Avanç del postcreixement: el benestar humà dins dels límits planetaris Avanç del postcreixement: el benestar humà dins dels límits planetaris
Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant......

Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

Avanç del postcreixement: el benestar humà dins dels límits planetaris

Zoteva/Shutterstock

La població humana no cessa de créixer, produir i generar residus, i els recursos de la Terra són limitats. Molts llocs del planeta, convertits en abocadors, testifiquen els problemes derivats del creixement.

El model econòmic del creixement il·limitat està condemnat al fracàs. Davant esta situació, la ciència ha reaccionat amb un camp emergent: la investigació postcreixement.

Benestar per damunt de l'economia

Un nou estudi liderat des de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) exposa la situació actual i proporciona arguments per a donar prioritat al benestar humà i la sostenibilitat ecològica per damunt de l'expansió econòmica il·limitada.

Val la pena que llegim i ens fem ressò de l'estudi perquè assentisca les bases per a una nova perspectiva en la qual el progrés humà ha d'ajustar-se, i reinventar-se, sobre la base dels límits planetaris. Estem davant un treball de revisió profunda que mereix una lectura pausada i detallada, i que a continuació sintetitze a mode de necessari debat.

La investigació postcreixement

La sostenibilitat es presenta en l'estudi definida sobre la base de la construcció d'una nova economia. Esta nova economia requerix de coneixements interdisciplinaris d'ecologia, antropologia, història, sociologia i política que faran possible optimitzar la producció i l'aprovisionament.

El postcreixement emfatitza la seua independència del creixement en la busca del benestar atesa la satisfacció de les necessitats humanes bàsiques dins dels límits planetaris.

L'estudi revisa diferents models proposats:

  • El que es coneix com economia de l'estat estacionari busca estabilitzar l'ús dels recursos de les societats a un nivell relativament baix i sostenible.

  • L'anomenada economia de la rosquilla, del benestar i de l'estat estacionari generalment posicionen les seues propostes dins del sistema capitalista actual, mentres que el decreixement critica la impossibilitat d'una desacceleració igualitària dins del capitalisme.

El decreixement emfatitza la necessitat d'una transformació planificada i democràtica del sistema econòmic actual per a reduir dràsticament l'impacte ecològic i la desigualtat, i millorar el benestar.

Hi ha alguns països que no volen ni tan sols sentir parlar de decreixement però, per descomptat, el planeta evidencia la necessitat d'una frenada econòmica que ens retorne a la realitat.

Els límits del creixement

Donat el detall i profunditat del treball d'investigació del qual em faig ressò, resumiré els diferents límits que s'han establit fins ara al sistema capitalista actual.

En 1972 es va redactar un famós informe conegut com Limits to Growth, en el qual ja es qüestionava l'existència de límits relacionats amb el sistema de la Terra que podrien imposar restriccions al desenrotllament industrial. Eixe estudi pioner va emprar un model de dinàmica de sistemes que, sobre la base de les dades disponibles llavors, des de 1900 a 1970, va permetre simular diversos escenaris de població, aliments, recursos, contaminació, producció industrial i servicis fins a l'any 2100.

Malgrat els diferents models, existixen moltes variables en joc que comporten a incertesa sobre les perspectives futures.

En general, s'ha proposat l'anomenat creixement verd com a escenari de mitigació climàtica per a un augment de temperatura global del planeta entre 1,5⁰ C i 2⁰ C modelatges pel Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC). Eixos escenaris, com el de l'economista britànic Paul Ekins i els seus col·laboradors, concilien el creixement econòmic amb els objectius climàtics, però incloent tecnologies hipotètiques d'emissions negatives a gran escala i millores sense precedents en l'eficiència energètica, i ignorant l'impacte climàtic tant en l'economia com en la societat.

També hi ha desigualtats molt importants en el model econòmic global. A mesura que les economies d'alts ingressos de l'anomenat Nord Global creixen i tendixen cap als servicis, deslocalitzen la producció agrícola i industrial i depenen més de les importacions. Per posar un exemple, en agricultura, el Nord Global importa terra incorporada i biomassa del Sud Global.

Principals conclusions de l'estudi

L'estudi que veu ara la llum des de l'ICTA-UAB conclou que el creixement econòmic continuat als països de renda alta no sols és insostenible ambientalment, sinó que tampoc resulta viable des del punt de vista social i econòmic.

Eixe treball porta a una sèrie de conclusions que haurien de fer-nos reflexionar:

  • Existix una estreta relació entre el creixement del producte interior brut (PIB) i els danys ambientals. Encara que el PIB sembla vinculat a l'ús de recursos, el desacoblament és insuficient. Els models suggerixen que és difícil pal·liar-ho, fins i tot amb hipòtesis optimistes sobre la tecnologia.

  • Existixen límits socials al creixement. Per damunt d'un determinat nivell d'ingressos, el creixement econòmic no millora el benestar humà, i els costos d'este creixement (com la contaminació i els conflictes socials) poden superar els seus beneficis.

  • És fonamental desenrotllar noves polítiques postcreixement. Hem d'atendre models macroeconòmics ecològics que posen a prova polítiques de gestió sense creixement, és a dir, capaços de reduir la dependència d'este i promoure el benestar: servicis bàsics universals, reducció de la jornada laboral, garantia d'ocupació i impostos sobre la generació del carboni i la riquesa.

  • Busca del benestar dins dels límits planetaris. En general, sembla possible aconseguir un bon nivell de benestar emprant menys recursos, i això repercutiria en bones notícies per al nostre entorn natural.

És necessari prendre consciència que, malgrat els recents avanços en la investigació del postcreixement que descriu este article, encara queden qüestions obertes molt rellevants. Entre elles, les polítiques de transició i les transformacions en la relació entre el Nord i el Sud Global.

Garantir els servicis públics, la igualtat d'ingressos i la qualitat democràtica dels països pot satisfer les necessitats humanes amb un ús molt de menor d'energia.

El visionari astrofísic i divulgador científic Carl Sagan va emfatitzar que qualsevol civilització que desitge sobreviure ha de limitar el seu creixement, per les conseqüències inassumibles que este té sobre el medi ambient. D'aconseguir-ho dependrà el futur de la nostra espècie a mitjà termini.The Conversation

Josep M. Blat Rodríguez, Investigador Principal del Grup de Meteorits, Cossos Menors i Ciències Planetàries, Institut de Ciències de l'Espai (ICE - CSIC)

Este article va ser publicat originalment en The Conversation. Llija el original.

Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Publicat per Àgora CT. Col·lectiu Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :

BlueSky Mastodon NotaLegal