Davant l'alarma deslligada pel perill d'impacte amb la Terra de l'asteroide 2024 YR4, es fa necessària una explicació de la situació que remenem actualment, i és tranquil·litzadora.
Ja són coneguts els detalls del descobriment d'este xicotet asteroide i les expectatives futures. Però hi ha aspectes que generen desassossec. Entre ells, els relatius a com es prediu la seua possible trobada amb la Terra. Particularment, és important donar resposta per què la probabilitat d'impacte ha anat creixent en les últimes setmanes.
Per què creix (momentàniament) la probabilitat d'impacte?
L'òrbita de l'asteroide 2024 YR4 és encara lleugerament imprecisa, atés que només hem observat un xicotet arc del seu moviment complet al voltant del Sol. Quan projectem la seua trajectòria en el futur, apareix una regió de incertesa al voltant de l'òrbita de la Terra.
Gràcies a la gran quantitat d'equips científics que estan emprant els majors telescopis en Terra s'ha millorat progressivament l'òrbita i, com a resultat de tindre dades més precises, ha anat augmentant lleugerament la seua probabilitat d'impacte en 2032.
La labor astrométrica és determinar la localització de l'asteroide respecte a les estreles de fons, i continuarà augmentant la precisió dels seus resultats, atés que ara s'empraran telescopis d'entre 2 i 4 metres de diàmetre per a traçar el recorregut de l'asteroide mentres és observable. A partir de març només podran seguir-ho instruments de 8 a 10 metres de diàmetre, i el telescopi espacial James Webb des de l'espai.
La figura adjunta adaptada de la NASA exemplifica la incertesa. La línia groga mostra el pas de diversos clons o representacions individuals de l'asteroide amb òrbites lleugerament diferents, que s'estenen entorn de la incertesa actual en els elements orbitals.
Veiem que tant la Terra com la Lluna podrien ser impactades per algun d'eixos clons. Amb la incertesa actual, serien dos de cada cent però, de fet, que passara per una “escletxa” que assegurara l'impacte (també dita impact keyhole) és molt xicoteta. El més probable és que passe de llarg sense cap conseqüència.
Per què s'ha activat el Protocol de Defensa Planetària?
El Protocol de Defensa Planetària de l'ONU s'activa de manera automàtica quan descobrim un nou asteroide. Així que s'ha activat, simplement, perquè funciona com deu. Davant qualsevol nou asteroide descobert es fa un estudi en el qual la mecànica celeste permet projectar dinàmicament la seua òrbita en el temps. D'esta manera es calcula si realitzarà trobades pròximes amb els planetes, en particular amb la Terra.
Si en eixos càlculs previs es deriva una probabilitat d'impacte superior a l'1 % per a un asteroide amb un diàmetre major a 10 metres s'activa este protocol. I així ha ocorregut amb l'asteroide 2024 YR4. La NASA està a càrrec de la IAWN, que representa a la comunitat d'investigadors centrats en l'estudi d'asteroides. L'EIXA està a càrrec de la SMPAG, que inclou a altres agències espacials. En este cas, la IAWN va notificar a la SMPAG sobre l'asteroide 2024 YR4 quan la seua probabilitat va aconseguir l'1 %.
Precedents que aporten tranquil·litat
Molts recordem centenars d'articles anunciant la fi del món després del descobriment del asteroide (99942) Apophis. La majoria no recorda que eixa roca espacial, amb els seus 335 metres de diàmetre (quasi un orde de magnitud major que 2024 YR4), va aconseguir una probabilitat d'impacte amb la Terra del 3 %. Hui dia, esta probabilitat d'impacte continua sent la més alta mai registrada per a un asteroide de grandària significativa.
En aquells moments incerts, els astrònoms també ens bolquem en el seu estudi. Es rastrege la seua presència en milers d'imatges, i fins i tot investiguem plaques fotogràfiques antigues. D'eixe mode va poder realitzar-se una anàlisi detallada de les imatges d'arxiu, obtingudes abans del 2004. L'estudi d'aquella nova evidència va confirmar que no hi havia risc de col·lisió, un clar exemple del que sospitem que ocorrerà amb l'asteroide 2024 YR4.
En data de hui, la probabilitat d'impacte de l'asteroide 2024 YR4 està en el 2,1 %, però, cal remarcar que les noves observacions astrométricas d'este objecte probablement portaran eixa probabilitat a zero en les pròximes setmanes. Sent sincers, eixa és l'extrapolació més probable segons l'anàlisi actual, com també apunta l'expert Patrick Michel.
La intervenció del telescopi James Webb
En qualsevol cas, el que té de bo esta escalada d'emocions és que s'ha aconseguit un projecte de seguiment emprant el James Webb Space Telescope (JWST). El gran telescopi espacial observarà a l'asteroide fins que acabe la seua següent aproximació, en 2028. Això ens permetrà conéixer si el seu diàmetre està més prop dels 40 m que dels 90 m que es remenen ara.
Definir la seua grandària és una informació molt útil. Si l'asteroide 2024 YR4 està en el rang més xicotet podríem esperar que l'atmosfera terrestre el desintegrara, com va ocórrer amb el asteroide de Cheliábinsk el 15 de febrer de 2013, el més gran que ha colpejat la Terra en més d'un segle.
Això també demostra que els científics, espentats per l'interés públic, som capaços de mobilitzar tots els actius, inclòs la increïble potència resolutiva del JWST, per a assegurar-nos que fem tot el que podem, mentres encara tenim un 98 % de possibilitats que no passe res i que això siga només un mer exercici de responsabilitat col·lectiva.
Realment necessitem, com apuntava en el meu llibre La Terra en perill: l'impacte d'asteroides i milotxes, un programa de detecció precoç d'asteroides des de l'espai que evite els biaixos observacionals en la seua detecció des del sòl.
Cada mes, la Terra experimenta trobades pròximes amb xicotets asteroides, fins i tot a menys distància que la que ens separa de la Lluna. Això serà el que possiblement ocorre amb l'asteroide 2024 YR4: una trobada pròxima. Serà, també, un nou avís que cal mantindre un seguiment d'estos cossos per a ser capaços de predir els seus moviments i evitar els seus impactes.
Josep M. Blat Rodríguez, Investigador Principal del Grup de Meteorits, Cossos Menors i Ciències Planetàries, Institut de Ciències de l'Espai (ICE - CSIC)
Este article va ser publicat originalment en The Conversation. Llija el original.
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Cap comentari :