Les inundacions a València: un desastre evitable

La DANA o gota freda esdevinguda a la província de València està sent etiquetada com “la pitjor del segle” a causa de les pèrdues materials i humanes que està causant, entre les quals es compten més de 150 morts i desenes de desapareguts. Este tipus de distincions aprofundix en la percepció pública que existix sobre estos fenòmens, sovint definits com a “desastres naturals”. Però quant hi ha en realitat de “desastre” i de “natural” en el que s'està vivint a València?

La importància de la terminologia

Per a poder parlar de desastre ha d'existir una interacció entre un esdeveniment o perill natural (la DANA) i un grup social vulnerable (la població valenciana). Perillositat i vulnerabilitat són els dos components del risc, de manera que la primera pot evolucionar fins a convertir-se en desastre gràcies a que existix la segona. D'esta manera, el desastre pot definir-se com unisca construcció social del risc.

De l'anterior es deduïx que, en contra de l'associació que sol fer-se en el discurs públic, un desastre no és una fatalitat ineludible davant la qual no cap més resposta que el lament. No és una cosa tampoc imputable al canvi climàtic com un ens alié amb el qual l'ésser humà no té res a veure. El canvi climàtic està causant una acceleració del cicle de l'aigua, la qual cosa al seu torn causa esdeveniments de pluja més violents (perill natural). Però, de nou, això no conduïx a desastres.

Canviar el discurs és essencial i té implicacions a dos nivells. En primer lloc, pot ajudar a comprendre millor la contribució de l'ésser humà a l'existència de desastres. En segon lloc, permet plantejar mesures per a fer front a perills climàtics com la gota freda.

Estes mesures poden ser estructurals i no estructurals, la qual cosa dependrà de si impliquen actuacions físiques o no. En tot cas, tots dos nivells estan relacionats entre si. També amb la sostenibilitat de la humanitat en el futur, en tant que el nostre desenrotllament socioeconòmic no s'ha harmonitzat amb la protecció del medi ambient.

Desenrotllament humà sensible a l'aigua

La plataforma d'Adaptació al Clima de la Unió Europea (Climate-ADAPT) ha importat el concepte de disseny urbà sensible a l'aigua (WSUD, per les seues sigles en anglés). Este terme va ser encunyat a Austràlia per a minimitzar els impactes del desenrotllament urbà en els recursos hídrics.

El sorgiment d'este concepte i altres similars té el seu origen en els fenòmens d'urbanització i expansió urbana que ha experimentat el planeta durant les últimes dècades. Si hui el 56 % de la població –4 400 milions– viu en ciutats, les previsions apunten al fet que 7 de cada 10 de persones viuran en zones urbanes en 2050. Estes xifres posen de manifest l'escassetat de percepció humana davant el minvament que implica semblant creixement descontrolat en la capacitat previndre, reduir o minimitzar les conseqüències d'un esdeveniment natural.

Vist el grau de desenrotllament aconseguint en l'actualitat i el previst en el futur, el focus ha de situar-se en la regeneració mitjançant mecanismes de renaturalització. El concepte de disseny urbà sensible a l'aigua és extrapolable a l'ordenació territorial en general, de manera que una planificació de l'espai públic respectuosa amb el cicle natural de l'aigua pot ajudar a previndre i mitigar els impactes dels esdeveniments climàtics.

La implantació estratègica de solucions basades en la naturalesa pot generar xarxes d'infraestructura verda i blava amb múltiples valors ambientals associats, entre els quals es troba una millor gestió de l'aigua de pluja. En concret, la infraestructura verda permet captar la precipitació en origen (és a dir, on cau la pluja) i la seua consegüent filtració en el terreny. D'esta manera, s'evita la generació i acumulació d'escorrentia (aigua superficial que no s'infiltra en el sòl).

Educació i conscienciació públiques

L'adopció de mesures com les descrites a dalt requerix una alineació entre les polítiques públiques territorials i la gestió dels recursos hídrics, la qual cosa no és una qüestió trivial. De nou, assumir responsabilitats en eixa escalada des del perill al desastre és essencial per a no soscavar la voluntat pública de resposta davant l'existència de fenòmens ambientals.

Per tant, malgrat el potencial de les solucions estructurals, la prioritat sempre ha de ser el foment de mesures no estructurals com la conscienciació i l'educació. Estes mesures han de basar-se en processos participatius que impliquen diferents grups socials, així com diferents perfils demogràfics, atés que la vulnerabilitat augmenta en funció de factors com el sexe, l'edat i la nacionalitat, entre altres.

Guanyar enteniment sobre com preparar-se i actuar davant esdeveniments climàtics és fonamental per a evitar la seua conversió a desastres. Per a adquirir eixe coneixement, el primer pas és reconéixer les components del risc i la seua relació amb l'entorn concret en què se situen els individus. D'esta manera, poden desenrotllar-se accions com establir punts de trobada segurs i dissenyar plans de contingència per a mitigar impactes.

A més, la comunicació s'erigix també com un altre element primordial per a la gestió d'esdeveniments climàtics i ambientals. D'una banda, les administracions han d'oferir informació anticipada sobre l'ocurrència d'esta mena de fenòmens, facilitant a més recomanacions i protocols d'actuació. D'altra banda, l'associació ciutadana dins de les comunitats també pot enfortir la capacitat de resposta i la cohesió social davant impactes negatius.

Com a conclusió, em retrotrac més de 2 000 anys #arrere per a citar a Sun Tzu: “Si coneixes a l'enemic i et coneixes a tu mateix, no has de témer el resultat de cent batalles. Si et coneixes a tu mateix, però no a l'enemic, per cada victòria obtinguda també patiràs una derrota. Si no saps res ni de l'enemic ni de tu mateix, sucumbiràs en totes les batalles.”

Daniel Jato Espino, Investigador Sènior / Professor en Enginyeria i Gestió Ambiental, Universitat Internacional de València

Este article va ser publicat originalment en The Conversation. Llija el original.