#Acciona #Endesa #Energia

Un moviment empresarial de mil milions d’euros que canvia el panorama energètic, però genera dubtes sobre les conseqüències laborals i tarifàries.

Acciona Energía ha venut 34 centrals hidroelèctriques a Endesa per 1.000 milions d’euros. L’operació, aprovada el 27 de febrer de 2025 per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), reconfigura el mercat energètic espanyol i encén l’alarma entre sindicats i consumidors, preocupats per l’impacte en l’ocupació i en les tarifes elèctriques.

Aquest moviment no és fruit de la casualitat. Acciona ja havia anunciat el juliol de 2024 la intenció de vendre fins a 6.000 MW d’actius renovables per recaptar 5.000 milions d’euros. Amb aquest pla de desinversió, la companyia busca reforçar les seues finances i centrar-se en altres projectes estratègics.

D’altra banda, Endesa veu aquesta compra com una oportunitat per enfortir la seua presència en el mercat hidroelèctric, un sector que li permet garantir una generació elèctrica estable i menys dependent de les fluctuacions del mercat energètic.

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència ha aprovat la venda argumentant que Endesa no superarà el 25% de quota hidroelèctrica a nivell estatal i que no hi ha solapaments geogràfics crítics entre les centrals adquirides i les que ja posseïa. No obstant això, alguns experts i associacions de consumidors adverteixen que aquesta concentració podria reduir la competència i, a llarg termini, encarir el preu de l’electricitat per als usuaris.

Els sindicats han alçat la veu davant la incertesa sobre el futur dels treballadors de les plantes venudes. Tot i que de moment no s’han anunciat acomiadaments, l’experiència en operacions similars apunta a possibles reestructuracions de personal. Segons representants sindicals, "la compra per part d’Endesa podria traduir-se en canvis en les condicions laborals i una reducció progressiva de llocs de treball".

Què suposa aquesta operació per al sector?

Aquest moviment s’insereix en una tendència global on grans empreses energètiques europees busquen consolidar el seu control sobre les fonts de generació gestionable. A diferència de l’eòlica o la solar, la hidroelèctrica permet una producció constant i flexible, un actiu estratègic en temps de volatilitat energètica.

Però què significa això per als consumidors? La clau estarà en veure si aquesta concentració d’actius porta a una major eficiència o si, com temen alguns experts, suposa un risc de monopoli encobert que acabe repercutint en el rebut de la llum.