La meua relació diària amb els insectes

Huit de cada deu animals són insectes. No som conscients de la quantitat de relacions que té l'ésser humà amb ells. I quasi totes són positives. Uns tenen a veure amb la nostra alimentació, uns altres amb les nostres vivendes i, per descomptat, alguns amb la nostra salut. La raó per la qual no els tenim presents, malgrat la seua enorme riquesa d'espècies i abundància, és la seua xicoteta grandària.

Identificar-los és fàcil: sis parells de potes, dos parells d'ales (excepte les excepcions), organitzats al capdavant-tòraxs-abdomen –no, els centpeus i les aranyes no són insectes–.

Comença el dia

He desdejunat amb mel –fabricada per abelles, clar– i cereals que han crescut lliures dels insectes que volien alimentar-se de la planta. No han pogut, gràcies al use de perillosos pesticides.

En la cuina, em sobrevola una mosca xicoteta, acolorida. Podria haver eixit d'una peça de fruita un poc podrida que tenia dins larves.

Al meu costat, un dels meus fills es rasca el cap. Tindrà polls?

Abans d'eixir, netege els cristalls de la casa i, sota l'alfeizar de les finestres, trobe uns tubs de fang. Són vespes terrissaires, que capturen aranyes per a donar-li-les menjar a les larves que es desenrotllen dins, confinades fins a ser adultes.

De passeig

Quan isc a passejar pel barri, observe voreres enganxoses perquè els pugons han deixat caure restes de la saba de la qual s'alimenten en els arbres. El meu cotxe, aparcat davall d'un d'ells, ha patit una pluja de gotes dolces. Aprofite per a netejar-ho i enlairar “bestioles” del parabrisa, especialment, el nèctar de les abelles esclafades.

Els jardins del parc estan plens de vida de colors, sobretot, a la primavera i estiu: papallones sobre les flors, abelles i borinots realitzant la important labor de la pol·linització. Algunes vespes carnisseres invasors (ja tenim ací un altre més, la Vespa soror) busquen insectes per a alimentar a les seues larves o aigua per a refrigerar el vesper.

Més avant, a la tardor, no serà estrany veure “mosquits gegants” pegats a les parets dels edificis. Sempre estan prop de parcel·les amb gespa, perquè les seues larves, grans cucs, s'alimenten de les seues arrels.

En algunes plantes, les fulles tenen petjades de mossegades. Si són xicotetes, es deuen a un escarabat anomenat Otiorhynchus. Unes altres són més grans i poden deure's a l'abella talladora de fulles o Megachile.

A l'hora de menjar, xarrant amb el cambrer mexicà del restaurant, em conta que al seu país es mengen més de 600 espècies distintes d'insectes. I això que només havia sentit parlar dels “chapulines”, un tipus de saltamartí, més xicotets que eixe que vaig veure posat en una paret quan portava a la meua filla al col·legi.

Arriba la vesprada

Isc de nou a passejar, ara amb el meu gos, vacunat contra la Leishmània, que li podria arribar per la picada d'unes xicotetes mosques anomenades flebotómidos.

Passem al costat del riu, on es crien larves d'insecte que passen la seua primera part del cicle ficades en l'aigua. Algunes alimentaran a les truites, barbs i altres espècies que donen vida a estos ecosistemes. Són libèl·lules, perles, tricópteros i efémeras.

També en l'aigua dolça d'estanys i tolls es desenrotllen les larves dels mosquits que després, sobretot al capvespre, poden picar-nos per a alimentar-se de sang (només les femelles) i, a vegades, transmeten malalties.

Les fumigacions massives no solucionaran el problema, més prompte l'agreujaran perquè moriran al costat dels mosquits els insectes que s'alimenten d'ells, la “fauna útil”. És molt important mantindre l'equilibri de la biodiversitat en tots els ecosistemes perquè no hi haja espècies que disparen els seus efectius.

Mentres, oronetes i falcies volen, unes vegades més alt i altres, més baix. Depén de la climatologia, que provoca que les seues preses, milers de mosques i mosquits volen a diferents altures.

Quan fosqueja, amb el bon temps de la primavera, cada vegada més arnes giren entorn dels fanals. Algunes alimentaran als ratpenats, que també ens deslliuren de milers de mosquits cada nit.

Mascotes, forçoses o no

Imagina tindre un insecte com a mascota? No és habitual a Europa, però sí als països orientals. Allí crien, per exemple, grans larves comedoras de fusta que són enormes escarabats quan són adultes.

Almenys, la meua casa és de rajola i no he d'estar vigilant davant la probabilitat que l'estructura estiga debilitada perquè les bigues estiguen sent buidades pels tèrmits. A les cases velles dels pobles se sentia el “rellotge de la mort” mentres es vetlava als morts: eren els mascles d'una espècie de corcó colpejant la fusta per a atraure a les femelles.

També és, cada vegada més, cosa del passat la tortura dels xinxes del llit, que s'amaguen en qualsevol lloc del dormitori durant el dia i ixen a la nit per a xuplar-nos la sang després de pujar-se al llit.

Essencials en els ecosistemes

Ja de tornada a casa, els meus fills estan fent la tasca, i els toca estudiar la biodiversitat. Em conten que hi ha més de un milió i mig d'espècies distintes d'insectes (només hi ha 1 500 de mamífers).

Què passaria si no hi haguera insectes en el nostre món? Encara que a vegades semblen molestos, són essencials per a mantindre l'equilibri de la naturalesa. Així que la pròxima vegada que vegem un, no ho xafem! Pensem en el paper crucial que juguen per als ecosistemes que ens envolten i, directament, en el nostre dia a dia.

Enrique Baquero, Investigador de l'Institut de Biodiversitat i Medi ambient (BIOMA) i professor de la Facultat de Ciències, Universitat de Navarra

Este article va ser publicat originalment en The Conversation. Llija el original.