#DANA #Emergències #València
Els testimonis de familiars de víctimes i afectats per la DANA revelen que moltes defuncions es van produir abans de l’avís oficial
La tempesta va arribar abans que l’alerta. Això és el que es desprén del sumari judicial de la DANA del 29 d’octubre passat, on els testimonis de familiars de víctimes i afectats deixen clar que moltes defuncions es van produir abans que l’alerta per SMS arribara als telèfons. L’avís oficial es va enviar a les 20.12 hores, però per a molts ja era massa tard.
Les declaracions recollides per la Guàrdia Civil i el Jutjat d'Instrucció número 3 de Catarroja reconstrueixen les últimes hores de les víctimes i mostren un escenari colpidor: persones que van baixar als garatges a intentar salvar els seus cotxes, pares i mares atrapats a casa, comunicacions tallades i una aigua que pujava sense pietat. En total, 224 persones van perdre la vida. Tres continuen desaparegudes, donades ja per mortes, i les pèrdues materials són incalculables.
Històries de la riuada
Els relats recollits per la Guàrdia Civil, sobretot a partir del 31 d’octubre quan van començar a aparéixer els cossos, posen cara i nom a la tragèdia. A Benetússer, un policia va morir intentant ajudar veïns atrapats al garatge. Era quasi les 20 hores quan va baixar a socórrer la gent, però una furgoneta arrossegada per l’aigua va destrossar la porta i ho va inundar tot en segons. L’endemà, l’UME i la Guàrdia Civil el van trobar sense vida.
A Catarroja, un home de 74 anys va baixar al garatge sobre les 19 hores per salvar el cotxe. Alguns veïns ho van aconseguir, però ell es va quedar a la rampa. La seua filla el va buscar desesperada, però només el van trobar dos dies després, fora del vehicle.
A Massanassa, una parella intentava traure el cotxe quan l’aigua els va sorprendre. Van intentar aferrar-se a una barana, però ell va perdre el coneixement i ella no va poder sostindre’l. Va passar huit hores agafada, mentre el seu marit desapareixia sota l’aigua. El van trobar el dia 31.
A Catarroja, una dona de 91 anys va morir ofegada a sa casa. La seua cuidadora va avisar la filla cap a les 19.10 hores: el barranc de Poio s’havia desbordat i l’aigua entrava. Poc després, la cuidadora va telefonar desesperada dient que la dona s’ofegava. Quan la filla va arribar, ja no es podia fer res.
La por del silenci
Molts familiars relaten que el seu últim contacte amb les víctimes va ser minuts abans de la tragèdia. Una dona va avisar el seu pare a les 19.30 hores: «Pare, l’aigua està pujant». Ell li va contestar tranquil: «Ací només hi ha quatre dits d’aigua». De sobte, la comunicació es va tallar. L’endemà, el van trobar mort a la planta baixa del seu bungalow.
En un altre cas, un home va baixar amb una veïna al garatge per traure els cotxes. Quan l’aigua va començar a pujar, va intentar eixir per la rampa, però va relliscar i el corrent se’l va endur.
Els testimonis deixen clar que la tragèdia ja estava en marxa quan l’alerta oficial va arribar als telèfons. Ara, la gran pregunta és: es podria haver evitat alguna d’aquestes morts?
Fonts: (EP)
Cap comentari :