Un canvi climàtic intens és ja imparable

Podem encara evitar que el canvi climàtic tinga conseqüències que impacten de manera greu en la humanitat? La resposta és que no, i es basa en dos raons, una derivada de la ciència positiva i l'altra de la sociologia.

L'atmosfera țé hui una concentració de diòxid de carboni (CO₂) de 422 ppm (parts per milió), quantitat que es va aconseguir per última vegada fa cinc milions d'anys, i una concentració de metà de 1,9 parts per milió (ppm). La concentració de metà fa 800 000 anys oscil·lava entre 0,6 i 0,8 ppm. L'acció d'escalfament d'eixa quantitat de metà és un terç de la del CO₂.

Fins i tot si hui mateix es deixara d'emetre diòxid de carboni, la temperatura de la Terra continuaria augmentant, perquè no s'ha aconseguit el punt d'equilibri entre l'energia que arriba del Sol i la que emet el nostre planeta corresponent a eixa concentració. El Sol calfa la Terra, i esta es refreda emetent radiació infraroja en una quantitat que depén de les concentracions de CO₂ i metà en la seua atmosfera. Fins que la superfície terrestre no augmente la seua temperatura (i això és lent comparat amb la velocitat d'augment de tots dos gasos) no s'igualaran les energies rebudes i emeses.

Mentres no s'aconseguisca eixe equilibri, la capa de gel de les zones polars de l'hemisferi nord continuarà disminuint en extensió, any rere any. Això té dos efectes:

• Les tundres ja sense gel de Sibèria, Alaska i el Canadà continuaran emetent metà, la capacitat d'escalfament del qual de la superfície del planeta és 30 vegades superior a la del CO₂.

• La superfície gelada que reflectix la radiació incident que arriba del Sol es reduïx any rer any, de manera que eixa radiació és absorbida pel sòl i la superfície de la mar. Així, l'augment de la temperatura mitjana global de la superfície de la Terra continuaria pujant almenys durant 20 anys, acostant-se als 2 ºC d'ascens.

El món no renúncia als combustibles fòssils

Les raons sociològiques són també dos:

• Els canvis polítics en el món. Recentment, els estatunidencs han elegit un president decidit a eliminar qualsevol mesura tendent a reduir la crema de combustibles fòssils. Per part seua, l'Índia, amb 1 400 milions d'habitants, no pot substituir eixos combustibles fòssils en un termini de 30 anys. I la Xina, que està fent un cert esforç per a instal·lar plaques solars i aerogeneradors, no podrà eliminar les centrals de carbó abans de 2050, i està extraient i cremant petroli.

• De #ací a 2050, s'estima que la població del planeta haurà augmentat en uns 2 000 milions de persones, que precisaran de nous aliments, vivenda i transport. Atés que la majoria d'estos individus viuran en regions no gaire tecnificades, deuran satisfer eixes demandes d'energia principalment mitjançant combustibles fòssils.

Totes dues realitats suggerixen que la humanitat no controlarà la pujada de la temperatura mitjana global del planeta.

Les zones polars es calfen més

Les zones tropicals del planeta estan essencialment cobertes d'aigua. En calfar-se, en eixes zones s'evapora més aigua, i la pujada de temperatura és limitada. Si tenim una classe d'alumnes en la qual la mitjana de les seues qualificacions augmenta en tres unitats, però les notes més altes (la majoria) només ho fan en dos unitats, indefectiblement les notes més baixes han d'augmentar bastant més d'eixes dos unitats. Això ocorre en l'esfera que és el planeta. En les zones tropicals, amb molta més superfície que les zones polars, augmentarà –de fet ja està augmentant– poc la seua temperatura, mentres que en les zones polars la pujada és d'almenys el doble.

Ara bé, el moviment de les masses d'aire està controlat per la corrent en doll polar (el jet stream, per la seua denominació anglesa) que envolta la Terra en les latituds mitjanes a una altura d'uns 11 km.

El doll polar es crea per la diferència de temperatures entre les zones tropicals i les zones polars. Com més gran és eixa diferència de temperatures, més intens és el doll. Un corrent fluid que circula a alta velocitat (relativa) té meandres xicotets. Però si el corrent es debilita, els meandres es fan molt grans.

En un planeta on la temperatura de les zones polars creix molt més que la de les tropicals, el corrent en doll es debilita, i els seus meandres aconseguixen des de l'atmosfera situada damunt de Groenlàndia fins a les costes d'Algèria, i equivalentment a la Xina i en el continent americà.

Fenòmens extrems més intensos i freqüents

En un planeta en el qual la superfície de la mar està més calenta, s'evapora més aigua. En ascendir, este vapor d'aigua troba amb major freqüència els meandres del doll polar, molt freds, condensa i precipita en quantitats considerables i al llarg de tot l'any.

Com que el canvi climàtic no serà controlat, hem d'esperar amb total seguretat un increment constant i repetit dels fenòmens atmosfèrics extrems. Llavors, què podem fer? Els acords internacionals per a reduir les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle com el diòxid de carboni i el metà no tenen l'efecte esperat, per les raons sociològiques exposades més amunt.

Però cada país, per si mateix, pot prendre tota classe de mesures eficaces per a adaptar-se a eixe canvi climàtic.

Per exemple, moltes illes i zones costaneres ja estan construint dics per a adaptar-se a un dels efectes de l'escalfament de la Terra: la pujada del nivell de la mar.

Les sequeres poden controlar-se mitjançant reforestació, forçant a l'aire humit a precipitar de manera suau. Les precipitacions tempestuoses poden repartir-se en grans superfícies mitjançant el control del flux de l'aigua en els vessants de les muntanyes, impedint la seua concentració en llits únics i estrets i forçant el seu repartiment en horitzontal en grans àrees. Altres extrems poden ser també controlats, i les persones i l'economia poden adaptar-se a ells. Hui encara hi ha temps. Si esperem 30 anys, tornarem a arribar tard.

Antonio Ruiz d'Elvira Serra, Catedràtic de Física Aplicada, Universitat d'Alcalá

Este article va ser publicat originalment en The Conversation. Llija el original.