 |
| Antonio Guillem/Shutterstock |
En el Dia Internacional de l'eliminació de la violència contra la dona és important analitzar com opera la “política sexual” de les Big Tech i l'expansió imparable de la misogínia digital, una de les amenaces més urgents de l'entorn en línia.
La paradoxa és evident: estos espais, dissenyats inicialment per a democratitzar el diàleg i fomentar la comunitat, s'han convertit també canals per a una toxicitat contra les dones cada vegada més sofisticada.
Grans titanes tecnològics operen baix models que maximitzen les interaccions i els guanys, col·lidint amb conceptes, principis, valors i procediments democràtics. Com a resultat, l'ecosistema virtual s'ha transformat en un espai marcat per una semiòtica sexista i misògina omnipresent que permea la cultura globalitzada dominant i facilita la reproducció d'estereotips sexistes, amb efectes perjudicials per a les dones.
Investigacions recents han documentat la magnitud del problema: un estudi recent en el qual es van analitzar 349 500 fotos de Google View va revelar com estos prejuís es reflectixen en les imatges mostrades en este espai virtual, que reflectixen un important biaix de gènere. Quant al ciberassetjament i l'objectivació femenina, estudis indiquen que un 60 % de les joves a tot el món han patit ciberassetjament, i a Espanya esta xifra ascendix al 80 %.
Plataformes com OnlyFans han reforçat un sistema d'objectivació de les dones, amb un 97 % de cossos femenins mostrats –el 97 % de les creadores de continguts en OnlyFans són dones i solo el 3% són homes–.
Un estudi realitzat per Sensity AI en 2020 va trobar que el 97 % de les imatges deepfake eren de dones i #xiquet. Hi ha 700 milions de pàgines web porno, 3 500 milions de visites al mes en Pornhub, i el 99 % de les víctimes de vídeos pornogràfics deepfake són dones.
Recentment, en en el 70 % de les escoles de Corea del Sud es van detectar grups d'alumnes Telegram que realitzaven deepfakes sexuals amb fotos de les seues companyes. A Portugal s'ha detectat un xat de Telegram on 70 000 homes intercanvien fotos de caràcter sexual de dones del seu entorn.
En efecte, l'ús d'intel·ligència artificial ha obert una nova frontera per a l'abús digital. L'ONU ha alertat sobre l'increment d'imatges generades per IA que simulen abusos sxuales infantils.
Esta realitat és part d'una desigualtat estructural més àmplia en l'àmbit tecnològic, on les dones continuen estant infrarepresentades en les àrees STEM, així com en intel·ligència artificial, amb només un 22 % de presència en IA i un 29 % en investigació i desenrotllament, impactant directament en el desenrotllament de tecnologies i en la cultura resultant.
La misogínia digital s'està convertint en una arma de desestabilització social. La normalització de discursos hostils cap a les dones és una amenaça tangible per a la seguretat global. I en la mesura en què els gegants tecnològics continuen beneficiant-se econòmicament de la viralitat d'estos missatges, la situació sembla lluny de millorar. Este “capitalisme de desastre” està erosionant la cohesió social i la qualitat de les democràcies.
La responsabilitat de la ‘enshittification’
El fenomen de la enshittification, com ho anomena el periodista canadenc, és un cicle en el qual els servicis en línia, en lloc de millorar, experimenten una degradació progressiva de la seua qualitat. En este cas, es pot concloure que assistim a una imparable enshittification misògina de l'ecosistema digital.
El mal és profund i durador. En termes de benestar, s'ha trobat que les persones amb accés a internet estan un 8 % més satisfetes amb les seues vides que aquelles que no ho tenen, excepte en el cas de les dones d'entre 15 i 24 anys, els qui experimenten una situació diferent.
Paral·lelament, estem sent testimonis d'un fenomen de fanatisme postpolític on la viralitat de la misogínia es veu amplificada per l'aliança entre les administracions polítiques autoritàries i antidemocràtiques i els líders de grans corporacions tecnològiques, que utilitzen el seu poder per a erosionar,els drets de les dones a nivell global.
La pregunta que sorgix és: quines mesures podem prendre per a frenar esta amenaça en expansió? És urgent que tant governs com ciutadania prenguen consciència d'esta situació i actuen per a protegir els drets humans, expropiant l'espai digital d'utilitat pública.
Les plataformes digitals han d'assumir la seua responsabilitat en la creació d'espais segurs i respectuosos. No obstant això, el problema va més enllà de la tecnologia: requerix de polítiques globals i un compromís col·lectiu per a erradicar la misogínia i construir un futur digital més compassiu, humà i just.
Águeda Gómez Suárez, Àrea de Sociologia Departament de Sociologia, Ciència Política i de l'Administració i Filosofia, Universidade de Vigo
Este article va ser publicat originalment en The Conversation.
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Cap comentari :