#BRICS #GeopolíticaGlobal
Mentre el món observa com els BRICS guanyen influència, les confusions sobre els seus membres reflecteixen la complexitat de la seua expansió.
Els BRICS continuen consolidant-se com un bloc global amb un pes econòmic i polític cada vegada major, tot i que sovint són malentesos. Recentment, una afirmació de Donald Trump ha posat Espanya en el grup, un error que evidencia la falta de coneixement sobre aquesta aliança de països emergents.
Els BRICS, acrònim que inicialment representava Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica, s’han expandit en els últims anys a través del denominat BRICS Plus. Aquest bloc busca ser una alternativa a l'hegemonia occidental, especialment en àmbits com la política, l'economia i el comerç internacional. Entre els seus objectius destaca la promoció d'un ordre multipolar i una major independència del dòlar nord-americà, reforçant les monedes locals en les transaccions comercials.
Mapa actual i interessats
Actualment, els BRICS compten amb 10 membres oficials: Brasil, Rússia, Índia, Xina, Sud-àfrica, Egipte, Etiòpia, Iran, Emirats Àrabs Units i Indonèsia. Aquests països representen al voltant del 31,5% del PIB global, amb una combinació de potències industrials com la Xina i Rússia, i economies emergents amb gran potencial de creixement.
A més, a la XVI Cimera celebrada a Kazan el 2024 es va introduir una nova categoria de \"països associats\" o convidats a una participació limitada, on 13 nacions van expressar el seu interès: Algèria, Bielorússia, Bolívia, Cuba, Kazakhstan, Malàisia, Nigèria, Tailàndia, Turquia, Uganda, Uzbekistan i Vietnam. Juntament amb l’Aràbia Saudita, que encara no ha confirmat oficialment la seua adhesió, aquests països podrien sumar un PIB conjunt que elevaria la participació del bloc fins al 50% del PIB global, segons estimacions actuals.
Contradiccions internes i desafiaments
Malgrat la seua creixent influència, els BRICS no són una aliança homogènia. Existeixen divergències significatives entre els seus membres pel que fa a la relació amb les potències occidentals, la distribució del poder dins del grup i l'estratègia d’ampliació. Per exemple, mentre Rússia i la Xina adopten una postura més confrontacional amb Occident, Brasil, Sud-àfrica i l’Índia mantenen enfocaments pragmàtics que prioritzen els seus interessos nacionals.
Aquestes tensions internes dificulten l’establiment d’una agenda comuna i cohesiva. Malgrat això, el grup ha aconseguit avanços significatius, com la creació del Nou Banc de Desenvolupament, amb seu a Xangai, i la implementació d'acords financers que redueixen la dependència de les institucions de Bretton Woods, com el Fons Monetari Internacional.
Un bloc malentès
L’error de Donald Trump en situar Espanya dins dels BRICS és un exemple de com el bloc, tot i ser cada vegada més rellevant, continua sent desconegut per sectors amplis del món polític i mediàtic. Espanya, com a membre de la Unió Europea i alineada amb institucions occidentals, no encaixa en els criteris del grup, que prioritza nacions emergents del Sud Global.
Aquesta confusió posa de manifest tant la complexitat del sistema internacional com la necessitat de comprendre millor les dinàmiques geopolítiques actuals. Els BRICS representen no només una agrupació de països emergents sinó també un símbol del canvi en l'equilibri de poder mundial, amb una influència que s’estén més enllà de les seues fronteres.
Amb les noves incorporacions i el paper destacat que estan assumint en qüestions globals, els BRICS continuen traçant un camí que redefineix les regles del joc internacional, tot i que, com evidencien confusions com la de Trump, encara queda molt camí per recórrer en la comprensió de la seua autèntica essència i propòsits.
Cap comentari :