#DANA #Emergències #València
Les hores crítiques durant la DANA van marcar la diferència entre la vida i la mort per a moltes persones atrapades per la força de l'aigua.
La jutgessa de Catarroja assenyala que l'avís a la població va ser tardà i erroni, fet que va impedir que moltes víctimes pogueren protegir-se. La investigació judicial se centra en la falta de comunicació d'emergència mentre es delimiten responsabilitats polítiques.
D'acord amb La Vanguardia, l’exconsellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, hauria esperat que el president de la Generalitat, Carlos Mazón, arribara a la reunió del Cecopi abans de prendre la decisió d’enviar l’alerta a la població
L'alerta enviada als telèfons mòbils dels valencians durant la DANA, el 29 d’octubre, es va activar a les 20:11 hores, un fet que la magistrada de Primera Instància i Instrucció de Catarroja ha qualificat de «notablement tardà» i «erroni en el seu contingut». Segons l’auto judicial, moltes de les víctimes van morir sense haver rebut cap avís previ que els permetera buscar refugi o prendre mesures de protecció.
La jutgessa, que dirigeix la investigació sobre la gestió de la catàstrofe, ha destacat que, si bé els danys materials eren inevitables, «les morts sí que es podien evitar». En un altre document, recalca que la manca d’advertiments a la població va impedir que les persones pogueren protegir-se a temps. Els informes judicials recullen que la DANA va causar 224 morts i encara hi ha tres persones desaparegudes.
Un desplegament insuficient per a fer front a la tragèdia
La investigació assenyala que els serveis d’emergència no hagueren pogut evitar la catàstrofe ni tan sols amb un dispositiu òptim. El volum d’aigua i fang que va inundar carrers i habitatges va fer impossible l’actuació dels equips de rescat. «Els vehicles de bombers no podien accedir a moltes zones afectades i, en les condicions en què es trobava l'aigua, tampoc podien actuar individualment pels carrers», apunta l’informe.
El document detalla com la virulència de la DANA va fer que nombrosos vehicles foren arrossegats per la força de l'aigua, xocant entre si o contra les façanes de les cases. En alguns casos, els ocupants van quedar atrapats a l’interior sense possibilitat d’eixir. Davant este escenari, la jutgessa conclou que no es pot establir una relació directa entre les morts i la inactivitat dels bombers, ja que les condicions eren extremes.
La investigació judicial i les responsabilitats polítiques
La jutgessa ha deixat clar que la investigació penal se centra en el nexe causal entre la falta d’alerta i les víctimes. Mentrestant, considera que aspectes com la tardança en l’activació de l’ajuda i la descoordinació de les autoritats haurien de ser resolts en altres àmbits, com la jurisdicció contenciosa o l’esfera política.
D'acord amb La Vanguardia, l’exconsellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, hauria esperat que el president de la Generalitat, Carlos Mazón, arribara a la reunió del Cecopi abans de prendre la decisió d’enviar l’alerta a la població. Este retard ha estat un dels punts de major controvèrsia en la investigació.
A més, la jutgessa ha requerit a la Generalitat informació sobre qui formava part del Cecopi entre les 17:00 hores —moment en què es va convocar la reunió d'emergència— i les 20:11 hores, quan es va enviar finalment el missatge d'alerta a través del sistema Es-Alert. La investigació continua en marxa per determinar si hi hagué decisions que retardaren la comunicació d'emergència i si això va tindre conseqüències directes en la pèrdua de vides humanes.
Cap comentari :