Les primeres 24 hores en un hipotètic tall global d'internet

En els últims anys, ha augmentat la preocupació per l'activitat militar russa (però no sols) entorn dels cables submarins que formen la columna vertebral d'internet, un entramat de 500 cables submarins que s'estenen al llarg de centenars de milers de quilòmetres, transmetent terabits de dades per segon.

Transporten el 97 % de les comunicacions globals i són essencials per a transmetre dades governamentals, financers i personals. L'amenaça d'un atac coordinat podria generar interrupcions massives en les comunicacions globals, afectant tant civils com a operacions militars.

Encara que essencials, estos cables són sorprenentment vulnerables. Cada any es reporten al voltant de 100 curts, generalment causats per accidents amb ancores o activitat pesquera.

Què ocorreria si tota la internet global dependent d'estos cables es tallara sobtadament?

Minut 1: El desconcert inicial

Durant el primer minut, la majoria de les persones no nota la falta d'internet. Les aplicacions i servicis que no requerixen connexió continuen funcionant. Només els qui intenten enviar un missatge o actualitzar una pàgina web s'adonen que alguna cosa camina malament.

Les operacions bàsiques en empreses i llars continuen, encara que alguns sistemes dependents del núvol comencen a mostrar fallades. Els servicis crítics que depenen de dades en temps real, com els centres de control de trànsit i hospitals, podrien veure un lleuger retard en els seus sistemes interns.

5 minuts: La sospita

Als cinc minuts, el problema es fa més evident. Les xarxes socials no actualitzen, els missatges no s'envien i els qui depenen d'internet per a treballar comencen a preocupar-se. Els servicis de missatgeria i les plataformes de videotelefonades fallen, afectant la comunicació personal i professional.

Els sistemes crítics, com els hospitals i les forces de seguretat, comencen a activar els seus plans de contingència i a usar comunicacions per ràdio i satèl·lit per a coordinar-se.

30 minuts: Creix la preocupació

Mitja hora després, l'impacte és més palpable. Les línies telefòniques se saturen mentres les persones intenten comunicar-se amb amics i familiars. Les targetes de crèdit i dèbit deixen de funcionar en botigues i gasolineres, provocant llargues files i confusió.

Els bancs s'omplin de gent intentant retirar efectiu, anticipant problemes majors. Els sistemes de control de trànsit i la logística de transport poden veure's afectats, alentint la mobilitat i la distribució de productes essencials.

1 hora: Caos en els servicis crítics

Després d'una hora sense internet, l'impacte en els servicis crítics es torna més evident. Els sistemes hospitalaris sense accés a historials clínics digitals han de recórrer a registres en paper, el que alentix l'atenció i augmenta el risc d'errors mèdics. Les comunicacions entre forces de seguretat es limiten a sistemes de ràdio i telèfons satel·litaris, que no poden cobrir totes les necessitats de coordinació. En els bancs, la falta d'accés a xarxes digitals bloqueja les transaccions i provoca un caos en les sucursals.

6 hores: Crisi econòmica i social

La falta d'internet durant sis hores paralitza l'economia. Els mercats financers no poden operar, causant pànic entre els inversors. El comerç electrònic i les plataformes de pagament en línia es detenen per complet.

Les estacions de servici no poden acceptar pagaments electrònics i deixen a molts conductors sense combustible. Els sistemes de seguretat que depenen d'internet, com a càmeres de vigilància i alarmes, deixen de funcionar i augmenta el risc de robatoris i vandalisme.

12 hores: Desesperació i vulnerabilitat

A les dotze hores, la situació és crítica. Les úniques fonts d'informació són la ràdio i, en alguns casos, la televisió, però fins i tot estos mitjans comencen a fallar a causa de la falta d'infraestructura digital. Els servicis d'emergència es veuen saturats i desbordats davant la impossibilitat de comunicar-se eficientment.

Les forces de seguretat intenten mantindre l'orde, però la falta de coordinació i la creixent frustració de la població compliquen la situació. Les cues en els bancs es tornen interminables i molts es queden sense efectiu, ja que els caixers automàtics no funcionen.

24 hores: Caos total

Després de 24 hores, l'impacte en la societat és devastador. La vida moderna, dependent de la tecnologia digital, queda reduïda a un caos total. Els hospitals, sense accés a sistemes electrònics, han de recórrer a procediments manuals. Els servicis de transport i logística es paralitzen, la qual cosa afecta la distribució d'aliments i medicines. Les comunicacions entre governs i organismes internacionals es compliquen, dificultant la gestió de crisi. La falta d'informació precisa genera confusió i pànic en la població.

Privilegiats amb mitjans alternatius

Encara que la majoria de la població queda aïllada, alguns privilegiats disposen de mitjans alternatius per a mantindre's connectats. Corporacions, governs i servicis d'emergència recorren a comunicacions satel·litàries i xarxes privades, però fins i tot estos sistemes tenen limitacions i no poden substituir la connectivitat global dels cables submarins.

Un paper crucial el juguen els radioaficionats que, amb més de 3 500 operatius a Espanya, es convertixen en un valuós recurs per a coordinar ajuda i transmetre informació en situacions d'emergència (Unió de Radioaficionats Espanyols).

Massa fràgils

En conclusió, la interrupció global d'internet exposaria la fragilitat de la nostra societat digital. La dependència de la xarxa per a la majoria de les activitats diàries, des de l'economia fins a la seguretat, es faria evident de manera alarmant.

Sense internet, la nostra estructura social, econòmica i política quedaria desprotegida, la qual cosa revela la necessitat de desenrotllar infraestructures de suport i estratègies de contingència davant possibles escenaris de desconnexió global.

Este article reflectix els resultats d'un exercici vist en classe. Agraïsc l'ajuda i implicació dels estudiants del Grau de Màrqueting de la Universitat Europea de València.

Francisco José García Ull, Professor d'anàlisi de dades, privacitat, ètica i IA, Universitat Europea

Este article va ser publicat originalment en The Conversation.