🔻 Quan l’home més ric del món es converteix en arquitecte del govern i desmantella institucions clau per als drets humans, la democràcia tremola. Elon Musk, després de finançar Trump amb centenars de milions, dirigeix ara un departament governamental creat a mida per a ell, eliminant organismes d’ajuda i consolidant el seu control sobre la informació.
Elon Musk: el capitalisme salvatge ja no necessita intermediaris, ara governa directament
La plutocràcia ha deixat de ser una teoria i s’ha materialitzat als Estats Units amb una cruesa inèdita. Elon Musk, l’home més ric del planeta, no es conforma amb controlar la indústria tecnològica, l’exploració espacial o les infraestructures clau de comunicació global: ara també té les claus del govern.
El magnat ha estat nomenat al capdavant del Departament d’Eficiència Gubernamental (DOGE), una entitat creada a mida per a retallar despeses i “racionalitzar” la burocràcia. Però darrere d’aquest llenguatge tècnic, la realitat és una ofensiva brutal contra les institucions que garantien drets i ajudes a milions de persones.
L'exemple més alarmant és la dissolució de l’Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional (USAID), organisme clau en la cooperació humanitària i en projectes de suport a països en crisi. Musk, que va pagar 250 milions de dòlars a la campanya de Donald Trump, no ha tardat a executar la seua agenda d’ultradesregulació i desmantellament de l’estat.
Mentrestant, l’home que titlla la despesa social de “malbaratament” és el mateix que ha rebut milers de milions de dòlars en contractes públics i subsidis per a les seues empreses, des de Tesla fins a SpaceX. La hipocresia d’aquest sistema no podria ser més evident: els rics renuncien a les ajudes quan són per als pobres, però no quan es tracta dels seus negocis.
X: la plataforma d’un sol home per manipular l’opinió pública
Per si no fos prou amb el seu control sobre sectors estratègics, Musk disposa d’un instrument de manipulació massiva que el diferencia de qualsevol altre magnat del passat: X (abans Twitter), convertida en la seua arma personal per controlar el debat públic i silenciar adversaris.
Mitjançant X, Musk pot:
✅ Dictar l’agenda política, difonent missatges que reforcen la seua ideologia.
✅ Assenyalar enemics i difamar periodistes o polítics que el qüestionen.
✅ Afavorir el seu cercle d’aliats i censurar narratives que li resulten incòmodes.
Quan una sola persona posseeix una infraestructura comunicativa tan poderosa, la democràcia perd els seus mecanismes bàsics de control. El que abans es considerava una conspiració paranoica –una oligarquia tecnològica que dicta les normes de la societat– és ara una realitat.
L’eix Musk-Trump: quan els multimilionaris deixen de jugar amb el poder i passen a ser el poder
La relació entre Musk i Trump no és anecdòtica. Representa la consolidació d’un model en què el poder econòmic i el poder polític són una mateixa cosa. Si Trump va aconseguir deteriorar les institucions democràtiques i convertir el govern en un aparador de la seua pròpia marca, Musk ha fet un pas més enllà: fer que el govern funcione com una extensió de la seua empresa.
El problema no és només que un empresari ric tinga influència sobre el poder. El problema és que aquest model expulsa completament els interessos de la majoria de la població, convertint la democràcia en un decorat on només juguen els més rics.
Quan el poder polític, econòmic i mediàtic es concentren en mans d’unes poques persones, no hi ha espai per a la diversitat d’opinió, per als drets socials ni per a les majories. El govern no hauria de ser una joguina per a multimilionaris. La democràcia no pot sobreviure si és governada com una empresa privada.
La pregunta és clara: on queda la sobirania popular quan els diners poden comprar governs, desmantellar institucions i decidir què mereix ser notícia?
@Àgora CT
Cap comentari :