L'Antàrtida, on l'aigua dels oceans s'afona L'Antàrtida, on l'aigua dels oceans s'afona
Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant......

Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

L'Antàrtida, on l'aigua dels oceans s'afona

Mapa de la Terra amb l'Antàrtida en el centre, conforme a la projecció de Spilhaus. Wikimedia commonsCC BY


Els mapes, o projeccions en un pla, del planeta Terra, estan dissenyats situant l'equador en el centre. És una distorsió a la qual estem acostumats, que minimitza les zones polars i els oceans. Estan centrats en els continents i en la majoria d'ells no sol aparéixer l'Antàrtida representada. En uns altres, només es veu com una simplificada línia de terra en la part inferior. Amb l'Antàrtida en el centre del món, els oceans són indiscutibles protagonistes.

Forma habitual de representar la superfície terrestre. L'Antàrtida no apareix. Mapa obtingut mitjançant MATLAB gràcies al paquet M_map

L'hora dels oceans

Athelstan Spilhaus, cartògraf i oceanògraf sud-africà, va dissenyar en 1942 una projecció contracorrent, l'objectiu del qual era prioritzar la representació dels oceans. En ella, l'Antàrtida queda en el centre, la qual cosa permet apreciar tant el seu paper central com la seua remota posició respecte a la resta de continents. En el mapa de Spilhaus, els continents solen perdre la proporcionalitat de les seues grandàries. En alguns casos es representen únicament per la línia de les seues costes.

Esta manera de representar la Terra permet visualitzar clarament la continuïtat i connexió entre les masses oceàniques i per què ens afecta el desglaç a l'Antàrtida. Els oceans cobrixen el 71 % de la superfície del planeta, estan comunicats i tenen un paper crucial en la regulació del clima.

La circulació termohalina o cinta transportadora

L'Antàrtida està envoltada per l'oceà Austral, que amb el Corrent Circumpolar Antàrtic (ACC, per les seues sigles en anglés) comunica tres oceans: l'Atlàntic, l'Índic i el Pacífic.

És l'única latitud en la qual no hi ha zona terrestre que limite el pas de l'aigua, generant un fort corrent (ACC) que forma un anell al voltant del continent gelat.

El corrent que envolta l'Antàrtida forma part del sistema del que coneixem com a circulació termohalina, formada per corrents superficials càlids que van cap als pols i corrents profunds freds que es mouen cap a l'equador.

Tant a l'Antàrtida com a l'Àrtic té lloc un fenomen clau per a este sistema de circulació: la formació de les seues aigües profundes, el desencadenant del moviment. A l'Antàrtida, esta circulació profunda comença majoritàriament en les mars de Ross i Weddell.

 
Mapa de la cinta transportadora mundial. Circulació termohalina basada en una ‘perspectiva de dofí’, és a dir, en la qual els oceans es mostren com una única massa d'aigua i el flux pot entendre's més fàcilment sense tallar-lo per cap costat. Wikimedia commons

Quan l'aigua s'afona

La formació d'aigües profundes és un fenomen fascinant, que s'assembla a una lenta cascada submarina. L'enfonsament ocorre a causa de diferències de densitat entre les aigües que estan en superfície respecte a les que es troben en profunditat. És a dir, les aigües superficials en els pols aconseguixen una major densitat i acaben afonant-se.

La diferència de densitat depén de dos factors: un refredament de l'aigua i un augment de la quantitat de sal o salinitat. Estos canvis de temperatura i sals estan implicats en la formació del gel marí.

L'aigua es refreda a mesura que va arribant a les zones polars. A l'hivern s'aconseguix la temperatura de congelació (-1,8⁰ C) i comença a formar-se una capa de gel marí en la superfície. El gel que es forma no és salat, perquè expulsa la sal a l'exterior conforme es van formant els seus cristalls. La sal que es queda en la part exterior del gel es mescla amb l'aigua augmentant la seua salinitat i, per tant, incrementant la seua densitat.

Llavors es produïx una autèntica cascada submarina. En afonar-se, per “succió”, atrau aigua més càlida de latituds més baixes per a ocupar l'espai. Este moviment, com una cinta, posa en marxa la circulació termohalina, la circulació oceanogràfica global.

Esta circulació aquàtica redistribuïx la calor que s'acumula en les zones equatorials a latituds més altes. El moviment de calor és una peça indispensable en el clima terrestre actual. Contribuïx, entre moltes altres coses, al fet que el clima a Europa no siga tan fred en comparació amb altres regions en latituds similars, com a Amèrica del Nord.

El canvi climàtic altera el flux de l'aigua

L'Antàrtida i l'Àrtic són les regions més afectades pel calfament que s'està produint en la Terra. L'Antàrtida és un continent gelat que, al costat dels gels i glaceres àrtiques, suma el 69.7 % del aigua dolça del planeta, la qual suposa únicament un 2.5 % de tota l'aigua terrestre.

L'augment de la temperatura reduïx la quantitat de gel que es forma cada any. Menys gel significa aigües superficials en els pols amb menors concentracions de sal. En disminuir la sal, s'altera la densitat de les masses d'aigua, i la cascada cap a aigües profundes que impulsa la circulació també es modifica.

La cinta transportadora que, entre altres coses, li dona a Europa les bondats d'un clima més temperat, està alterant-se, i això acaba afectant a tots els oceans del planeta.

Amb l'Antàrtida en el centre podem comprendre per què l'increment del desglaç glacial afig aigua dolça als oceans, afectant els corrents oceànics. I l'alarma que desperta la circulació de retorn meridional de l'Atlàntic (AMOC, per les seues sigles en anglés).

Necessitem investigar més que mai les regions polars, que cada any perden un poc més del seu gel, per a trobar solucions. És hora que l'Antàrtida estiga per a tots en el centre del món.The Conversation

Marina Gutiérrez García, Doctoranda en Oceanografia i Canvi Global, Universitat de Las Palmas de Gran Canaria; Borja Aguiar González, Personal Docent i Investigador, Universitat de Las Palmas de Gran Canaria i Marta Umbert Ceresuela, Physical Oceanographer, Institut de Ciències de la Mar (ICM-CSIC)

Este article va ser publicat originalment en The Conversation. Llija el original.

Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Publicat per Àgora CT. Col·lectiu Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :

BlueSky Mastodon NotaLegal