En les últimes hores, la Comunitat Valenciana ha estat colpejada per una DANA. Un fenomen de la naturalesa enfadada per la nostra actuació contra el clima. Una DANA que ha causat molt de mal, molts morts i moltes persones afectades, el mal fet i la situació costarà oblidar-la. És un problema que la naturalesa i tal vegada algun error de gestió ha bolcat a quasi tot el pais en solidaritat amb les persones que ho pateixen.
Però la DANA ha desviat l’atenció mediàtica de la notícia que hauria de centrar el debat inmediat: la controvertida actuació del Tribunal Suprem en la investigació contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz. Mentre la pluja amenaçava els carrers, al cor de les institucions de l’Estat, una altra tempesta es gestava: l’ordre del jutge del Suprem, Ángel Luis Hurtado, per intervenir els dispositius electrònics del màxim representant de la Fiscalia, una decisió sense precedents que planteja seriosos interrogants sobre la relació i els límits entre les altes institucions judicials i els òrgans de defensa de la llei.
El Tribunal Suprem és l’òrgan judicial de màxima autoritat en l'Estat, mentre que la Fiscalia General de l’Estat té la responsabilitat primordial de defensar la llei i els drets de les persones. Aquestes funcions són essencials en qualsevol democràcia, i la Constitució així les defineix. No obstant això, que el fiscal general estiga sota investigació suposa un fet extraordinari; i la manera com aquesta investigació s’ha dut a terme fa saltar les alarmes sobre el paper que juga la judicatura en la configuració de l’Estat de dret.
El jutge Hurtado no ha demanat formalment la documentació ni ha donat l'oportunitat de defensar-se a García Ortiz abans d'ordenar la intervenció dels seus dispositius. Aquesta diligència precipitada planteja un precedent perillós i posa en qüestió les garanties processals que han de caracteritzar la justícia. L’actuació del Suprem contrasta clarament amb casos anteriors, com la condemna del Partit Popular com a organització criminal, on les primeres passes del procés judicial no van incloure registres d’aquesta magnitud.
Els correus electrònics de la Fiscalia contenen informació delicada, incloent possibles pactes amb víctimes, testimonis protegits o acusats que decideixen admetre delictes. És un material amb un alt nivell de confidencialitat i responsabilitat institucional. La intervenció directa i sense mediació d’aquest tipus de documents podria posar en risc no només l’autoritat de la Fiscalia sinó també la seguretat dels casos sota la seua custòdia.
La resposta immediata del jutge Hurtado a la querella particular d’Alberto González Amador, la parella d’Isabel Díaz Ayuso, després que aquest es confessara culpable de delictes fiscals, resulta sospitosa. Sembla que la judicatura està actuant sense oferir garanties processals, en un moment de màxima tensió institucional, i sotmetent a escorcoll una institució clau com la Fiscalia sense haver establert prèviament unes vies ordinàries de sol·licitud d’informació.
En paral·lel, el paper d’altres jutges com Juan Carlos Peinado, qui encapçala una investigació polèmica contra Begoña Gómez, dona del president del Govern, segueix posant en relleu una tendència judicial d’intervencions agressives i, possiblement, polititzades. És preocupant que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), encarregat de vetlar per l’equilibri i la integritat del poder judicial, mantinga un silenci còmplice davant possibles episodis de lawfare —l'ús instrumentalitzat de la llei per atacar adversaris polítics.
Davant la possibilitat que el govern puga tirar endavant els Pressupostos Generals, els moviments dels jutges semblen anar més enllà de la simple aplicació de la llei i s'acosten perillosament a exercir un contrapes democràtic a colp de decisions judicials. L’acció precipitada contra el fiscal general de l’Estat deixa entreveure un qüestionament polític de la Fiscalia com a institució i genera dubtes fonamentats sobre la imparcialitat dels jutges que han pres aquestes mesures.
En definitiva, el que realment està en joc no és només la investigació d’uns correus electrònics, sinó la confiança pública en la separació de poders i la capacitat de les nostres institucions per defensar la legalitat sense cedir a pressions o interessos polítics. És hora que les altes instàncies judicials recorden el seu paper: ser garants de la justícia, i no protagonistes d'un conflicte institucional- amb un aspecte de política partidista- de conseqüències imprevisibles.
Àgora CT
Cap comentari :