internacional pel control del lití ucraïnès restant. Segons informes, Kíev podria negociar l’accés als seus jaciments a canvi de garanties de seguretat.

Extracció de lití a Amèrica Llatina

L’extracció de lití en Amèrica Llatina es realitza principalment a través de les salmorres dels salars, un procés que requereix l’evaporació de l’aigua per a obtindre el mineral. Per a entendre millor este procés, es pot consultar aquest vídeo explicatiu: La extracción de litio | AFP.

L’auge de la demanda de lití

La creixent electrificació del transport i el mercat de bateries ha disparat la demanda de lití, que es preveu que arribe als 3 milions de tones de carbonat de lití equivalent (LCE) el 2030. Els vehicles elèctrics necessiten entre 5 i 10 kg de lití per bateria, convertint-se en el principal factor d’este augment.

Impacte econòmic i social

A Amèrica Llatina, la inversió en explotació de lití ha superat els 3.000 milions de dòlars, amb un fort impacte econòmic i la generació de milers de llocs de treball. Alhora, a l’est d’Ucraïna, Rússia utilitza el control dels recursos naturals per reforçar la seua autonomia tecnològica davant les sancions occidentals, mentre que Washington i Brussel·les intenten garantir el subministrament dels minerals restants. 

Fusió nuclear: l’energia del futur

Fonaments de la fusió nuclear

A diferència de la fissió nuclear, la fusió consisteix a unir nuclis d’hidrogen (deuteri i triti), alliberant grans quantitats d’energia. Este procés imita el que ocorre en el Sol, però requereix condicions extremes de temperatura i pressió.

Principals tecnologies de fusió

• Confinament magnètic: Utilitza camps magnètics per a contindre el plasma a temperatures de milions de graus.
• Confinament inercial: Compressió del combustible mitjançant làsers d’alta energia.

Projectes destacats

• ITER (França): El reactor experimental més avançat, destinat a demostrar la viabilitat de la fusió.
• IFMIF-DONES (Espanya): Centre clau per a l’estudi de materials resistents a condicions extremes.
• EAST (Xina): Conegut com el "Sol artificial de la Xina", ha aconseguit mantindre la fusió durant més de 1.000 segons.

Avantatges i reptes de la fusió

• És una font d’energia pràcticament inesgotable.
• No emet gasos d’efecte hivernacle.
• Genera residus menys perillosos que la fissió.

Malgrat els avanços, encara queden desafiaments tècnics, com el desenvolupament de materials resistents a condicions extremes i assolir el break-even energètic, on l’energia generada supere la consumida per iniciar la reacció.

Cap a un futur amb fusió nuclear

Els científics estimen que els primers reactors comercials podrien estar operatius en les pròximes dècades, gràcies a nous superconductors i sistemes d’intel·ligència artificial que milloren l’estabilitat del plasma. Els últims èxits en experiments com EAST i ITER indiquen que la fusió nuclear està cada vegada més pròxima a convertir-se en una realitat.

   @Àgora CT.

referència artística i futurista d'un nucli