Shutterstock/KaWe-pictures |
També els animals no humans tenen urinaris públics, on es reunixen no sols per a fer les seues necessitats, sinó per a comunicar-se i fer amics. De fet, es coneixen com “latrines” els llocs on la majoria dels mamífers defequen i orinen de manera repetida i compartida amb altres individus del grup.
La seua funció social queda plasmada en un estudi que es publica hui en Current Biology, on un equip de la Universitat de Kyoto (el Japó) confirma per primera vegada el comportament “contagiós” d'orinar, com si es tractara d'un badall, en ximpanzés, els nostres parents més pròxims.
Amb anterioritat, algunes espècies de primats, com els bonics aulladores (Alouatta), havien sigut estudiades per l'ús de latrines i el comportament “contagiós” de defecar, la qual cosa sembla estar relacionat amb la distribució dels nutrients i xicotetes llavors en el bosc tropical.
Altres espècies, com els bonics aranya (Ateles), presenten conductes similars. S'ha registrat el “contagi” en la defecació, especialment en dormidors, la qual cosa té una especial rellevància en la distribució de les llavors i es convertix en un rol clau d'estes espècies per al manteniment del bosc tropical.
Però les funcions d'eixes latrines són moltes i variades. Entre elles, destaquen la defensa del territori, amb un augment de visites en les nits en les quals apareixen intrusos, o una important funció social, per a facilitar la comunicació, en ser usades en les àrees centrals dels territoris pels membres del grup, fins i tot quan es tracta de primats solitaris.
Anar al servici per a socialitzar
La funció social de les latrines ha sigut estudiada des de diferents enfocaments, i encara que molts se centren en el paper de la femta com a elements potencials de la dispersió de les llavors, uns altres ressalten que la veritable rellevància d'estos espais és l'orina.
Una dada clau que aporten els autors de l'article publicat hui, que no havia sigut abans descrit, és que este comportament sembla estar lligat, a més, a l'estatus social. A pesar que els ximpanzés no són animals solitaris i viuen en grup, tenen un sistema social fusió-fissió, com ha sigut descrit en humans, en el qual els individus se separen temporalment en subgrups més xicotets i tornen a ajuntar-se. Això es produïx principalment en relació de la distribució dels recursos (variables ecològiques) i dels costos de l'organització social (la vida en grup).
Així, el comportament d'orinar de manera sincrònica podria facilitar la comunicació en un sistema social com este, i així ha sigut reportat en altres espècies més solitàries. En este cas, individus subordinats van ser més propensos a orinar quan altres individus realitzaven esta conducta, la qual cosa assenyala una possible forma de comunicació relacionada amb la seua jerarquia social, assenyalen els autors.
El pipí, una mar d'informació
Sabem que l'orina transporta molta informació que és utilitzada pels individus dels grups per a diferents funcions, com l'estat reproductiu o el grau de testosterona. Fins i tot, podem mesurar com influïxen els comportaments socials, a través de l'oxitocina que trobem en l'orina.
Ara, gràcies a estudis com el de la universitat japonesa, també sabem que el comportament d'orinar junts, en sincronia, té un significat social important per als nostres parents pròxims, la repercussió dels quals en l'estructura del grup pot ser una estratègia social per als diferents individus que l'integren.
Serà igual per als éssers humans? Han notat que el comportament d'orinar pot ser també contagiós en persones? Com ens indiquen els autors, encara ens queda molt per estudiar sobre este particular, però sembla que hem de fixar-nos també en els xicotets detalls per a aprendre més sobre la nostra pròpia evolució.
Encara que no ho creen, molts estudis de neurobiologia analitzen els mecanismes subjacents a la micció voluntària humana, i alguns fins exploren el paper dels banys públics masculins com a llocs culturals, on, a més, es pot relacionar esta pràctica amb l'expressió de la masculinitat.
Sara Alvarez Solas, Directora de Desenrotllament Acadèmic Internacional, UNIR - Universitat Internacional de La Rioja
Este article va ser publicat originalment en The Conversation. Llija el original.
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Cap comentari :